Història d’una gran petita editorial andorrana

MEDUSA

L’editorial andorrana Medusa neix oficialment l’1 d’agost del 2021 de la mà d’Oliver Vergés i de David Gálvez, tot i que la idea de la seva la preparació feia anys que prenia forma al cap dels seus dos impulsors. Medusa és un segell de prosa que comença a publicar la primera meitat de l’any 2022, moment en què treu al mercat el primer número de cadascuna de les seves quatre col·leccions (dues en català i dues en castellà): Borm i Aguaviva tenen un format estàndard i imatges molt potents i acolorides a la coberta, mentre que Balandra i Malagua tenen una mida de butxaca i basen el seu disseny en la tipografia.

Medusa ha tornat a situar la indústria editorial andorrana al mapa internacional.

Gálvez venia d’una dilatada carrera relacionada amb el món editorial: va ser membre fundador de la revista Portella i havia publicat obra pròpia i traduccions literàries en edito- rials a banda i banda de la frontera. Vergés, a més de ser autor, atresorava l’experiència de ser un dels dos editors –amb Josep Dallerès– de l’editorial andorrana Anem. Col·labora en el projecte des de l’inici el corrector Marc Cortès. Més endavant es va afegir a l’equip la fotògrafa Laura Gálvez-Rhein.

Si Medusa ha suposat un punt i a part dinsde l’activitat editorial andorrana és perquè ha trobat la manera de tenir tanta presència en els mercats català i espanyol com en l’andorrà, fita que s’havia demostrat gairebé inasso- lible fins fa pocs anys. Podem explotar aquí el tòpic que, si més no de manera incipient, Medusa ha ajudat a tornar a situar la indústria editorial andorrana al mapa internacional. Aquest èxit de promoció i distribució exteriors totalment professionalitzats és compartit per Medusa amb l’editorial Trotalibros –al davant de la qual hi ha Jan Arimany, que va obrir el camí– i, més recentment, amb Anem. Aquestes editorials, conjuntament amb la degana Editorial Andorra i moltes d’altres –com Aloma, Llamps i trons, Masegosa, Mesclant, SAC, Límits, Marinada o Edicions del Diari d’Andorra– són les que ens permeten parlar avui d’un emergent –si bé força sòlid– micro- teixit editorial andorrà.

Medusa treballa diverses línies editorials en paral·lel. Pel que fa als llibres en català –que són la majoria, un total de catorze fins a la data– l’editorial ha fet recuperacions i ha donat espai a noves veus, moltes locals –tant andorranes com de l’Urgellet–, així com a veus ja molt consolidades.

Quant a les recuperacions, han republicat –un quart de segle després de la seva primera aparició– la primera novel·la de l’Albert Vi- llaró, Les ànimes sordes, injustament descata- logada; o el primer llibre de relats –que mai s’havia arribat a publicar– de l’A. Munné- Jordà, Sis pamflets de por i una traducció; o dos llibres d’autores a cavall entre els segles XIX i XX, desconegudes i que van haver de signar amb nom masculí: Volves, de la Carme Karr i Tots els contes, de la Palmira Ventós. En aquests dos darrers casos, molt del material rescatat per Medusa duia més de cent anys descatalogat i només es podia localitzar en revistes de l’època. L’editorial andorrana va recuperar els relats de l’hemeroteca i Marc Cortès els va editar seguint estàndards lingüístics contemporanis. Medusa, per tant, o bé ha posat alguns d’aquests llibres davant del gran públic per primera vegada en format llibre –Munné-Jordà o Ventós– o ha recuperat obres impossibles de localitzar de feia molt de temps –com les de Villaró o Karr.

Pel que fa a la tasca de donar espai a nous autors, al llarg d’aquests últims quatre anys de recorregut, Medusa ha publicat autors emergents com l’Eva Arasa, de qui l’any passat va editar el seu primer llibre de prosa, Cossos estranys –un volum d’impactants relats foscos– o, ara fa tot just un parell de mesos, la seva primera novel·la L’ànima separada del cos, un thriller de detectius que té lloc a Andorra i ha sigut un dels llibres més venuts del passat Sant Jordi.

Altres autors locals que iniciaven la seva carrera i a qui Medusa ha donat veu són Alan Ward i el seu llibre d’aventures històriques La Vall dels Andosins o Marc Cortès i l’entretingudíssim i alhora dramàtic Colls d’ampolla. Fora de l’àmbit purament pirinenc, Medusa també ha publicat els primers llibres de ficció de Júlia Bacardit, Un dietari sentimental –de boníssima acollida entre els lectors– o de Rosa Olsa, autora barcelonina que amb Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós s’entrenà com a escriptora negra.

Per últim, si ens centrem en la publicació d’autors consagrats en català –i més enllà dels ja mencionats A. Munné-Jordà i Albert Villaró–, Medusa ha tingut oportunitat de seduir grans noms de la literatura contemporània en llengua catalana i incorporar-los al seu catàleg, fet molt destacable si tenim en compte que l’editorial és minúscula i andorrana i,per tant, força perifèrica: Laia de Ahumadai la seva novel·la històrica Quatre dones del setze; el pamflet irònic Per què no repensem el canibalisme? de l’Albert Pijuan; el retorn a la publicació d’Enric Virgili amb l’inclassificable Pàl·lid Plató després d’anys de silenci; o la magnífica novel·la distòpica Tractat d’anatomia de l’Òscar Palazón.

Tot i que el català ha representat el focus central de la tasca editorial de Medusa, l’editorial també ha treballat molt en llengua castellana, publicant un total de nou obres bé d’autors tan consagrats com novells, de les quals set són d’autors hispanoamericans. Una línia editorial paral·lela és la de traduir autors i obres clau andorranes contemporànies per donar-les a conèixer en l’àmbit castellano- parlant.

Pel que fa a recuperacions d’obres o autors hispano-americans injustament oblidats o descatalogats, cal mencionar la publicació d’En la quietud del mármol, de la desconeguda i mítica autora xilena Teresa Wilms Montt; de Viaje terrible, última obra publicada en vida

pel reputat escriptor argentí Roberto Arlt; o d’El desierto, llibre de relats del narrador uruguaià Horacio Quiroga.

Quant als autors emergents contemporanis d’Hispanoamèrica, Medusa ha publicat Fan- tasia fértil de la mexicana Maria Cristina Hall; Solamente una vez, de l’octogenari escriptor xilé Luis Harss, inventor del boom hispano- americà i facilitador de la publicació de Cien años de soledad a l’editorial Sudamericana; La memoria de los meteoros, del jove escriptor mexicà Emmanuel Vizcaya; i Todo lo que no ocurre, excepcional llibre de relats de la també mexicana Olivia Teroba.

Per últim, una de les grans apostes de Medu- sa és donar a conèixer veus i obres consa- grades de la literatura andorrana en l’àmbit castellano-lector. És per això que han traduït i publicat els dos últims llibres de l’escriptor andorrà Iñaki Rubio: Muertos, ¿quién os ha muerto? i Picasso en el Pirineo.

La tasca editorial de Medusa no se centra únicament en els autors que signen els llibres que publica. Al llarg dels darrers quatre anys, també ha donat veu a tota una sèrie de traductors, autors no-principals traduïts, prologuistes, il·lustradors i editors- curadors que enriqueixen els seus llibres i que –conjuntament amb els pintors de les emblemàtiques cobertes de les col·leccions Borm i Aguaviva i els artistes que inclouen en els colofons de totes les col·leccions– fan dels llibres de Medusa productes preciosos i cuidats. La nòmina és llarga: Xavi Ayén, Vicky Flores, Begoña Méndez, Vicente Huidobro, A. Munné-Jordà, Jules Verne, Jonathan Swift, David Gálvez, Antoni Martí Monterde, Josep Lluís Martín i Berbois, Marc Cortès o Rosa Oliveros. Aquesta llista s’acreixerà próximament amb l’antologuista-prologuista Enric Gomà i la il·lustradora Alba Feito. No està pas malament per una micro-editorial perifèrica, oi que no?

No li perdin la petja a l’editorial perquè ja ens anuncien tres novetats més per aquest 2025. La primera surt d’aquí a pocs dies al mercat i és el primer llibre en solitari de Txema Díaz- Torrent, Xarnego. Les altres dues, de cara a la tardor: un llibre amb proses de Ramon Reventós –l’humorista amic de Picasso– i un excepcional volum de relats d’una autora emergent andorrana, Laura Tomàs Mora. I la cosa no acaba aquí: tenen en cartera pel 2026 un llibre de Sergi Mas, un volum de relats de Laura Casanovas i un espectacular tarot amb arcans majors il·lustrats per Jordi Casamajor amb un llibre explicatiu de David Gálvez. Llarga vida a Medusa!