ENTREVISTA A MARTÍN BLANCO

Artista

Martín Blanco va iniciar la seva formació artística el 1994 estudiant Belles Arts a Buenos Aires, on va descobrir tècniques com la pintura a l’oli, que li van obrir un ampli ventall d’expressions creatives. Durant els anys universitaris, es va atrevir a participar en concursos artístics internacionals, exposant la seva obra a Sud-amèrica, Espanya i els Estats Units. L’any 2001 va visitar Catalunya per primera vegada i va viure a Barcelona durant sis anys. El 2007 es va establir definitivament a Andorra amb la seva parella.

Com vas començar en el món de l’art i què t’ha portat fins aquí?

Vaig començar la Universitat de Belles Arts el 1994, però podria dir que vaig començar a construir alguna cosa semblant a una carrera el 1998, quan vaig decidir presentar-me a concursos de dibuix, nacionals i alguns internacionals. A partir d'aquest moment em vaig dedicar a ampliar el meu Currículum, any rere any, participant en concursos i en exposicions col·lectives i de grup i realitzant exposicions individuals. I el 2007 vaig entrar en la indústria de la il·lustració professional, tant de portades de CD, llibres i videojocs. La meva arribada a Andorra va ser per una oferta professional que li van fer a la meva dona, i avui dia, i vista en perspectiva, ha estat la millor decisió que podíem prendre.

D’on sorgeix la idea de ‘Dies Irae’ i què significa per a tu?

La idea era treballar sobre el concepte que cada generació té els seus paradigmes i els seus valors, i encara que sembli que el món ha canviat massa al llarg dels segles, els temes fonamentals que tenen importància per a l'ésser humà continuen sent més o menys els de sempre. La intenció era representar que les formes en les quals s'articulen els discursos van

canviant, però el fons continua gairebé intacte. I la manera de representar visualment aquesta idea ha sigut la utilització de simbologia de la història i la mitologia, per a evidenciar que els temes que ens preocupen ara són pràcticament els mateixos dels quals parlaven els grecs.

Aquesta sèrie significa tancar un cercle, que va començar amb la sèrie d'art digital “La moderna aroma de la vida”, i que va estar exposada el 2017. Si bé l'enfocament era distint, la temàtica era molt semblant i m’ha semblat una bona idea que aquesta nova sèrie de pintures, en aquest cas a l'oli, tingues una mirada més reflexiva.

Com descriuries les 10 obres que formen l’exposició?

Són vuit pintures a l'oli, un dibuix i una caixa/objecte. Cadascuna de les obres tracta un tema d'actualitat, amb un eix conductor que és el de la nostra interacció en aquest món modern, amb la tecnologia i entre nosaltres, a través d'ella.

Són obres amb bastant simbolisme i amb una estètica figurativa que té arrels en el Renaixement i el Barroc, amb algunes maneres d'estructurar la composició que estan més emparentades al surrealisme.

Quin procés creatiu has seguit per aquesta col·lecció?

El procés ha estat el mateix per a totes les pintures. Quan decidia sobre quin tema volia que tractés l'obra, buscava connexions amb diferents esdeveniments de la història o de la mitologia, bàsicament grega, i a partir d'aquí, una vegada fetes totes les vinculacions teòriques, decidia quina era la millor manera per a representar visualment el concepte. I la resta eren hores de treball físic pintant sobre les teles.

Quins són els teus propers projectes després de ‘Dies Irae’?

El pròxim projecte és una sèrie de pintures i dibuixos que realitzaré per a una exposició que estem preparant amb la pintora Rosa Mujal i el pintor Manuel Luna, sobre el món dels somnis, la memòria i els records. Però serà una sèrie d'obres d'aquí a un any i mig com a mínim, per la qual cosa encara tinc temps de desconnectar mentalment de ‘Dies Irae’ per a centrar l'atenció en aquestes noves idees.