Recuperar l'essència

Projecte de rehabilitació i adequació de la Casa de la Vall

Vista de l’entrada de la Casa de la Vall rehabilitada, on la intervenció recupera la lectura original dels espais de manera discreta i respectuosa amb el caràcter patrimonial de l’edifici.

La rehabilitació de la Casa de la Vall afronta el repte de posar al dia un dels edificis més representatius del país sense alterar-ne l’essència.

El projecte, dirigit pel doctor arquitecte Enric Dilmé, parteix del coneixement profund del monument i de la seva evolució per fer-lo més llegible, accessible i coherent, recuperant l’esperit auster i elegant dels seus inicis.

Primer calia conèixer el monument i la seva evolució, molt especialment els treballs de transformació radical de la dècada dels anys seixanta del segle passat, per poder discernir què hi havia d’anterior i què corresponia a aportacions posteriors. Aquesta lectura prèvia ha estat fonamental per orientar totes les decisions del projecte. A partir d’aquí, l’objectiu ha estat fer lluir els espais i, alhora, fer-los més accessibles, segurs i sostenibles, sense alterar la seva essència ni la seva fisonomia.

La intenció del projecte és potenciar els valors monumentals i significatius de la Casa de la Vall, preservant-ne l’essència històrica i reforçant la seva lectura arquitectònica i institucional.

Façana principal de la Casa de la Vall, símbol institucional d’Andorra.

Donar coherència al conjunt ha estat un altre dels grans reptes. Fer-lo més llegible, amb menys distorsions provocades per l’acumulació d’instal·lacions, decoracions i elements afegits al llarg del temps. Aquesta voluntat ha permès reprendre l’esperit auster i elegant dels seus inicis, que defineix el caràcter de la Casa de la Vall.

L’edifici s’ha entès sempre com el monument a conservar i potenciar, i totes les decisions han estat dirigides a rescatar de la millor manera possible la seva essència

arquitectònica, simbòlica i històrica.

La intervenció revalora l’edifici i el fa de més fàcil lectura, recorregut i comprensió. L’experiència de visitar la Casa de la Vall guanya en intensitat i qualitat, fet que, ben segur, contribuirà a augmentar l’estima per un monument tan emblemàtic. El projecte ha estat una obra apassionant, intensa però reconfortant, que ha permès aprofundir en el coneixement de l’edifici i de la seva història.

Al llarg del procés s’ha après molt del monument i del seu funcionament, així com del seu paper institucional i simbòlic. També ha estat una oportunitat per treballar amb grans professionals que han aportat coneixement, criteri i experiència, enriquint el resultat final del projecte.

La Casa de la Vall és un símbol indiscutible del país i, gràcies a aquesta condició, mai no ha perillat la seva conservació. La intervenció ha buscat posar-la al dia i potenciar els valors arquitectònics, significatius i documentals que atresora, adaptant-la a les necessitats actuals sense perdre el seu caràcter.

Les obres han anat com una seda des del principi gràcies al compromís de totes les parts implicades. Tothom ha interioritzat la importància de la Casa de la Vall i no ha escatimat esforços per tirar endavant unes obres que no han estat gens fàcils.

Des del personal de Sindicatura, amb els síndics al capdavant, passant pels experts, com Eudald Guillamet i Maria Martí, fins a la constructora i els seus industrials, la implicació i la col·laboració de tothom han estat determinants per al bon desenvolupament dels treballs.

A l’entrada s’ha generat un cancell minimalista mitjançant un pòrtic de xapa d’acer amb doble porta de vidre que fa de talla fred. Al costat s’ha situat, en una vitrina, la bandera d’Andorra més antiga que es conserva.

S’han emprat tècniques tradicionals tant pel que fa als materials com pel que fa a la seva aplicació per així apropar-nos a l’obra original.

La reforma dels anys seixanta del segle passat va fer servir tecnologia contemporània, com ara l’escala amb volta catalana, els reforços dels forjats amb perfils metàl·lics o el revestiment de morters de ciment amb acabat tipus gotelé.

S’han utilitzat morters de calç, sense cap més additiu ni acabat, però amb diferents granulometries per diferenciar les estances, com de segur havien fet els nostres avantpassats: més rugós en la zona de l’entrada i de l’escala, menys en la cuina i finalment fina en les sales nobles, sala del síndic, la sala dels Passos Perduts i la sala de Sessions.

Els sostres de fusta s’han netejat, reparat i encerat, la resta dels elements de fusta existent, portes, finestres i cadires.

En el cas de les finestres s’han canviat els vidres senzills per laminars i s’han col·locat rivets.

S’ha tornat la simetria a la sala de Sessions.

Amb la creació de la parròquia d’Escaldes- Engordany es van afegir 4 cadires a un costat de l’hemicicle trencant el format especular existent d'ençà que la Casa Busquets va passar a ser la seu del Consell General.

A la intervenció s'han separat, dues a dues, per refer l’eix de simetria.

També, al centre de l’hemicicle, s’ha dissenyat una nova taula acabada amb cuir, de concepció contemporània per distingir-la de la resta del mobiliari amb 12 cadires ministerials, 6 per costat, i el cap de govern a la presidència (totes de color blau com a representació del Govern).

La intervenció a la capella ha permès eliminar la decoració neoromànica afegida als anys seixanta, quan les parets es van revestir amb pedra tosca i arcuacions historicistes. Aquests elements van envair les finestres laterals, fent-les impracticables. Amb la intervenció s’ha recuperat la lectura original de l’espai, la llum natural i una percepció patrimonial més clara, coherent amb el caràcter

històric de la Casa de la Vall. En paral·lel, s’ha tapiat l’accés que, des del fons de la capella, conduïa a la base de la torre, on s’havia construït una cambra de seguretat amb greus deficiències de conservació.

Amb la seva eliminació, el retaule recupera una posició central i una lectura espacial equilibrada.

Detall de la sala dels Passos Perduts. Vista del nou parquet de roure francès, les parets de pintura a la calç i la nova il·luminació de les pintures.

Per als consellers era un espai de reflexió i d’intercanvi d’impressions, abans i després de les sessions; l’avantsala del debat polític, on els actors deambulaven tot dialogant i esmolant els seus arguments. Per aquest motiu, s’anomena sala dels Passos Perduts. Les pintures murals que la decoren, disposades com tapissos medievals, representen la passió de Crist i es van pintar al segle XVI. La pintura de la imatge representa el bes de Judes i l’arrest de Crist. La traïció del deixeble Judes Iscariot, tresorer del grup dels dotze apòstols, es plasma amb el seu bes al mestre, petó que serveix d’indicació als soldats per arrestar-lo. L’escena inclou l’episodi de sant Pere tallant l’orella a Malcús.

S’ha substituït el parquet dels anys seixanta per un de nou, col·locat en la mateixa direcció de les posts originals, mantenint la coherència constructiva pròpia de la construcció vernacla. Entremig s’ha aprofitat la intervenció per incorporar un terra radiant d’aigua de 4 cm de gruix, inèdit al país. Aquesta solució ha permès alliberar les sales de l’antiga instal·lació de calefacció, formada per radiadors de fosa, canonades visibles i els seus corresponents tancaments de fusta.

El projecte ha estat una obra apassionant, intensa però reconfortant, que ha permès aprofundir en el coneixement de l’edifici i de la seva història.

ENRIC DIL

La Casa de la Vall és un edifici que, a més, és un monument dels més representatius del país. Aquesta condició comportava un gran repte: posar-lo al dia i dotar-lo de les darreres tecnologies, com fibra, àudio i vídeo, sense alterar-ne la fisonomia. Més aviat al contrari, alliberant-lo de tot allò afegit en les darreres dècades. El conjunt de la intervenció ha requerit imaginació i perícia per donar resposta a les necessitats actuals sense que aquestes solucions resultin visibles.

El despatx del síndic general quan tenen lloc les visites protocol·làries i les sessions parlamentàries a la Casa de la Vall. Les pintures murals del segle XVI, la Trinitat i el sant sopar, provenen de Sant Romà dels Vilars.

La museïtzació es desenvoluparà definitivament en una segona fase, en la qual el cap de casa tindrà un paper central dins el relat expositiu i en la interpretació històrica i funcional de l’edifici.

Detalls de la Casa de la Vall rehabilitada, on la intervenció posa en valor materials originals, recupera proporcions històriques i integra les noves instal·lacions de manera discreta i respectuosa. Des de la reforma dels anys seixanta, a la Casa de la Vall s’havien afegit instal·lacions en superfície en diferents tongades. Aquelles obres van doblar parets i crear falsos sostres i arcs. Aquests elements superposats han facilitat el pas de les noves instal·lacions, permetent amagar-les el màxim possible.

També s’ha abordat la necessitat de fer accessible l’edifici tant pel que fa a la mobilitat com als serveis sanitaris. S’ha incorporat una rampa a l’accés posterior de la planta baixa i un bany adaptat, així com un ascensor en planta primera i cap de casa.

La cuina de la Casa de la Vall té el foc a terra, al centre de l’estança, sota una enorme campana d’on pengen uns grans cremalls. Les plantes superiors són accessibles des de l’exterior, a peu pla, a través de la cuina, mitjançant un ascensor integrat al recorregut.

Instal·lació del jutge d’apel·lacions a Andorra. La cuina del Consell. Gravat d’Eugène Burnand (1850-1921).