REFORMA I REMUNTA PER A NOUS HABITATGES DE LLOGUER EN EL PAS DE LA CASA

EDIFICI ABELLETES · PAS DE LA CASA

El Pas de la Casa és atípic. Ho és en tots els sentits, també en l’urbanístic.

Segurament, el fet que la propietat del terreny sigui de tinença pública i es trobi concessionada, així com la seva creació ex novo en el segle passat, esdevinguin els factors més importants per a explicar el parcel·lari antròpic i artificiós, que lluny de formar-se a través de la superposició de diverses capes d’organització urbana al llarg dels segles, han estat fruit d’un disseny urbà primari. El palimpsesto urbà és totalment absent i la trama urbana és carent de qualsevol tipus d’element o recorregut d’interès: no està lluny de ser la Marina d’Or del Pirineu.

I és una llàstima perquè el potencial del Pas de la Casa com apeu de pistes de referència, d’alt valor afegit per una bona connexió amb els dos països veïns, tant a l’hivern com a l’estiu, per la seva condició de vessant nord i per participar d’un entorn natural magnífic, és veu llastrada perla seva mala planificació urbanística: tant l'originària, com les consecutives intervencions urbanes que només han servit en tant que operacions estètiques deslligades entre elles i al marge d’un projecte urbà d’abast global i d’iniciativa pública que sigui fruit d’una profunda reflexió sobre quin ha de ser el model del Pas de la Casa a futur.

Davant la manca d’un full de ruta a escala urbana, la única intervenció possible és a escala arquitectònica, intentant dignificar el conjunt d’edificis que, fruit d’una normativa que pecava de laxa, ens han deixat amb un conglomerat de blocs d’apartaments dels anys 70 i 80, d’estil aliè per ser projectats i promoguts des de fora i que, no només desentonen en el paisatge urbà i natural sinó que fomenten un tipus de turisme pernoctant que més enllà d’alimentar les caixes dels comerços lligats a l’oci nocturn, no aporten un valor afegit a la resta de la població.

Així doncs, el projecte de reforma i remunta d’Abelletes 9 pretén, des dela seva humilitat, aportar el seu granet d’arena en la dignificació del nucli del Pas de la Casa. I ho intenta fer des de dues vessants: a través d’una imatge exterior renovada i sobretot, a través del seu programa interior que dota a la població d’un total de 8 habitatges de dos habitacions destinats a lloguer i d’una qualitat dimensional i material, així com de condicions d’habitabilitat superiora la mitja de la població encampadana. Aquesta tipologia d’habitatges alimenta l'oferta per a l’establiment de famílies al llarg de l’any i intenta evitar l'estacionalitat actual, que és una de les altres problemàtiques actuals associades al Pas de la Casa.

En aquest sentit, la Propietat podia haver mantingut els dos locals anteriorment existents i continuar percebent les rendes associades, però ha decidit invertir en el propi immoble i aportar nous habitatges destinats a lloguer de llarg termini.

Una actitud que no es veu incentivada, ni tan sols facilitada per part de l’Administració i que explica la poca oferta d’habitatge de lloguer d’obra nova en territori andorrà i, en especial, en el Pas de la Casa.

A més dels habitatges, es projecten dos locals comercials que s’aprofiten de la seva situació d’edifici situat en dos carrers de diferent cota i de la seva situació en tester per ampliar el seu front de façana a carrer.

El parcel·lari del Pas de la Casa presenta un greu error conceptualque desemboca en una problemàtica global en el conjunt de la població: el seu dimensionament és majoritàriament insuficient per a plantejar aparcament en el seu interior i alimenta un problema flagrant com és la manca de places d’estacionament de vehicles. És aquest mateix parcel·lari que no deixa gaire marge per a la projecció de les estances interiors.

Pel que fa als aspectes més tècnics i funcionals del projecte, esmentar que s’ha reforçat i recalçat la fonamentació a través de sistemesde fonamentació profunda executats sota-sostre, el que suposa una dificultat tècnica afegida a les complicacions intrínseques associades a treballar al centre urbà del Pas de la Casa, com són la climatologia adversa i l’intensflux de trànsit peatonal i rodat en les immediacions, sobretot en determinades èpoques de l’any.

L’elecció de materials s’ha realitzat tenint en compte la durabilitat i l'estabilitat d’aquests davant les inclemències meteorològiques, així com els materials pre-existents en l’edifici contigu al quin es troba adossat.

Aquí sí, el compliment de la reglamentació nacional en l’àmbit de l’eficiència energètica pren sentit is’ha projectat una pell de façana ambun sistema d’aïllament continu per l’exterior de l’envolupant que evita els ponts tèrmics, amb reforç d’aïllament per l’interior, així com finestres i finestrals d’altes prestacions tèrmiques.

En altres cotes altimètriques, aquesta normativa presenta una desproporcionalitat que es tradueix en

un increment del cost de construcció i, per tant, del preu de mercat de l’habitatge.

Pel que fa al subsol, s’haprocedit reforçar les característiques impermeabilitzants dels murs perimetrals, en la mesura del possible, atenent a que només s’ha pogut actuar en l’intradós dels murs de contenció de terres, ja que era una voluntat projectual no enderrocar l’edifici original, sinó aprofitar les pre-existències edificades, per una qüestió de sostenibilitat i per respecte a l’edificació primigènia. Iés que el Pas de la Casa presenta un problema bastant extens d’existència d’aigua en el subsol, en part per la morfolog ia del seu substrat geològ ic ien part per motius de manteniment de la seva xarxa de serveis subterrània.

L’elecció de la coberta plana respon a raons funcionals i de seguretat, evitant la caiguda de grans blocs deneu sobre la via pública i la formació d’estalactites, quelcom freqüent en cobertes inclinades amb canals en l’extrem. També cal apuntar que la normativa nacional pel que fa a les sobrecarregues de neu, porten a sobredimensionar l'estructura amb unes càrregues de neu àmpliament allunyades de la realitat actual i, una altra vegada, això és tradueix en un increment del cost de construcció i del preu de mercat de l’habitatge.

Esperant que l’Administració deixi de veure el Pas de la Casa comuna mera font d’ingressos per a les arques públiques de la quina no se n'enorgulleix però sobre la quina tampoc s’hi actua de manera valenta, són les petites actuacions gairebé de caràcter quirúrgic i d’iniciativa privada en edificis existents com aquesta i d’altres que recentment s’han dut a terme, que poden ajudar a millorar la imatge d’una localitat cabdal en el sí del País i, sobretot, ajudar a millorar la qualitat de vida de les seves gents, de les quines hi viuen al llarg de tot l’any.