top of page
Search

SALVAGUARDAR EL PASSAT

EDIFICI HISTÒRIC RÀDIO ANDORRA


L’encarregat de rehabilitar l’edifici històric i simbòlic de Ràdio Andorra ha estat Enric Dilmé, que ha volgut conservar el màxim possible l’essència i l’esplendor del monument emissor del segle XX.




ARRELS L'any 1935 el Consell General concedia a l'andorrà afincat a Barcelona Bonaventura Vila la concessió per instal·lar una estació de ràdio al Principat. El seu gendre i successor, Estanislau Puigrós, va contactar amb Jacques Trémoulet, un francès molt vinculat al món de la radiodifusió, per posar en marxa aquest centre emissor. L’antic centre emissor de Ràdio Andorra és una construcció independent situada a la parròquia d’Encamp amb un valor històric i simbòlic rellevant. La infraestructura es va bastir entre l’any 1937 i 1939 a càrrec de l’arquitecte occità Robert Trilhe. Concretament, el 7 d’agost del 39 es va inaugurar Ràdio Andorra, la segona emissora perifèrica francesa encapçalada per Jacques Trémoulet. La incansable recerca d’Enric Dilmé, l’arquitecte que ha rehabilitat el monumental edifici, el va fer posar en contacte amb la Rosa Burgos, en veure una referència de l’arquitecte en un escrit de l’Alba Doral. La referència d’aquest escrit no va donar els seus fruits i també va demanar ajuda a Maria Martí perquè fes una recerca a l’arxiu de la Fundació Julià Reig, que tampoc va servir per trobar el nom de l’autor del projecte. Després de diversos intents fallits Dilmé va dirigir-se al Consell General per cedir l’encàrrec a la Susanna Vela, que va poder cloure l’autoria (2011) amb la troballa d’una referència en el llibre d’actes, una carta de Robert Trilhe adreçada al senyor Tremoulet, al capdavant de Ràdio Andorra. La cerca va ser molt feixuga perquè el cognom es mencionava com a Frilhe, quan finalment es va descobrir que era Trilhe. Ràdio Andorra va ser una repetició de l’èxit que va tenir Robert Trilhe, amb la construcció de la primera emissora a un castell a Toulouse, actualment no queda res a causa de la guerra, però si s’observen les fotografies interiors de la sala d’emissors francesa s’aprecia clarament que la va voler imitar al nostre país. L’emplaçament de l’edifici en un turó i la seva forma encapçalada per una torre campanar no és casual, tots els elements exteriors estan pensats i estudiats per destacar la finalitat simbòlica. Va haver- hi dos elements que van donar pas a les expectative socioeconòmiques: per un costat l’electrificació i per l’altre les vies de comunicació.



«RÀDIO ANDORRA VA SER EL PRIMER EDIFICI IMPORTANT QUE ES VA FER AMB FORMIGÓ ARMAT AL PAÍS»

Gràcies a la radiodifusió, Andorra va entrar en l’època de la modernitat. Per aquest fet, no ens ha de sorprendre que, tot i ser una edificació industrial, l’arquitecte, el senyor Trilhe, emprés més temps en aquest projecte que en d’altres, fent que la façana exterior presentés un aspecte local i propagandístic com a seu de la radiodifusió. La major part d’elements arquitectònics de l’edifici no tenen cap funcionalitat, però estan estretament lligats amb els referents populars de l’època, sent una construcció amb fort caràcter local, però molt fascinant i captivadora a ulls de la població. L’elegant sala central amb la seva retícula de pòrtics de formigó i claraboies, uneix tres elements arquitectònics molt evocadors: la galeria i torre neoromànica, l’habitatge de l’enginyer i la sala del cap de casa. La clara al·lusió a l’arquitectura medieval es completa amb la galeria de finestres geminades que observa el visitant només accedir al recinte. Tota la pedra que s’extreu del turó es transporta en carreus, carreuons i paredats, i posteriorment s’utilitza per formar arcs, murs i feixes per a construir la plataforma de l’edifici i el tancament del recinte.



Tot aquest procés és el millor treball d’afaiçonament de l’arquitectura andorrana, juntament amb l’arquitectura de granit com a tècnica constructiva local. Ràdio Andorra va ser el primer edifici important que es va fer amb formigó armat al país, i això és degut al vessant francès de l’arquitecte i la seva tradició.







La composició del centre emissor s’emmiralla directament de construccions com l’Hotel Rosaleda o l’Hotel Pyrénées que seguien un eclecticisme desenvolupat durant el segle XIX que ja estava en franca retirada. Els visitants podien observar aquesta referència estilística només rodejant l’edifici. Quan l’arquitecte va concebre l’edifici va incloure diferents elements de l’arquitectura vernacular: el campanar, inspirat en l’església de Santa Coloma i el colomer de la Casa de la Vall. A més, va treure profit de l’ofici manual dels picapedres espanyols, que havien construït Fhasa, com dels estudis tècnics dels enginyers francesos. La proximitat de Ràdio Andorra amb el llac d’Engolasters i Fhasaera un avantatge per a l’emissora. El primer aportava l’aigua, per expandir les ones arreu del món, i el segon proporcionava tota l’energia necessària per a poder portar a terme les emissions.



«PRESERVAR AL MÀXIM L’EDIFICI I LA SEVA ESSÈNCIA, HA ESTAT LA CONSIGNA DEL PROJECTE»


REHABILITACIÓ La concessió va finalitzar el 1981 data en què es van aturar les emissions i es va abandonar l'edifici, el 2009 el Regne d'Espanya el va cedir a l'Estat andorrà, moment en què es va haver de fer una petita intervenció d’urgència a les finestres i la coberta perquè no entrés més aigua. Tot seguit, l’arquitecte Enric Dilmé va revisar que tots els elements estructurals estiguessin en condicions. L’estructura exterior, els forjats, els pilars, etc. estaven afectats, però es podien rehabilitar simplement reposant i consolidant les parts afectades, conservant sempre l’esperit de l’edifici original. L'any 2004 l'edifici es va inscriure a l'inventari general del patrimoni cultural i la primera planta, on es conserven els emissors originals, serà un espai destinat a la memòria de les ràdios a Andorra. Actualment, l'edifici gestionat conjuntament entre el Ministeri de Turisme i el de Cultura i Esports, està ocupat per Andorra Turisme, i aquest fet comporta que l’edifici hagi de ser funcional, útil i accessible: els recorreguts són intel·ligibles i tot té una continuïtat. S’ha instal·lat un ascensor que connecta totes les plantes, arribant també al soterrani. Aquesta zona subterrània la va projectar Dilmé, que inicialment s’havia d’utilitzar com a reserva dels béns mobles de la mateixa ràdio i finalment s’hi troben les oficines administratives. A l’altre extrem de l’edifici hi havia una escala de caragol que només pujava fins a la primera planta, i es va allargar fins a dalt de tot perquè hi hagués dues vies d’evacuació en cas d’incidents.




La sala dels emissors està adequada i oberta al públic. Aquesta zona s’ha volgut preservar i posar en valor. Cal destacar que s’ha incorporat una passarel·la de vidre per fer accessible la sala de sota de la qual s’observen els esglaons de l’època. La part envidriada segueix un model de rombes, conservant l’estètica de l’edifici. A l’exterior els elements estructurals de formigó com ara arcs i encavallades són de formigó pintat de color marró per imitar la fusta. Les fusteries comptaven amb un vidre senzill i s’han remplaçat per vidre amb càmera.







«ELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE EMISSOR NO HAN ESTAT MODIFICATS DES DEL SEU TANCAMENT»





Mitjançant les fotografies antigues i els petits elements conservats, s’han pogut reproduir les motllures del sostre. Dintre del recorregut de l’edifici es van idear unes portes d’estètica industrial.


















El paviment és l’original tant la part de rajola ceràmica com la part de parquet de fusta, es van haver de recuperar petites peces per col·locar-les a les zones on faltaven. Aquelles que estaven fetes malbé es van reparar in situ, i tot seguit es va polir i envernissar el sòl, quedant uniforme. Pel que fa a la il·luminació, a la sala principal hi ha unes llums amb forma esfèrica que imiten les de l’època i uns focus puntuals per donar rellevància a les màquines, a la zona d’aparells trobem unes làmpades de sostre d’aspecte industrial escollides per seguir el disseny original.



Per últim, a les oficines administratives s’han col·locat llums led que aporten més funcionalitat. S’ha aïllat l’edifici mitjançant un doblat interior, de cartró- guix amb 15 cm de llana de roca d’alta densitat. A més, s’ha instal·lat un sistema d’aerotèrmia, una font de producció d’energia més neta. Preservar al màxim l’edifici i la seva essència, tant per la zona exterior com interior, ha estat la finalitat principal d’Enric Dilmé.



PROMOTOR: GOVERN D’ANDORRA

ARQUITECTE: ENRIC DILMÉ

ENGINYERIA D’INSTAL·LACIONS: ECM

CONSTRUCTORA: AUXINI


Comments


bottom of page