L’OPINIÓ D’ANTONI POL I SOLÉ / ANDORRA - PIRINEU
Els espais funcionals o àrees econòmiques són la resposta als reptes de futur. Generades conscientment sobre un territori concret i operacional, ja sigui com a resposta de baix cap a dalt a la necessitat de continuar evolucionant tenint present la complementarietat històrica amb el seu entorn, o ja sigui com a resposta de dalt cap a baix per a poder fer front al nou sistema econòmic dominant de la globalització, que ha modificat igualment el model d’ocupació del territori. Fins i tot prenen tot el sentit en els casos dels microestats europeus, que gràcies a la seva diferenciació poden assumir el seu paper i responsabilitat dinamitzadora de l’entorn.
Mapa: L'ENTORN EUROPEU D'ANDORRA. L'EURAM O EUROREGIÓ DE L'ARC MEDITERRANI
L’especificitat de la complementarietat.
Una de les especificitats històriques andorranes més important i més desconeguda és la de la complementarietat.
Desconeguda per a la majoria per ser en el fons contradictòria amb la visió simplificada que es té d’Andorra, petita i aïllada al Pirineu est occidental i tancada políticament en si mateixa, per un parell de claus en mans dels Coprínceps, davant un joc d’equilibris constants entre França i Espanya.
Andorra no existiria si no s’hagués sostingut, des de sempre, en el seu entorn més immediat. I ho testimonien, a nivell escrit, especialment els darrers mil anys d’història. Andorra ha estat necessàriament oberta econòmicament als seus veïns, per la seva dependència de l’exterior pel que fa a tot tipus de recursos.
Les condicions geogràfiques, orogràfiques, climàtiques l’han situada en una marginalitat com la major part dels territoris pirinencs i a Andorra una mica més encara, per la seva petitesa i les seves condicions d’independència política.
Per tant, la cooperació institucional indirecta dels, primer Cosenyors i, després Coprínceps, sempre ha estat reforçada amb França i amb Espanya, per la seva relació directa amb aquests. Com també hi ha hagut una relació directa econòmica en el dia a dia amb cadascun dels veïns territorials a l’exterior de les set parròquies, que han estampat en l’ADN andorrà una condició o qualitat de relació econòmica amb l’exterior permanent, mentre s’establia alhora i igualment un tancament polític en sentit invers, donada la situació política d’Andorra entre 1278 i 1993.
En resum, la complementarietat històrica de relació i cooperació amb l’entorn exterior ha estat evident i indispensable per a la supervivència d’Andorra.
Aquesta s’ha vist forçada per:
- La manca de recursos econòmics.
- La petitesa territorial.
- La petitesa poblacional.
- Per ser un país d’alta muntanya.
- Per tenir una posició geogràfica marginal.
I s’ha conformat a través d’una història mil·lenària que ha vetllat per complementar-se contínuament amb el seu entorn:
- Començant amb una de les seves principals institucions, el Coprincipat amb un Senyor a la Seu d’Urgell i l’altre a Foix.
- Amb la neutralitat institucionalitzada amb els veïns.
- Amb els drets i privilegis concedits i renovats pels Coprínceps.
- Amb les franquícies i privilegis atorgats i renovats per la corona d’Aragó i els regnes de França i d’Espanya.
- Amb una interrelació econòmica, social, cultural i religiosa històrica amb tots els territoris veïns.
- Sent país de pau i d’acollida en guerres entre veïns.
- Sent un país pobre ahir i benestant avui, però sempre dependent dels veïns i dels dos alhora.
Aquesta complementarietat s’ha produït en dues escales: la local-regional i l’estatal.
La consideració de les escales a nivell del territori és essencial per a no confondre’s ni equivocar-se quan es dissenyen els projectes de les infraestructures, equipaments i serveis. I el pas d’una escala a una altra no es pot fer de cop i d’un sol salt sinó que requereix d’un procés gradual a partir de la consideració de les parts que es troben per sota si hom s’aproxima al territori o bé de les parts superiors que encabeixen a les analitzades si hom s’allunya del territori.
La Constitució ha permès un salt d’escala.
La Constitució ha aportat el ser un estat i amb ell la capacitat de negociar i signar un acord d’associació amb la Unió Europea, comportant una nova escala de relació. La Constitució de 1993 no ha canviat de la nit al dia aquesta dependència exterior i condicions intrínseques al fet andorrà, perquè a més de polítiques (havent-se assolit una continuïtat històrica), són geogràfiques, orogràfiques i climàtiques. Però sí que ha permès incorporar una nova escala de relació directa, la internacional i, en aquesta, amb la Unió Europea. Avui, a Andorra, gairebé tothom ha entès que aquesta dependència hi és i la complementarietat s’ha, no només de mantenir, sinó també reforçar i s’ha escollit la via de l’obertura econòmica, que suposa la relació institucional amb la nova escala i la del món.
MAPA: L'ENTORN EUROPEU D'ANDORRA. L'EUROREGIÓ DE CATALUNYA, LLENGUADOC I MIGDIA-PIRINEUS
Per tant, la complementarietat continua tenint sentit en el present i el continuarà tenint en el futur, si es vol continuar existint com a andorrans, és a dir preservant l’equilibri amb l’exterior, com històricament ha estat. I amb l’acord d’associació amb la UE hi ha una oportunitat històrica d’emmarcar jurídicament aquesta complementarietat històrica per preservar-la i potenciar-la cap al futur en sintonia als objectius de la UE i de la inevitable globalització, en les quatre escales o nivells de relació, el local, el regional, l’estatal i el mundial.
Les fronteres han complicat la cooperació.
Els efectes de les fronteres precisades en els darrers 400 anys entre França i Espanya, i amb Andorra, han perjudicat aquestes relacions mil·lenàries de cooperació reforçada entre veïns a escala local i regional. El Tractats dels Pirineus (1659), la Guerra de Successió d’Espanya (1714), el Tractat de Baiona (1856-1868), l’Acord Duaner d’Andorra amb la UE (1989), el reconeixement com a Estat d’Andorra (1993), l’Acord de Cooperació d’Andorra amb la UE (2005)... han anat complicant i dificultant les relacions entre veïns, sobretot jurídicament. De 1993 ençà, qualsevol cooperació amb els territoris veïns s’ha tornat molt més complicada de dur a terme que no pas el que havia estat abans.
Hi ha quatre escales de relació europea.
Hi ha quatre grans nivells o escales de relació europea, tres dels quals, l’europeu (quart), l’estatal (tercer) i el regional (segon) estan desenvolupats i consolidats jurídicament des de fa molts anys. El quart, a nivell europeu amb les seves institucions generals integrant tots els estats formant la UE i les seves relacions, ja sigui amb els propis estats integrants o amb estats tercers com Andorra, té el seu marc i la seva experiència desenvolupada des de la seva creació tot i que li quedi encara molt camí a fer.
El tercer, a nivell estatal o de relació entre els estats integrants la UE o amb altres estats com Andorra bilateralment, també disposa del seu marc.
El segon, a nivell regional ha desplegat, en el cas pirinenc la Comunitat de Treball dels Pirineus des del 1982, desenvolupada imitant l’experiència alpina més avançada, té igualment un marc propi ben establert.
Les àrees o zones funcionals establertes en el del darrer programa Poctefa per a 2021-2027 preveuen les parts en què es vol dividir aquest nivell regional, en el nostre cas els territoris integrats a la Comunitat de Treball dels Pirineus.
Però hi ha un primer nivell, el multi local, que no s’ha desenvolupat, només en alguns punts aïlladament i ocasionalment, a través de comunitats de projectes, però no tot el que pot donar de si, i en tot cas, ara és el moment del seu desenvolupament. Però atenent a una escala que de cop no sigui regional i pugui entendre’s multi local en unes parts prèvies que no ultrapassin el local amb un màxim o topall de 250 a 300 mil habitants.
Per tant, seria una de les parts en què caldria i deuria poder dividir-se una àrea o zona funcional establerta regionalment i poder així considerarse una subàrea a nivell multi local, reconeguda com a espai i en el nostre cas Espai Funcional Europeu Andorra-Pirineu. El nivell multi local és el més proper i el que permet arribar directament i amb més contingut al ciutadà, obligant-lo a pujar d’escala i sortir del seu espai mental, cert i segur, i preparar-lo per atendre la nova realitat de la globalització. El desencís pel projecte europeu es pot justificar en part en no haver pogut encara arribar a aquest nivell, visible i palpable pel ciutadà. Amb la globalització el món ha incorporat amb contundència una nova escala global, obligant necessàriament a corregir i augmentar la visió de l’activitat dels territoris en almenys un augment d’escala per a poder-los entendre operatius. Així per resoldre els problemes a nivell local cal atendre i tenir en compte el nivell superior el regional a partir del multi local, i per ferho en aquest nivell cal atendre a través de les parts escaients l’estatal, i per fer-ho en aquest el continental i finalment per fer-ho en aquest el mundial.
"EL NIVELL MULTI LOCAL ÉS EL QUE PERMET ARRIBAR DIRECTAMENT I AMB MÉS CONTINGUT AL CIUTADÀ, OBLIGANT-LO A PUJAR D’ESCALA I PREPARAR-LO PER ATENDRE LA NOVA REALITAT DE LA GLOBALITZACIÓ."
La globalització ben entesa comença pels veïns.
Per una qüestió de territorialitat i complementarietat històrica i si es vol ser sostenible, la globalització ha de passar pels veïns per a sustentar-se sòlidament en una primera escala bàsica que és fonamental per a poder encaixar un territori en una globalització equilibrada i holística, on puguin cabre totes les parts en els diferents nivells. La unió ben emmarcada a través de la cooperació, juntament i seguint el concepte de la complementarietat, com a principi rector entre els territoris, ofereix una via clara a seguir, de desenvolupament conjunt al qual la mundialització ens està portant, ens agradi o no i si no volem quedar abandonats, desequilibrats i marginats. Per Antoni Fiter i Rossell la qüestió era clara. En el Manual Digest de 1748 deia, de cara al sud, que els andorrans eren vers catalans en tot menys en el polític i judicial, i per tant totalment semblants als catalans del nord d’Espanya, veïns del sud. I podria haver dit el mateix sobre els catalans del sud de França, veïns del nord. Fins i tot ho hauria pogut dir sobre els occitans de l’Arieja per les relacions històriques, socials i econòmiques de tota la vida mantingudes per les parròquies de Canillo i Ordino amb aquesta zona. Per tant, des de cadascun dels territoris, el primer llindar, o nivell, en el qual ens hem de saber emmarcar adequadament és amb el dels veïns del nostre entorn. I per fer-ho bé ho hem de fer en confluència a l‘àrea funcional que es troba per sobre a nivell regional. Però no es pot passar directament cap aquest sense passar prèviament per un nivell multi local de cooperació reforçada o de complementarietat estructurada, una subàrea o subzona funcional dita Espai, més concret i a l’abast d’una gestió directa des del territori.
L’Àrea o Zona Funcional Pirineus Est. Una àrea o zona funcional, en definició donada el 2020, pel nou programa Poctefa pels anys 2021-2027, és “una àrea o zona amb alt grau d’interaccions i interdependències en les quals és necessari actuar simultàniament en diferents sectors, buscant un desenvolupament territorial integrat per afrontar els reptes de futur a través d’estratègies integrades”.
Però cal tenir en compte i entendre alhora els quatre nivells de desenvolupament, l’europeu, l’estatal, el regional i el multi local. L’àrea o zona és massa gran i ultrapassa el local i el multi local. La seva extensió incorpora una complexitat que no pot ser resolta a nivell multi local i, per tant, ha de subdividir-se en parts que es puguin gestionar i assumir des del territori, des de baix cap a dalt i no al revés. El contingut de sectors o àmbits de cooperació possible haurien de ser certament els ja continguts en l’acord de Cooperació del 2005, malauradament no desenvolupats. El que mostra com n’és de complex el tema, com l’escala i l’amplitud és important i com cal fer un pas més enllà aconseguint un emmarcament jurídic de més contingut i detall.
Així els temes de l’acord de Cooperació foren:
- Desenvolupament econòmic.
- Infraestructures.
- Polítiques de muntanya.
- Polítiques d’espai pirinenc.
- Administracions públiques.
- Medi ambient pirinenc.
- Conservació del patrimoni arquitectònic.
- Promoció del patrimoni cultural.
- Recerca transfronterera en història, arts i llengües.
Però també ens cal anar més enllà per a fer front als reptes de futur que ja són presents, com el treball transfronterer, les pandèmies, el canvi climàtic, la transició energètica, la sostenibilitat del desenvolupament, la globalització, l’envelliment, la immigració, etc. I ampliar els aspectes de cooperació als àmbits social, sanitari, educatiu i altres, amb una visió estratègica per afrontar els propers 50 anys. I no només establir els continguts, sinó dotar dels organismes de gestió, capaços de tirar endavant aquesta cooperació, i de les eines adequades per a treballar en un món obert, extractor, competitiu, accelerat i globalitzat.
L’Espai Funcional Europeu Andorra-Pirineu.
Aquesta és la talla adequada, la multi local, si es vol realment tenir alguna possibilitat de reanimar els territoris abandonats o de difícil activació després d’haver estat marginats pel canvi de model d’ocupació del territori, esdevingut a partir de la segona meitat del segle XX amb la substitució del model colonitzador pel model globalitzador. Siguin terres d’alta muntanya o de plana, més pobres o més fèrtils, la globalització, amb unes noves regles, està fent estralls en tots els estats europeus grans, Alemanya, Polònia, França, Espanya… buidant grans extensions de territori. Aquest canvi de model només pot explicar-se pel fenomen iniciat després de la Segona Guerra Mundial, amb l’obertura de tots els mercats econòmics nacionals i final de la colonització als territoris on en quedaven.
Però el disseny d’aquestes subàrees o espais ha de ser acurat. Cal que hi hagi dins d’ells uns nuclis o pols importants que puguin tensar el territori al seu entorn i fer-lo funcionar i cal a més comptar com a mínim amb un pol dinamitzador del conjunt que aporti alguna singularitat que no tenen els altres i suposi un complement al conjunt notable.
En el cas del conjunt dels territoris de l’Alt Urgell, Andorra, Aran, l’Arieja, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i els Pirineus Orientals, no en totalitat sinó en una part d’ells, poden articular un espai Funcional, ja que comparteixen semblances diverses, activitats i objectius i es poden complementar en tota una sèrie de funcions i recursos.
La creació d’aquests espais són una evident oportunitat per als territoris integrants de poder participar a dotarse d’eines i dissenyar una contenció als efectes desintegradors i negatius de la globalització sobreposada i aplicada sense cap constrenyiment o canalització.
Complementarietat històrica com a especificitat i espai funcional per encaixar sòlidament i equilibradament en la globalització es troben, tot i partir d’orígens diferents i confirmen que aquest és el millor camí de cara al futur.
L’Àrea Funcional com a resposta a la globalització, també.
L’Àrea Funcional Pirineus Est i en el nostre cas l’Espai Funcional Europeu Andorra-Pirineu, amb la grandària que successivament es vagi establint per ser en tot moment autènticament funcional, és més necessari que mai davant la situació creada per la globalització salvatge i no domesticada que està campant lliurement avui, arreu, sense cap altre constrenyiment que l’obtenció accelerada del màxim profit econòmic.
Però també ho serà quan aquesta globalització s’hagi domesticat per tal que els seus inconvenients siguin mínims i en tot cas corregibles, i no devastadors i negatius sobre el territori com són ara, perquè fins i tot les grans àrees metropolitanes, amb aquesta incorporació accelerada de recursos han perdut la seva capacitat d’equilibrar-se i d’ordenar-se urbanísticament.
L’única possibilitat de fer front i de reacció a la globalització, que es produeix de dalt cap a baix, a nivell local o des del territori és actuar de baix cap a dalt, des de la complementarietat unint-se en una escala superior i actuar conjuntament i en la freqüència de la globalització però defensant el seu projecte territorial i dret a l’equilibri i a l’ordenació urbanística.
"L’ÚNICA POSSIBILITAT DE FER FRONT A LA GLOBALITZACIÓ, I ÉS ACTUAR DE BAIX CAP A DALT, DES DE LA COMPLEMENTARIETAT UNINT-SE I ACTUAR CONJUNTAMENT, PERÒ DEFENSANT EL SEU PROJECTE TERRITORIAL I DRET A L’EQUILIBRI I A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA"
És a dir a la sostenibilitat en l’aprofitament i l’ocupació del territori. Per tant, assumint l’extracció dels seus recursos que es vol des de dalt, plantejant però des de baix els requeriments i condicions que facin que aquesta extracció de recursos sigui sostenible, ordenada i equilibrada amb la vocació urbanística dels territoris afectats. I això només és possible si des de baix es generen els projectes i les institucions capaces de crear aquests nous espais que disposaran d’una mínima capacitat per poder actuar en aquest nou model d’ocupació del territori conegut com a globalitzador.
El major repte pirinenc per al futur.
Aquest projecte ambiciós i complex, però realista i possible, no només depèn de la Unió Europea, de França, d’Espanya i d’Andorra. És el major repte pirinenc dels propers 50 anys i ,per tant, depèn en primera instància de tots els pirinencs que ens hi sentim implicats al centre, al sud i al nord, cadascú des del seu nucli, territori, regió, país i estat. I la gent de muntanya sabem per experiència que sols, sense cooperació amb els veïns no s’és res ni es pot sobreviure. Per tant ens cal superar i abandonar els perjudicis dels uns respecte als altres i mirar d’incidir en el present per tal de millorar el futur per a les noves generacions de ciutadans pirinencs que ens han de rellevar i que ho podran fer si nosaltres creem les adequades i noves circumstàncies.
Però l’assoliment d’aquest Espai Funcional Europeu Andorra-Pirineu comporta afrontar quatre reptes immediats, de manera especial pels andorrans, que en som més responsables per la qualitat de lideratge que ens atorga el fet de ser l’únic territori que negocia l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, per la nostra singularitat d’estat tercer reconegut internacionalment i situat al costat est del Pirineu entremig de França i Espanya.
El primer repte és de projecte.
I es tracta d’aconseguir presentar un nombre suficient i important de projectes de cooperació amb aquest entorn, pel proper 2024 per a ser analitzats en el marc dels POCTEFA per demostrar que aquest és una realitat sòlida i que vol constituir-se amb vocació de futur, tot i mancar encara d’un marc jurídic que el dinamitzi i no el reprimeixi com tenim ara. Dins d’aquest nombre de projectes a presentar caldria detectar amb detall, recollir, construir i incloure els que ja “funcionen” però no s’han “normalitzat” en clau POCTEFA (aeroport, diàlisi, aigües, residus, transfronterers...).
El segon repte és d’organització.
Pocs són els organismes i institucions del país i de fora, acostumats i coneixedors dels viaranys per a presentar un projecte als programes POCTEFA, per la complexitat dels dossiers a preparar. Caldria que el Govern, a través del ministeri d’Afers Exteriors o altre similar com l’ARI o un altre de creació específica, oferís el servei amb un equip de persones formades en aquesta qüestió, per acollir i acompanyar les propostes, elaborant i gestionant, gratuïtament els dossiers. Segur que aquest fet seria una motivació per tal de proposar projectes des de qualsevol administració pública o privat, del país o dels països veïns.
El tercer repte és de concreció de l’Espai.
De l’espai pirinenc Andorra-Pirineu inicial. L’àrea funcional Muntanyes de l’est dels Pirineus, prevista pels Poctefa, inclou Perpinyà i Girona. Per tal de ser efectiva i realment funcional, donades les particulars característiques de la mateixa (extensa, poc habitada, mal comunicada, fracturada per fronteres…), caldria començar amb una zona més petita o una fragmentació d’aquesta àrea en almenys tres parts i ampliar-se més endavant segons la previsió inicial, un cop aconseguir realment l’operativitat i el reeiximent de cada part per separat. La part corresponent a Andorra hauria d’incorporar com a mínim les set parròquies amb la capital Andorra la Vella, la Seu d’Urgell i entorn a precisar, Sort i entorn a precisar, Foix i entorn a precisar, Prada i entorn a precisar i Puigcerdà i entorn a precisar.
El quart repte és el de la implicació a nivell individual i col·lectiu.
La implicació dels pirinencs, des de cadascun dels seus territoris, és essencial. Cal recollir la informació de base i ja existent però cal també produir el coneixement complementari capaç i necessari per a precisar el projecte i atreure a les respectives societats cap a ell. Assolir l’Espai Funcional Europeu AndorraPirineu ens ha de permetre posicionar-nos avantatjosament en una nova escala d’organització territorial amb participació directa a nivell decisori sobre ella. I amb capacitat d’accedir a nous recursos econòmics per a la millor transformació i gestió econòmica dels nostres territoris i tota la xarxa d’infraestructures i serveis i equipaments efectius sobre d’ells, al servei de tots els seus veïns. Això ha de donar més cohesió, resiliència, força i sentit al conjunt davant els problemes de la globalització, pendent d’ajustament i concertació en tots els seus nivells o escales territorials.