ENTREVISTA ALBERTO S. MUÑOZ, DIRECTOR DE CINEMA I FOTOGRAFIA
El curtmetratge “Tirites” ha estat la culminació dels actes en motiu dels 800 anys de la troballa de la mare de Déu de Canòlich. Alberto S. Muñoz ha estat l’encarregat de dirigir el curtmetratge, protagonitzat per Lluís Marco, Octavi Pujades i el jove lauredià Max Rodríguez.
EL RODATGE VAN SER 3 INTENSOS DIES. VAM RODAR A LA RECTORIA, A LA FUSTERIA LA BORDA, A BIXESSARRI I FINALMENT AL SANTUARI DE CANÒLICH.
Com sorgeix la idea de realitzar “Tirites”?
Tot sorgeix quan l’Àlex Molina m’escriu per explicar-me que aquest any es celebra l’esdeveniment dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich. I em va explicar tota la llegenda. Una tarda vaig anar amb els meus nebots al circ, em va sorgir una idea. Vaig trucar ràpid a l’Àlex perquè em digués què li semblava rodar un curtmetratge sobre la llegenda, i tan a ell com al mossèn Pepe Chisvert els hi va semblar una idea genial. I així ens vam posar mans a l’obra.
Per què “Tirites”?
El preciós títol el va escollir el guionista, en Jordi Casanova, ja que el curt parla sobre les ferides, tant internes com externes. Les tirites les fem servir perquè no s’infecti una ferida, i pugui derivar en conseqüències pitjors. Una conversa a temps podria arribar a ser una tirita per l’ànima i podria arribar a fer que ferides que tenim no es vagin fent més i més grans. Quin és el missatge que es vol transmetre amb aquest film?
La importància de curar les ferides que arrosseguem, perquè si no fem aquest treball, arrossegarem aquests traumes intergeneracionals a les futures generacions. Està en les nostres mans intentar frenar-ho. Mai s'havia parlat del que era l'educació emocional, per exemple, no s'havíen donat eines per treballar conductes errònies que arrosseguem. Avui en dia, se’ns comença a parlar d’això, pel que tenim la responsabilitat d’intentar treballar a nivell psicològic.
Com ha estat l’experiència de dirigir a actors de la talla de Lluís Marco i Octavi Pujades?
La veritat és que he tingut dos sentiments totalment contraposats. Per una banda, estava molt nerviós perquè són dos grandíssims actors amb una carrera llarguíssima i pensava -“com he de dir jo a aquests dos grans de la interpretació, com crec que hauria de dir les coses per expressar el que jo vull expressar?”-, i per l’altra estava súper tranquil perquè sabia que ho farien espectacularment bé, tal com ho van fer.
I amb el novell Max Rodríguez?
Em va agradar molt treballar amb ell, és un nen súper espontani, es va portar genial amb tot l’equip, vam riure molt i ell s’ho va passar molt bé amb nosaltres.
Com ha anat el rodatge?
Van ser tres dies intensos. Vam rodar primer el despatx d’en Carles a l’edifici de la rectoria. Després a la fusteria La Borda, que la vam transformar en la fusteria d’en Pere. Després , els exteriors a Bixessarri i finalment, vam culminar la gravació al Santuari de Canòlich.
Alguna anècdota succeida durant el rodatge?
Potser no és una anècdota en sí, però em va fer molta gràcia com es va relacionar en Max amb tot l’equip. La foquista li va ensenyar com s’enfocava, l’operador de càmera li deixava la càmera per operar, els elèctrics el van vestir de negre com ells vesteixen i li deixaven un walkie-talkie i ens anava imitant a tots.
A l’estrena del curtmetratge hi va haver una gran afluència d’espectadors?
M’esperava bastant de públic perquè sé que és una història molt important per Sant Julià de Lòria i per tots els andorrans, i perquè el Mossèn Pepe va moure cel i terra perquè tingués difusió i repercussió.
El curtmetratge es vol presentar a diversos festivals?
Hi ha milers de festivals arreu del món en els que crec que podria encaixar. La meva idea és expandir aquesta llegenda tan interessant. La història d’aquestes tres generacions és una història universal, amb la que tothom es pot veure reflectit.
Quina valoració fas del projecte en general?
Una experiència inoblidable. He tingut la sort d’haver pogut comptar amb un equip tècnic espectacular i amb tres actors meravellosos. La gent de Sant Julià també ha estat una part important d’aquest viatge, gent súper amable i entregada. No puc demanar més.
