SANT JOAN DE CASELLES · CANILLO
La imatge de l’esquerra correspon a l'aspecte de l'església de Sant Joan de Caselles després de la intervenció.
La imatge de la dreta és una vista de l'església, entre 1940-1971. Referència: FJR_0308 · Autor: Ribière, Jean · Fons: Jean Ribière
Núm. negatiu: 308 · Drets legals: Arxiu Nacional d'Andorra
Han finalitzat els treballs de restauració, d’il·luminació i d’adequació dels espais interiors i exteriors de l’esglèsia romànica de Sant Joan de Caselles, a Canillo. El període dels treballs ha tingut una durada de set mesos, ja que es van iniciar el novembre del 2022. La finalitat de la intervenció esmentada ha estat millorar la il·luminació monumental del temple, tant l’exterior com l’interior per revalorar els elements més característics i singulars que el representen i també, enriquir l’entorn immediat.
La il·luminació exterior està pensada per a potenciar la importància del monument, millorar la visualització del conjunt arquitectònic i destacar els seus detalls.
El projecte d’adequació dels espais i de la il·luminació interior i exterior es compon de dues parts que permeten ressaltar tot el conjunt. Una, corresponent a l’adequació dels espais que l’envolten, on s’han proposat una sèrie de millores generals: reducció de les barreres arquitectòniques, millora de la seguretat i reducció de l’impacte visual dels elements que l’envoltaven. D’altra banda, es revisa i es proposen millores generals al projecte d’il·lu- minació, tenint en compte les característiques del monument, la seva situació i exposició climàtica, pel que fa als elements exteriors, i millores en el projecte
lumínic interior. El projecte pretén, primer de tot, posar en valor el monument, a través de la millora del seu entorn.
Aquesta posada en valor consisteix principalment a millorar la integració a l’entorn, recuperar la imatge històrica, reduir les barreres arquitectòniques i l’impacte dels elements d’urbanització existents. S’ha considerat reflexionar l’impacte respecte a altres ele- ments com la coberta, l’aparca- ment, el pla d’infraestructures aplicat a la carretera general davant del monument, entre altres. La millora de l’entorn ha consistit en el canvi de la bara- na per una nova més lleugera, complint els paràmetres de seguretat i, en la remodelació i millora del paviment. El projecte pretén dota a l’església d’una il·luminació monumental perquè pugui ser visible, de nit. Aquesta, està pensada per potenciar la importància del monument, millorant la visualització del conjunt arquitectònic des de diferents angles, destacant els seus detalls.
Fotos de l’estat abans i després de la intervenció.
Planta de l’església. Tant la nau com el campanar van ser construïts entre finals del segle XI i principis del segle XII, els porxos que cobreixen l’entrada principal i la façana de ponent són posteriors, s’estima que probablement són dels segles XVI o XVII.
Per a destacar i donar valor a l’interior, s’han tractat i il·luminat de manera especial les zones més singulars. La proposta ha tingut en compte l’eficiència energètica de la instal·lació i l’impacte sobre el medi ambient amb un consum racional d’energia.
Les tasques d’adequació s'han complementat amb la intervencióde conservació i restauració dels elements i béns més singulars. Així mateix, s'han extret mostres de matèria orgànica (principalment, fusta i fibra vegetal) per tal d'analitzar-les pel mètode del Carboni 14 i obtenir més informació sobre la construcció i evolució de l'església.
El projecte va estar motivat per la necessitat d’intervenir de manera global a l’interior de l’església. A nivell de conservació i restauració de l’arc triomfal es va fer un estudi previ de les patologies per decidir la intervenció a realitzar.
El retaule combina elements arquitectònics i ornamentals del repertori gòtic amb representacions que incorporen el llenguatge «renaixentista».
Entre les tasques de conservació i restauració cal destacar, en primer lloc, la neteja de les encavallades del sostre. En segon lloc, la recuperació i restauració de la decoració pictòrica de l’arc triomfal, que data del segle XIV, i que es trobava parcialment oculta sota dues capes de pintura a la calç. D’aquesta manera s’ha pogut rescatar de nou el motiu ornamental i amb el seu total descobriment s’han pogut dur a terme els tractaments específics de consolidació, fixació i reintegració matèrica, amb morter de calç aèria, i cromàtica de tot l'arc. També s’ha restaurat el mobiliari de fusta de pi que pertany al segle XVIII, i s’han fet treballs de manteniment del conjunt mural romànic, el retaule i el frontal d’altar barroc.
El soler de fusta també ha estat tractat i documentat i, finalment, les parets s’han estucat amb morter de calç aèria. La intervenció s’ha completat amb el seguiment arqueològic que ha comportat el descobriment de deu enterraments humans d’època medieval, que s'afegeixen als 240 individus ja excavats als anys 80. L'excepcionalitat ha estat la troballa d’una clau de forja i un anell de bronze en una de les tombes situada al peu de l'escala principal.
PROMOTOR: GOVERN D’ANDORRA ARQUITECTURA I DIRECCIÓ D’OBRA: MIQUEL MERCÉ ARQUITECTE COL·LABORADORS: DANIELA GUARDIA - ROMINA DOLONGUEVICH - ANGEL CASINO ENGINYER D’IL·LUMINACIÓ I ESCENOGRAFIA: YON ANTON-OLANO ENGINYERIA: ATECI CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS PURROY