ANDORRA I LA COOPERACIÓ EN LA GLOBALITZACIÓ

L’OPINIÓ D’ANTONI POL I SOLÉ

La globalització o mundialització és part d’un cicle natural que consisteix en períodes d’obertura i tancament que es succeeixen, augmentant a cada canvi la seva escala d’acció i que regeixen o compassen de manera fins i tot distinta i a l’ensems, el desenvolupament de les societats humanes, com hi ha els cicles naturals del dia i la nit, les estacions de l’any i molts altres com el naixement, creixement, reproducció i mort dels éssers vius.

Entendre el funcionament d’aquest cicle a nivell de planeta és tan important com

entendre els problemes que tenim plantejats com a civilització occidental (canvi climàtic, emigracions, guerres, catàstrofes naturals, desgovern mundial, corrupció, contaminació, no respecte dels drets humans, desnaturalització, digitalització del món, indiferència d’espècie, renúncia a l’espiritualitat...). Es tracta de canvis de perío de necessaris per a poder resoldre els nous problemes que es plantegen a nivell dels col·lectius humans a la fi d’un període i que només es podran resoldre amb les eines que es trobaran en el marc del nou període.

Cal ser conscient doncs de què avui vivim en un període dominant d’obertura, anomenat globalització, la principal característica del qual és que les fronteres dels estats s’han obert, a nivell econòmic, per exigències d’un únic i lliure mercat, estès a tot el món i acceptat per la majoria de països en una interdependència mundial.

Assistim però, al fet d’un tancament dels estats més grans malgrat trobar-nos en un període d’obertura global. Dit d’una altra manera els estats grans estan practicant una globalització des d’una unilateralitat desequilibrant de fet, en voler ser ells sòls més grans, formant blocs al seu entorn per a ser més forts que els seus adversaris en una carrera per a la primacia mundial, en lloc de fomentar un multilateralisme equilibrant.

Els problemes que té el món avui plantejats només es poden resoldre des de l’acció global i concertada i no des d’una posició individual o tancada dels estats.

A Andorra, amb la Constitució aprovada el 1993, també ens hem dotat d’una eina apta per afrontar aquest període de globalització a nivell polític. L’impacte sobre el món financer andorrà el 2015 es va poder superar gràcies a l’acord monetari signat el 2011 entre Andorra i la UE.

Les eines per resoldre els problemes globals encara es desconeixen i s’han de descobrir en aquest nou sistema, mentre en molts àmbits es respon actuant com si fóssim en el sistema anterior tancat i conegut com a colonitzador.

ANTONI POL I SOLÉ

La globalització econòmica descontrolada, campant lliurement i desbocada pel moment i sense regnes que la condueixin, està posant en crisi i jac mat totes les estructures i els equilibris assolits en tots els àmbits en els segles precedents. Els processos de concentració i acceleració del creixement en uns pocs territoris i abandonament i malbaratament de la resta, obliguen a preparar-se per a poder encaixar en aquest nou període del cicle natural i trobar solució a tots els problemes plantejats en les diferents escales territorials fins assolir un encaix holístic de totes elles.

L’equilibri urbanístic davant la globalització igualment només es pot assolir augmentant l’escala d’acció, de tal manera que cada intervenció tingui el seu encaix a les diferents escales que són presents en un territori.