QUAN LA MEMÒRIA HABITA EL PRESENT
- 3 hours ago
- 3 min read
REHABILITACIÓ CASETA PERE · ENCAMP
L’encàrrec de la propietat era la rehabilitació de l’edifici antic que estava desocupat: la casa dels Masovers de Cal Pere, reformada el 1969. El projecte ha inclòs reformular les distribucions, millorar l’aïllament acústic i tèrmic, i recuperar l’edifici, que feia molt temps que estava tancat.
El treball es va desenvolupar en dos fases: la primera erala rehabilitació de la coberta i posteriorment la façana i interiors.
A nivell de projecte s'emfatitzà, sobretot, el tema de l'aïllament tant tèrmic com acústic.
Les façanes es van revestiramb SATE (Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior). I per a l’interior es va trasdossar amb guix laminat més aïllament de llana de roca, on aquest tractament sumat a l'important gruix de les parets existents (a les quals s’ha aportat ventilació de doble direcció) i al’ús de finestres i balconeres amb doble cambra, ajuden a una millora considerable de l'aïllament, obtenint així un edifici energèticament molt eficient.
A nivell exterior l'edifici es troba a l'entorn del Museu Casa Cristo i té la intenció de col·laborar en l'embelliment dels entorns dela Mosquera, on els murals del nucli tradicional de la Mosquera s’enllacen amb el nucli de la casa pairal casa Pere.
A nivell de projecte, la façana d'aquest edifici vol participar en aquest entorn cultural fent una aportació a nivell escenogràfic tal com es pot apreciar a les façanes, on es van incloure escultures de ferro d’un gat i tres ocells. I a la planta baixa, al costat de l’accés es va incloure també en ferro la signatura del besavi de la família: Roc Pallerés i Rossell, síndic d’Andorra de l’any 1927 al 1933.
A causa de les dimensions de l'edifici i la reduïda superfície es manté la idea inicial d'un habitatge per planta.
La decoració amb línies pures i colors neutres aposten per una simplicitat de les formes.
UN DIÀLEG ENTRE TRADICIÓ I CONTEMPORANEÏTAT
Hi ha espais que no es construeixen: es revelen. La Caseta Pere és un d'aquests projectes on cada decisió porta la càrrega subtil de la història familiar i l'empremta del temps. L'antiga casa dels masovers, testimoni silenciós d'una altra època, ha despertat amb una nova vida que respecta el seu passat mentre abraça el futur.
L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI
En traspassar el llindar —una porta restaurada que conserva l'ànima de l'original— el visitant és rebut per un mirall familiar, peça recuperada que multiplica la llum i la memòria. És el primer indici que aquest no és un edifici qualsevol: és un contenidor d'històries.
EL LLENGUATGE DELS MATERIALS
La distribució de cada habitatge respon a una filosofia clara:espais generosos sense excessos, funcionalitat sense renunciar a la calidesa.
Els 30 m2 útils de cada planta s'organitzen amb una intel·ligència espacial.
HABITAR AMB SENTIT
L'ambició d'aquest projecte és crear llars que es puguin habitar amb comoditat, on la distribució flueixi de manera natural, on la llum natural sigui protagonista, on el confort acústic i tèrmic no siguin luxes sinó fonaments.
Els 30 m2 útils de cada planta s’organitzen amb generositat sense excessos. La cuina- menjador es converteix en el cor de la llar, amb una illa de mudstone negre com a punt de trobada.
La cuina-menjador es converteix enel cor de la llar, amb una illa central de mudstone negre que actua com a punt de trobada, mentre l'extensió de lacobel reflecteix la llum natural que entra per les finestres de façana.
El parquet recorre els espais amb la seva textura càlida, mentre que el blanc immaculat dels mobles de cuina dialoga amb el negre profund del mudstone.
Un contrast net, decidit, que defineix l'estètica minimalista del projecte
La Caseta Pere demostra que l'interiorisme no tracta només de tendències, sinó de comprendre com es viu realment.
És l'art de crear contextos per a la vida quotidiana, espais on els gestos senzills —preparar un cafè, obrir una finestra, descansar després d'un llarg dia— adquireixin una qualitat gairebé poètica.
Perquè al final, habitar és molt més que ocupar un espai. És sentir-se a casa.
Les zones de nit són espais de quietud on la llum, el silenci i la textura dialoguen pera crear un ambient propiciper descansar. El parquet de fusta aporta calidesa tàctil, mentre les parets en tons crus multipliquen la llum natural sense agredir. L'aïllament acústic —el luxe invisible— garanteix la desconnexió real del món exterior. Decisions tècniques que es converteixen en qualitat de vida.
Al bany, la rajola tria la discreció per cedir protagonisme a la llum i l'ergonomia, i contrasta amb la zona de l'aigüera, on s'ha escollit una ceràmica amb un patró geomètric "vintage".
L'àtic revela la sorpresa final: una escala de caragol mínima, gairebé escultòrica, que connecta amb la sala situada sota coberta i crea un dúplex amb una sensació d'amplitud inesperada, com si l'espai respirés vers el cel.
Comments