PROGRAMA DE CONSERVACIÓ, ESTUDI I REVALORITZACIÓ DE LA FARGA DEL MADRIU (2021-2024). MINISTERI DE CULTURA DEL GOVERN D’ANDORRA I COMISSIÓ DE GESTIÓ DE LA VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR .
Itinerari de la RDFAP, itinerari d’interpretació i camí de la Muntanya.
La Farga del Madriu és un bé immoble d’interès cultural (BIC) pertanyent a la categoria de zona arqueològica, situat en el paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC), també declarada BIC i inscrita a la llista Patrimoni Mundial des de l’any 2004. Topogràficament, la Farga se situa en uns terrenys comunals d’Escaldes-Engordany a prop dels 2.000 metres d’altitud i reuneix dos conjunts siderúrgics separats: la farga de reducció, on es produïa el metall, i la ferreria, on es treballaven les barres de ferro. Aquests vestigis industrials, que compten amb diversos annexos, són un dels atributs patrimonials sobre el qual es fonamenta el Valor Universal Excepcional (VUE) del paisatge cultural i, tots ells, integren l’itinerari cultural europeu de la Ruta del Ferro als Pirineus.
Un jaciment singular en un entorn privilegiat
La Farga del Madriu és un bé immoble d’interès cultural (BIC) pertanyent a la categoria de zona arqueològica, situat en el paisatge cultural de la Vall del Madriu- Perafita-Claror (VMPC), també declarada BIC i inscrita a la llista Patrimoni Mundial des de l’any 2004. Topogràficament, la Farga se situa en uns terrenys comunals d’Escaldes- Engordany a prop dels 2.000 metres d’altitud i reuneix dos conjunts siderúrgics separats: la farga de reducció, on es produïa el metall, i la ferreria, on es treballaven les barres de ferro. Aquests vestigis industrials, que compten amb diversos annexos, són un dels atributs patrimonials sobre el qual es fonamenta el Valor Universal Excepcional (VUE) del paisatge cultural i, tots ells, integren l’itinerari cultural europeu de la Ruta del Ferro als Pirineus. Històricament, entre el 1619 i el 1842, la inversió andorrana en la producció de ferro ha generat l’edificació de tretze fàbriques, onze d’ubicades a les Valls i dues en els termes municipals d’Os de Civís i d’Anserall, però aquestes fargues no van funcionar simultàniament. L’activitat de les quatre primeres cessà abans de l’any 1650, de les fargues del set-cents, tres foren abandonades abans del 1780 i quatre van superar el canvi de segle, mentre que les dos darreres es van aixecar al segle XIX. La Farga del Madriu és una de les fargues que aconseguí perviure més de cent anys. L’any 1732, els germans Miquel i Valentí Raguer de Campdevànol i el Comú d’Andorra la Vella signaven l’acta fundacional de la Farga del Madriu.
Paral·lelament al dret d’edificar la fàbrica en uns terrenys comunals, s’atorgava el dret de treure mena de la Maiana i de fer carbó a la vall dels Orris i a l’Estall Serrer. El primer dret va ser un fiasco i, molt ràpidament es va haver de recórrer a la mina del Pimorent (Baladrà, França); pel segon, durant un segle, el Comú i els fargaires van gestionar la massa boscosa de la VMPC per alimentar la fàbrica sense exhaurir els boscos. L’aprofitament d’aquest recurs fixava la durada del contracte, moment a partir del qual la propietat de la farga es transferiria al Comú perquè pogués arrendar-ne l’explotació. Els lloguers a favor de les arques públiques s’iniciaren l’any 1794 i, fins al 1842, la farga es convertí en una font d’ingressos significativa pel Comú. Tecnològicament, la cronologia d’aquest establiment el situa als inicis del desenvolupament de les fargues a la catalana i la diagnosi preliminar apuntava que la modernització de l’estructura productiva, particularment l’aixecament de la ferreria, s’havia fet sense eliminar cap vestigi de les fases anterior. Per tant, potencialment, la fàbrica del Madriu havia d’il·lustrar les dues fases transitòries cabdals de la història del ferro pirinenc. Primer, el moment en el qual el Pirineu Oriental es va desmarcar de la resta de la serralada amb l’adopció del sistema a la catalana que atiava el baix forn amb unes trompes (caixa de vent) en comptes de seguir amb les manxes; de l’altre, l’etapa durant la qual aquestes fargues es van dotar d’unes innovacions que les van convertir en unes fàbriques de ferro diferents i més competitives, com la farga Rossell de La Massana (segle XIX).
Aquestes característiques se sumen al fet que els edificis s’ubiquen en un entorn patrimonial ric. La farga conviu amb diverses estructures agropecuàries que il·lustren l’evolució de la Vall al llarg de set-cents anys. Aquest fet converteix el jaciment del Madriu en un referent a escala dels Pirineus, tant pel que fa a la història de la tècnica del ferro com per la construcció del paisatge cultural.
Imatge de l’excavació de la Farga del Madriu l’any 2022.
La vocació essencial del projecte és preservar l’autenticitat dels principals testimonis històrics. No es planteja exhaurir el jaciment ni, tampoc, es preveu la reconstrucció dels edificis
Excavació del mall i del forn de la Farga 2022
Restauració i consolidació de la Ferreria del Madriu. La imatge superior correspon a l’estat inicial, i la imatge inferior al resultat després de la intervenció.
El programa 2021-2024 La concepció del programa de la Farga del Madriu neix dels resultats d’una diagnosi patrimonial, que permeté detectar que diverses patologies actives amenaçaven la integritat del jaciment, i d’una voluntat conjunta del Ministeri de Cultura i de la Comissió de Gestió de la VMPC de salvaguardar-lo. D’acord, respectivament, amb el VUE i amb el caràcter patrimonial del jaciment, la vocació essencial del projecte és preservar l’autenticitat dels principals testimonis històrics. No es planteja exhaurir el jaciment ni, tampoc, es preveu la reconstrucció dels edificis.
Les actuacions previstes pel programa quadriennal (2021-2024) es limiten a les que són requerides per a la seva conservació facilitant-ne, tant com es pugui, un manteniment passiu.
El programa inclou la recerca arqueològica i paleosiderúrgica, dirigida conjuntament pel Patrimoni Cultural d’Andorra i el laboratori de recerca del CNRS (IRAMAT), la restauració i la consolidació dels vestigis, encapçalada per uns companyons especialitzats en les construccions en pedra seca, i la revalorització del jaciment i del seu entorn.
Els primers lliuren les dades imprescindibles per a executar una obra fidedigna i, a l’hora, produeixen el material necessari per actualitzar el material d’interpretació de l’itinerari siderúrgic de la VMPC i per produir una monografia científica sobre el ferro als Pirineus des de l’època Medieval. L’expertesa dels segons s’aprofita per desenvolupar una vessant formativa que serà reconeguda amb una certificació oficial de l’escola professional de l’Association nationale des Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS), l’única, a França, que disposa d’un reconeixement per les administracions públiques.
Restitució de la volumetria de la Ferreria del Madriu
Vista de l’excavació de la Farga des del sud-oest. 2022
Restitució de la Farga . Esbós O. Vingoltc
Vista aèria de l’excavació de la Farga. 2022
El programa inclou la recerca arqueològica i paleosiderúrgica, dirigida conjuntament pel Patrimoni Cultural d’Andorra i el laboratori de recerca del CNRS (IRAMAT), la restauració i la consolidació dels vestigis, encapçalada per uns companyons especialitzats en les construccions en pedra seca, i la revalorització del jaciment i del seu entorn.
Comparativa de la vista des del nord de la ferreria del Madriu. La imatge superior, l’estat incial el 2004. I la imatge inferior, del 2022, correspon a la restauració i consolidació
Els primers lliuren les dades imprescindibles per a executar una obra fidedigna i, a l’hora, produeixen el material necessari per actualitzar el material d’interpretació de l’itinerari siderúrgic de la VMPC i per produir una monografia científica sobre el ferro als Pirineus des de l’època Medieval. L’expertesa dels segons s’aprofita per desenvolupar una vessant formativa que serà reconeguda amb una certificació oficial de l’escola professional de l’Association nationale des Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS), l’única, a França, que disposa d’un reconeixement per les administracions públiques.
Els resultats de les dues primeres campanyes Actualment s’han restaurat el botàs —una plataforma d’uns 300 m2—, el mur de tanca del prat de Paleta i el conjunt de pedra seca de la ferreria, que reuneix un taller (fornal i martinet), un àmbit d’habitació (cambrot) i les restes del sistema hidràulic (trompes i canal).
En total s’han restaurat més de 150 metres lineals de murs de pedra seca, amb una alçada que varia dels 70 cm als 3 metres, dels quals 53 corresponen als murs a doble parament dels edificis. Totes les parets s’han cristal·litzat, és a dir, s’han coronat per estabilitzar-les a llarg termini, i els sòls s’han adequat per tal de protegir la reserva arqueològica (terra d’ús històric i restes d’estructures originals). Pel que fa a l’arqueologia, dos aspectes són destacables. D’una banda la potència de l’estrat d’abandó; amb un gruix que supera freqüentment els dos metres, el volum de material que s’ha de tractar s’ha duplicat respecte al projecte, per contra ha contribuït a la preservació íntegra dels vestigis. De l’altra, la complexitat del jaciment; les excavacions han tret a la llum els testimonis de totes les etapes de la cadena de producció del ferro i, alhora, s’ha evidenciat una seqüència evolutiva que mostra les diverses millores tecnològiques i arquitectòniques adoptades al llarg d’un segle.
La campanya de l’any 2023 s’iniciarà el 7 d’agost. Els objectius són la restauració i consolidació de la farga (taller, xarxa hidràulica, cambrot i carbonera) i dels àmbits excavats de la casa del segle XIX.
Ceràmica de la didata (sege XVII-XVIII)
Ara per ara, s’ha excavat l’espai d’habitatge superior, que correspon a una habitació i, a la planta baixa, s’han localitzat un estable i un magatzem de ferro. Queden per a documentar dues sales annexes i un probable forn de pa amb el seu pastador. El material que ha aflorat és ric i divers. Destaquen particularment un pes monetari, una quinzena de monedes, uns fragments de vaixella decorada de l’estil blava catalana, uns vidres decorats i diversos objectes de metall. Aquests elements, sumats als que s’han localitzat l’any anterior a la ferreria, il·lustren la vida quotidiana en aquesta fàbrica ubicada a 2.000 m. d’alçada. Pel que fa a la producció del ferro, s’han pogut mostrejar totes les etapes de treball dels fargaires. Per primera vegada, l’anàlisi de les mostres permetrà apropar-se a totes les fases de transformació, que van del mineral fins a l’objecte comercialitzat. S’han documentat dues fases principals que corresponen a dues etapes tecnològiques diferents. La primera, durant la qual només funcionava la farga (1732-1800), i la segona s’inicia quan s’implantà la ferreria (1800-1842).
Aixeta de botà de vi (bronze, segle XIX)
A la farga s’han identificat clarament els diferents àmbits de treball: un forn de preparació del mineral, el baix forn de reducció, una fornal per provar la qualitat del mineral, la carbonera, un espai intern específic per conservar i tractar la mena, un altre pel carbó, el cambrot, el canal, el mall i l’espai de les trompes hidràuliques. La casa es compon de cinc construccions, en llocde tres com es creia, i s’estructura en dues plantes.
Real de Felip V (Sevilla, plata)
Consegüentment, s‘ha confirmat que la Farga del Madriu és un model representatiu del pas de les fargues medievals (molines) cap a les primeres fargues a la catalana i, també, un exemple de l‘evolució cap a les fargues modernes del segle XIX. D’altra part, les primeres dades obtingudes en les construccions agropecuàries insereixen l’ocupació siderúrgica en una cronologia àmplia, l’aprofitament dels recursos d’alta muntanya documentat en aquest lloc cobreix un període que debuta, probablement, des de l’època Baix Medieval i s’estira fins al segle XX. La campanya de l’any 2023 s’iniciarà el 7 d’agost. Entre mestres margers i arqueòlegs es compta amb una quinzena de professionals i hi participaran una dotzena d’alumnes que han iniciat la seva formació durant les dues primeres edicions. L’alumnat reuneix persones que provenen de les brigades de medi ambient dels comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, el personal de camp de la Comissió de Gestió de la Vall i d’altres de l’àmbit privat.
Pesal monetari (segle XVIII)
Els objectius són la restauració i consolidació de la farga (taller, xarxa hidràulica, cambrot i carbonera) i dels àmbits excavats de la casa del segle XIX. Els arqueòlegs enllestiran la documentació dels annexos d’aquest edifici i, llavors, iniciaran l’excavació dels vestigis del que podria ser la primera vivenda de la farga i del sistema d’alimentació de la fàbrica. Durant les quatre setmanes de la campanya, cada dijous a la tarda, s’organitzaran unes visites guiades que permetran veure la ferreria amb la seva senyalística definitiva i la resta del jaciment en curs d’excavació o de restauració.
PROMOTOR: MINISTERI DE CULTURA DEL GOVERN D’ANDORRA I COMISSIÓ DE GESTIÓ DE LA VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR COL·LABOREN: LABORATORI CNRS/IRAMAT (SACLAY/BELFORT), ASSOCIATION NATIONALE DES ARTISANS BÂTISSEURS EN PIERRES SÈCHES (ABPS) PARTICIPA: COMÚ D’ANDORRA LA VELLA, COMÚ ESCALDES-ENGORDANY I CONSTRUCCIONS ROCA