top of page
Search

“SOM UN MIRACLE DE LA HISTÒRIA I EN CONSEQÜÈNCIA SOM MOLT VULNERABLES"

ENTREVISTA A JAUME RIBA




El massanenc Jaume Riba ha mostrat la seva trajectòria fotogràfica dels darrers trenta anys amb la notable exposició “Caminant”. Un recull de 145 imatges, amb una presentació impecable, a través de les quals l’artista mostra el seu amor per la natura, la cultura i la relació amb els ciutadans, comissariada per Jordi Batlle.



El teu primer llibre és “Paisatges oblidats” de l’any 1987. És aquí a on comença la teva passió per la fotografia? La meva passió per la fotografia comença segurament l’any 74 en acabar la Universitat i quan Bonaventura Adellach m ́encarrega una feina de camp molt interessant: recollir tots els topònims geogràfics d’Andorra per l’elaboració de la nova cartografia. Em vaig recórrer tot Andorra i em vaig adonar que tenim un país molt interessant i molt estètic. I és durant aquella singular aventura quan vaig pensar que tota aquella bellesa s’havia de fotografiar. La primera publicació va arribar quan en Sergi Mas em diu que he d’ensenyar aquelles fotos perquè altres persones en puguin gaudir. Més tard publicaria “Paisatges Oblidats” convertint-se en la meva primera experìència com autodidacta. Com prepares les fotos, de manera instantània o estudiadament? De vegades hi ha composicions pensades que voldries realitzar, són obres de la natura que tu creus que en un moment determinat es poden produir i pot passar que la sort et faci costat. Després hi ha les fotos que la natura i determinades situacions et regalen, també pots realitzar fotos gràcies a la generositat i amabilitat de les persones que et deixen fer un bon retrat. Andorra és especialment fotogènica? Molt! Al llarg de la meva vida he viatjat bastant i he pogut visitar racons del món extraordinaris. Quan tornes a casa t’adones que no valores el que tens per què ho veus cada dia. A Andorra tenim una naturalesa molt estètica i àcilment accessible amb una gran diversitat geològica i geomorfològica: el Madriu granític, el Casamanya calcari i altres formacions ens regalen uns àmbits diversos i de gran bellesa. Sempre utilitzes la il·luminació natural? Sí, la foto és llum i també he de dir que la llum artificial és molt tècnica i no en tinc formació.


“... el retrat denuncia sovint totes les penúries viscudes i/o la bellesa del moment.” Jaume Riba




Què prefereixes la FOTO manual o l’automàtica? Et serveixes de la post edició? Utilitzo més l ́automàtic amb prioritat al diafragma, molt pocs cops el manual. Tothom es serveix de la post edició, hi ha un programa que es diu lightroom que et permet revelar els raws, ja que quan fas la foto, de vegades no es correspon amb el que veus inicialment i l’has de corregir, però jo no toco gairebé res. Format digital o analògic? Actualment digital, ja que és molt còmode i ha evolucionat molt. Explica’ns alguna anècdota curiosa que hagis experimentat al llarg de la teva carrera. Als anys 80 vaig publicar el llibre “Temps d’hereus” resultat d’un treball antropològic i fotogràfic realitzant instantànies dels últims andorrans no integrats a la modernitat, retrats i actituds i sobretot una experiència humana i també fotogràfica irrepetible. És clar no és una anècdota, són mil anècdotes a l’interactuar amb tots aquests generosos i sempre tan oberts i simpàtics padrins. Què prefereixes el retrat, o el paisatge? Les dues coses, el paisatge forma part de la meva existència perquè sempre he cregut que és el bressol de la nostra vida, i el retrat denuncia sovint totes les penúries viscudes i/o la bellesa del moment. Foto en blanc i negre o amb color? Les dues. Un repte el paisatge en blanc i negre, més àcil el retrat. Què en penses de les xarxes socials? Són tota una evolució, no les tracto massa, però penso que tenen una gran utilitat en alguns aspectes. I de la popularització de la fotografia amb la integració de la càmera al mòbil? Avui tothom pot fer una foto amb el mòbil i editar-la amb programes que la poden canviar completament i això és el que canvia la visió de la foto feta amb el material de sempre. Evidentment, el mòbil ha canviat el món de la fotografia. Parla’ns de la teva darrera exposició “Caminant”. És una exposició que mostra quatre àmbits de la meva producció fotogràfica: els paisatges, l’abstracció de la natura, els viatges i els nostres avantpassats. També he comptat amb la col·laboració de la Dúnia Ambatlle, una genial amiga que ens ha regalat a l ́espai dels padrins l’audició del text “ PREGARIA AL QUE HA MARXAT” publicat a “Temps d ́hereus” , una veritable obra d ́art. Com veus el futur d’Andorra? El veig en blanc i negre. Penso que hem anat massa ràpid i no hem tingut la capacitat d ́estructurar un projecte sòlid i ferm de país, hem crescut desmesuradament. Crec que abans érem un país referent i ara cada dia més una còpia del que els altres no volen i lluiten per millorar. Tot i així, penso que a Andorra encara es viu molt bé, la seguretat que tenim, la sanitat, l’educació, el patrimoni natural són una gran fortuna. Sempre dic que som un miracle de la història i en conseqüència som molt vulnerables. Si no canviem el rumb desconec el futur, ens caldria pensar més en les futures generacions. Algun projecte que puguis o vulguis compartir. Tinc una edat en la qual estic més a prop del cosmos que de la terra. I el que toca és disfrutar, també continuar fent fotos, està clar....


La Sala d’exposicions del Govern va acollir l’exposició “Jaume Riba. Caminant”, una selecció d’obres del fotògraf massanenc que mostren l’evolució del seu treball durant els darrers trenta anys. 145 imatges que s’agrupaven en quatre àmbits: els paisatges, l’abstracció de la natura, els viatges i els nostres avantpassats.




“... EL MADRIU GRANÍTIC, EL CASAMANYA CALCARI I ALTRES FORMACIONS ENS REGALEN UNS ÀMBITS DIVERSOS I DE GRAN BELLESA...”







15 views

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page