CONCURS PER A L'EDIFICI D DEL CAMPUS DIAGONAL-BESÓS DE LA UPC, BARCELONA. 2N PREMI
Participar en concursos fora d’Andorra és una oportunitat per aprendre dels aspectes positius d’aquest tipus de competicions en altres països on hi ha maneres de fer diferent. Els concursos a l’estranger són diferents, ja sigui per la precisió en la definició del programa, la composició eminentment tècnica del jurat, la documentació requerida, la competència, l’oportunitat de col·laborar amb la resta d’estudis, o la remuneració.
VISTA EXTERIOR PROJECTE PRAROMAN, SUÏSSA
Fa uns anys, vam realitzar un concurs per a dissenyar una escola a Suïssa, col·laborant amb l'arquitecta Eulàlia Badia. Allà són molt freqüents i tenen un gran ressò a la població perquè s’entén que als concursos el país s’hi juga el seu futur urbanístic i per tant s’hi destinen partides importants de mitjans i recursos econòmics.
El jurat, a partir d'un programa i requeriments molt clars en el plec de bases, emet una crítica escrita ben justificada i argumentada del perquè de les decisions que pren. En conseqüència en el futur desenvolupament del projecte guanyador esté un gran respecte per la proposta presentada en el concurs essent pràcticament impensable fer modificacions o bé només modificacions puntuals i molt argumentades ja en el full de comentaris del jurat del concurs. A part de les garanties que ofereixen, un altre fet destacat, és que a Suïssa els concursos es promouen no nomésdes de les administracions públiques sinó que tambéhi ha un gran interès del sector privat en desenvolupar promocions a partir de concursos. L'administració entén que el nivell de qualitat de qualsevol proposta sorgida d'un concurs sempre serà superior i en benefici dels ciutadans de manera que les promocions privades a través del concurs poden gaudir de certes bonificacions com ara l'increment d'edificabilitat, etc... Sovint es tracta de grans promocions on la mateixa proposta urbanística forma part ja d'un primer concurs i posteriorment, en successius concursos es defineixenles edificacions. D'aquesta manera s'ha aconseguit que els interessos públics i privats conflueixin alhora que s'incrementa el nivell de qualitat de l'urbanisme i de l'arquitectura generant bons espais per a la ciutat.Com a resultat final, els ciutadans tenen en gran valoració i consideració el treball i investigació que suposa cada concurs, ja que són conscients que s'hi està treballant com serà un nou espai o un edifici per a la ciutat en un futur proper. Finalment els concursos, amés d'extenses anàlisis de les propostes dels diferents participants, també tenen molta difusió amb publicacions i exposicions de gran qualitat.
Pel que fa a Catalunya, recentment hem participat en el concurs d'un edifici al campus universitari de Diagonal-Besòs.A Catalunya, amb l'objectiu de l'agenda del desenvolupament sostenible 2030, en els concursos promoguts des de l'INCASÒL, la sostenibilitat té un pes molt important i ja no es parla només d'eficiència energètica (termes que únicament fan referència a la vida útil de l'edifici) sinó que esté en compte l'impacte ambiental de tot el cicle de vida de l'edifici. Així doncs, en aquests concursos sí que es valora en gran mesura la demanda energètica durant l'ús de l'edifici però a més s'hi afegeixen, i es valoren de manera quantificada, altres conceptes tals com el cost energètic en MJ, les emissions de CO2 o els kg de residus associats a cadascun dels materials o sistemes constructius utilitzats. Aquest enfocament holísticen el cicle de vida de l'edifici garanteix una menor petjada ecològica de la nova construcció i el viratge de l'arquitectura vers l'ús de materials i de sistemes constructius que permetin la circularitat del cicle de vida dels materials i per tant, un ús més eficient dels recursos.La puntuació en el concurs d'aquests aspectes, a més, és completament quantificable de manera que la valoració d'aquests punts és purament tècnica i objectiva.Malgrat que, després de diverses fases, finalment vàrem obtenir un 2n premi al concurs, estem molt orgullosos d'haver obtingut la màxima puntuació en aquest apartat de la sostenibilitat.Amb aquests dos exemples de diferents països en els quals hem pogut participar veiem com el disseny de la política i les característiques dels concursos pot esdevenir una oportunitat per tal de donar resposta a unes necessitats urbanístiques, socials, econòmiques i mediambientals canviants a través d'una arquitectura de gran qualitat. En els concursos escollim la llavor de l'arbre que volem tenir d'aquí uns anys i és per aquest motiu que cal seleccionar-la i escollir-la a consciència i amb els recursos adients i necessaris. El valor temps no es veu en contra, per la necessitat de la inauguració durant un mandat polític sinó que hi ha una visió a llarg termini on s'entén que cada mandat suma en una mateixa idea de progrés.
EL CONCURS DEL CAMPUS BESÒS D es d'un inici la proposta parteix de l'ús responsable dels recursos fomentant l'economia circular, escollint materials i sistemes constructius en sec, saludables, de baix manteniment i de fàcil reposició. Per tal d'optimitzar l'ús dels sistemes constructius també s'ha tingut la voluntat d'implementar sistemes que compleixin dobles o triples funcions que, executades per separat, requereixen molts més recursos.
Amb la mateixa voluntat d'optimització, volumètricament també s'ha buscat fer unedifici compacte i, per tant, s'ha configurat l'edifici utilitzant la posició dels pilars existents del soterrani (ja construït). La compacitat permet que l'edifici sigui un gran contenidor dins el qual es distribueixen, al voltant d'un atri, els espais de treball. Es tracta d'una gran bombolla climàtica de funcionament passiu dins la qual es organitzen espais tancats de treball privatiu (laboratoris secs, humits, de suport, despatxos, sales de reunions, etc.) que assoleixen independentment els seus requeriments ambientals sovint més rigorosos.El gran contenidor de la proposta no pretén definir una distribució o implantació específica del programa sinó que permet adequar-hi de manera flexible i adaptable diferents usos segons les necessitats futures.
Els espais independents de treball s'adossen sempre a la façana i tot i ser de fondària constant, poden tenir longituds variables. Les divisòries interiors s'han concebut com plafons lleugers fàcilment desmuntables i/o intercanviables per fer efectives i ràpides les possibles modificacions sense afectació dels usuaris de pisos adjacents. Tant l'estructura com les instal·lacions han estat dissenyades per permetre la flexibilitat de l'espai i l'adaptabilitat als nous usos. Els intersticis entre els diferents blocs de treball s'han pensat com espais de relació no ocupats per programa específic convertint-se en espais refugi que potencien les sinergies entre docents i professionals.Tots els àmbits de circulació (escales, ascensors, passeres), serveis comuns i punts de trobada (vestíbul, terrasses, zones de treball compartides) giren al voltant de l'atri central, on les visuals des de qualsevol punt de vista guanyen una gran profunditat i emfatitza la pertinença al col·lectiu. Aquest és un element clau per a que l'edifici respiri i sigui confortable i saludable.El conjunt de l'envolupant tèrmica de l'edifici està pensada des de l'estandardització ila repetició d'uns mòduls constructius de fusta que es van repetint en totes les façanes en diferents percentatges per tal d'adaptar-se tant als condicionants ambientals i climàtics com als propis usos de l'edifici.Les dimensions dels mòduls responen a la reducció de les minves dels materials, la facilitat de la seva posta en obra i la flexibilitat en l'ús interior i en el manteniment de l'edifici.El material bàsic és la fusta tant pel que fa als tancaments, els aïllaments o els revestiments
Per el fet de tractar-se d'un material que pot ser reciclat i reciclable a més de ser un material amb uns millors índexs pel que fa a la reducció de l'impacte ambiental de l'edificació.Estratègia bioclimàtica. Sistemes Passius - Entorn temperat L'edifici s'ha dissenyat tenint en compte un volum de doble pell de manera que en el primer embolcall s'aconsegueixen unes condicions climàtiques que permeten minimitzar en gran mesura els requeriments energètics dels espais de treball que es troben dins dels segons embolcalls. Això s'aconsegueix mitjançant els següents sistemes passius:
- Protecció de la radiació solar. El primer embolcall de l'edifici disposa d'elements de control solar mòbils, així com una coberta amb una pèrgola fotovoltaica que produirà un efecte d'ombra sobre l'edifici.
- Ventilació natural intel·ligent. Es preveuen obertures a planta baixa, façanes i a la coberta, regulables en funció de les condicions climàtiques exteriors i interiors, de forma que l’ambient de l’atri central (primer embolcall) sempre es trobi en millors condicions que les que hi hagi a l’exterior convertint-se en un espai de transició. - Aprofitament de la geotèrmia. Les obertures a planta baixa comentades a l’apartat anterior, capten l’aire a través d’uns pous canadencs (laberints de conductes soterrats en els jardins exteriors de l’edifici), de forma que l’aire té un intercanvi de temperatura amb el terreny previ a l’entrada a l’edifici que permet millorar-ne la temperatura d’entrada tant a l’hivern com a l’estiu.
-Les cobertes s’han concebut, sobretot, com recursos de responsabilitat urbana a l’hora de restituir la biodiversitat a la ciutat: són verdes amb espècies vegetals autòctones (minimitzen l’efecte illa de calor), i amb una granja d’insectes pol·linitzadors (papallones, espiadimonis i abelles) que garantiran una floració estacional de qualitat. Els aljubs d’aigua (que eviten la sobrecàrrega del clavegueram en episodis de pluja intensa) pel reg i les descàrregues dels inodors actuen alhora de “pila tèrmica” per temperar l’aire de ventilació de l’edifici. Són també un àmbit saludable pels usuaris que hi tindran un entorn amable i natural on descansar amb bones vistes. Sistemes Actius Espais de treball Mentre el confort climàtic de les zones compartides i espais de circulació de l’atri s’aconsegueix de manera plenament passiva, per arribar a assolir el nivell de confort i els requeriments d’ús dels espais de treball s’ha previst la utilització d’alguns sistemes actius que permeten assolir els objectius del programa: - Connexió a la xarxa de climatització. L’edifici es connectarà a la xarxa municipal de climatització del districte. Aquest fet en si mateix constitueix un estalvi energètic donat que l’eficiència de la producció i transport de l’energia tèrmica a gran escala sempre és superior a la producció i distribució pròpia, amb l’afegit que la generació de la xarxa de Districlima és produïda en una part molt important, gràcies a l’aprofitament de l’excedent d’energia de la incineradora del Besòs. - Recuperació de calor. Es proposen recuperadors rotatius de sorció, amb molt alt aprofitament de l’energia latent de l’aire expulsat. - Acumulació d’energia. S’inclouen a l’edifici dos grans aljubs a les cobertes, que recolliran l’aigua de pluja (500 m3). Aquests disposaran d’un sistema d’intercanvi d’energia amb l’aire ambient per mitjà d’unes bombes circuladores i uns radiadors, de forma que quan la temperatura exterior sigui alta, l’aire de ventilació pugui refrescar-se amb l’aigua continguda als aljubs abans de ser introduïda a l’edifici, mentre que durant la nit el procés serà invers. Quan la temperatura exterior baixi per sota de la temperatura de l’aigua dels aljubs, aquesta es podrà refredar per ser aprofitada al dia següent. - Camp solar Fotovoltaic. Es disposa d’una pèrgola d’uns 900 m2 de superfície per muntar panells solars fotovoltaics a la coberta superior de l’edifici, que a més de produir energia elèctrica, tindrà un efecte favorable en la reducció de la radiació solar directa de la coberta i protegeix la vegetació de la pluja torrencial directa.
AUTORS: ALTURA, 2BMFG, ESTUDI BIGA
ASSESSORIA AMBIENTAL: SOCIETAT ORGÀNICA
ENGINYERIA: ARCBCN INFOGRAFIA: GRAPH