Marc Garcia és un artista andorrà, amb molt talent, personalitat i una llarga trajectòria, encara que darrerament no es prodiga gaire. El passat estiu, va presentar una sèrie de collages a una exposició a Sala La Cuina de La Seu d’Urgell, on apel·la l’intel·lecte, ens desperta emocions i ens convida a reflexionar. Una obra que no deixa indiferent. El propi artista i la seva companya de feina a la Galeria Alejandro Sales de Barcelona, Lurdes Lladó, ens expliquen de primera mà el procés creatiu i la raó de ser del treball artístic.
El foto collage o el llenguatge generós d’expressar-se amb l’estilet
Amb el títol de Julián Romea, 16, Marc García ha reunit de manera generosa, una selecció dels foto collages que va començar fa més d'una dècada i que posteriorment ha reprès de manera pacient a Montellà. Sota l'atenta mirada de les muntanyes del Cadí, i des del seu estudi-taller particular adaptat a les especificitats de la tècnica, ha continuat desenvolupant rigorosament. Amb el títol de l'exposició, el Marc fa una picada d'ullet i ens permet recordar quan vivia i treballava a Barcelona. Ens situa allà on el barri de Sant Gervasi es fon amb el de Gràcia, i ens porta al carrer Julián Romea, 16. Un carrer curt i poc transitat on hi havia una galeria d'Art que mirava de projectar-se al món a partir de les veus de molts i moltes artistes.
Allà, el Marc, també va començar a crear el seu propi llenguatge. A poc a poc va anar definint una gramàtica molt personal a partir de les lletres i paraules, fetes imatges, que trobava en les targetes que es rebien d'arreu, on altres galeries i museus anunciaven les seves programacions. Fou llavors quan l'artista esdevingué un col·leccionista de veritat. Des d'aleshores, arxiva amb cura i delit el material rebut. L'ordena, el classifica i el cataloga i, seguidament, el fa reposar, sabent que aquella targeta guardada possiblement esdevindrà “paraula”. Des d'un punt de vista formal, les seves, són obres de petit format, no excedeixen quasi mai les mides d'un DIN -A4. En elles, l'artista, sap aplicar amb destresa un procediment que ens remet a les avantguardes artístiques, quan al pinzell i a la pintura se’ls afegeixen altres tècniques, com el collage i el fotomuntatge. Aquelles que es basen a ajuntar i encolar, sobre un suport, fragments de materials heterogenis com ara retalls de diari, fotografies, teixits, retalls de revistes, etc. per emfatitzar una idea i un missatge. El Marc s'apropia d'aquestes tècniques i crea els seus foto collages a partir de la informació que prèviament ha trobat i després ha retallat del seu particular arxiu de targetons.
El títol de l’exposició, que vaig presentar a la Sala La Cuina de la Seu d’Urgell, fa referència a l’adreça postal de la galeria d’art contemporani on treballava com a chicoparatodo, durant part de la meva vida a Barcelona. Una de les tasques, per mi més gratificants, consistia en recollir el que es rebia a la bústia de la citada adreça. Entre, com no, factures i propaganda, hi trobava també múltiples tarjetons de les exposicions que s’organitzaven en galeries i museus d’arreu del Món. Un Món, que en aquest sentit era encara analògic, i que em va donar l’oportunitat de gaudir físicament de tot aquest excel·lent material imprès, que un bon dia començo també a recopilar i classificar. És a partir de llavors, que aquest material permet omplir la meva necessitat creativa més personal, limitada a més, per a un espai reduït, tant físic com temporal, i que troba en la tècnica del collage, la millor aliada per a satisfer-la.
En un exercici de memòria visual, mirant i remirant les imatges, una vegada i una altra, a la manera d’un melòman remenant vinils en una botiga de discos, se m'acudeixen les unions i emparellaments que acabo plasmant en els collages que presento.A nivell formal, limito la meva intervenció en l’ús exclusiu del mal anomenat cutter, o el ben dit estilet, per acabar acoblant amb cola blanca o de barra, segons el cas. I res més, ni cap traç o pinzellada més subjectiva, ni cap retall que no provingui del meu arxiu, i en qualsevol cas, sempre acotat al món de l’art, principalment contemporani. El que en un principi eren uns exercicis, quasi podríem dir d’evasió, es converteixen en els darrers anys, en una rutina quasi obsessiva, en una gimnàstica cerebral, en uns exercicis ràpids, en un penso/retallo/enganxo, que s’han acabat traduint en una producció d’uns quants centenars de peces. Vaig mostrar per primera vegada, un bon nombre d’aquests foto collages, d’aquestes estones, d’aquest fer conviure i barrejar les obres de múltiples artistes, de diferents èpoques i estils, un bon grapat de peces que he gaudit molt fent-les, i que confio que les hàgiu gaudit vosaltres també.
Aquest material permet omplir la meva necessitat creativa més perosnal, limitada a més, per un espai reduït, tant físic com temporal, i que troba en tècnica del collage, la millor aliada per satisfer-la.
