ENTREVISTA A ARNAU OROBITG

Artista

En els meus poemes hi ha dolor generalment, aquest li dec en bona part a Andorra, on la ruralia està morta i la natura és mercaderia.

Arnau Orobitg és un artista polifacètic andorrà que combina la seva passió per la natura

amb una gran sensibilitat creativa. Reconegut tant pel seu treball com a poeta com per la seva faceta d’il·lustrador, ha sabut explorar l’essència del paisatge andorrà i traduir-la en paraules i imatges. Darrerament, ha rebut l’ajut a la creació literària del Govern, pel seu poemari Herbari hermètic.

Com vas començar en el món de la poesia i la il·lustració?

Hi ha algun moment clau que t’hagi portat a desenvolupar aquestes disciplines?

Les arts, com en tothom que s’hi alineï, se’m van desvetllar ja a la infància. A casa, la família ha estat sempre atenta al quadre i al llibre, per dir-ho així, i jo em nodria de les sensibilitats que anava coneixent i feia proves, i encara vaig provant. Per fer un petit aclariment d’entrada, prefereixo no distingir massa l’art en disciplines; és evident que el dibuix difereix del vers però, en ambdós, és imprescindible la poesia; així mateix en l’escultura, la narrativa o la bona conversa.

Com combines la teva vida de pastor amb les teves facetes creatives, tant com a poeta com a il·lustrador? Les dues activitats s’enriqueixen mútuament?

Com et deia, en aquesta indistinció de les disciplines, el menar ovelles tampoc el visc separat de les expressions plàstiques o les imatges poètiques. Segueixo essent jo mateix en un mode de vida que ho aglutina. I sí, en la transversalitat, tots els vessants s’enriqueixen perquè m’enriqueixo jo de la seva aliança.

Quines influències o referents, tant literaris com artístics, han marcat més la teva trajectòria?

Les meves referències han estat, des dels orígens de la meva obertura a la creació, sempre impregnades de foscor i atmosfera solemne. Alhora que llegia a Nietzsche, Kayyam, Rumi, Homer, Lautréamont, Blake, Verdaguer, Trakl, Ungaretti, Gelman, etc; absorbia els imaginaris visuals de Doré, Anselm Kieffer, el Goya sord, Phil Hale, Bacon, Kathe Kollwitz, Nicola Samori o la Fura dels Baus. I en música, que és potser més important per localitzar l’estètica i els valors per compondre en vers o traços, m’abstindré d’anomenar les referències, que en són moltes. I la referència de la gent, dels personatges? És anònima i innombrable. Estic en cerca permanent de referències...

Pel que fa a la teva trajectòria com a il·lustrador, quins tipus de projectes t’agrada més treballar? Hi ha alguna obra o col·laboració que destaquis especialment?

M’he trobat il·lustrant per casualitat, no ho he cercat, la figuració per encàrrec m’ha trobat.

Però m’agrada treballar en els meus projectes de llibres de poesia en text i dibuix perquè és on trobo l'eufonia dels dos llenguatges ajudant-se. Ara estic treballant en el dibuix de l’herbari, amb aquest faré tabula rasa i podré oblidar les obres passades.

Quins són els principals reptes de crear poesia i il·lustracions en un món tan tecnològic i accelerat?

La desacceleració, la pausa, l’empatia i la sobirania; el repte és ser l'antagonisme. La poesia és literatura lenta i densa que s'ha de deixar arrelar. El dibuix i la pintura sense recursos digitals per mi són una pràctica d'antiimmediatesa.

Quin consell donaries als joves creadors que volen endinsar-se en la poesia, la il·lustració o

altres disciplines artístiques?

A grans trets, perquè això d'aconsellar és molt fondo, diria que no s’ha de separar la vida personal de l’obra; que tot és el mateix i ha de seguir la seva coherència, i els esforços s’han de posar en aquesta, així que crear connota gestió de la pròpia vida. El que és lamentable i dona funestos resultats és la incoherència de no fer-ho.