ENTREVISTA A SÒNIA PALAU DEGANA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES (COAA)
Per a tots els implicats en el món de la construcció, és imperatiu poder disposar de la Llei d’Ordenació en l’Edificació
Quin balanç fa al capdavant del Col·legi d’Arquitectes d’ençà que va ser nomenada el març del 2022? Ha sigut un any molt intens, en el que s’han mantingut reunions per a la modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU), complementades per la convocatòria de dues taules rodones, on els col·legiats que van participar van acordar publicar dos manifestos que recollien propostes urbanístiques a gran i petita escala, així com apunts sobre la problemàtica d’habitatge generada, en part, per la inversió estrangera. També s’han mantingut reunions per arribar al redactat d’una Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), a on es defineixin les obligacions i responsabilitats dels diferents intervinents en el procés constructiu, en un marc temporal acotat. A banda, es treballa en altres lleis i reglaments, en l’aplicació de la Llei de Professions Titulades de cara al futur acord d’associació; es participa en diferents comissions i taules i en el funcionament intern del COAA, sense oblidar que els integrants que conformen la Junta, han d’atendre els seus propis despatxos professionals, en un moment àlgid de la construcció.
Quins són els objectius i fites a assolir? Abans que acabi el deganat, el març de 2025, ens agradaria poder veure publicades algunes de les lleis i modificacions de lleis en què treballem. La LGOTU serà difícil, ja que implica un canvi molt important en la manera de fer urbanisme al país, i això requereix temps, diàleg i pedagogia. Per a tots els implicats en el món de la construcció és imperatiu poder disposar de la Llei d’Ordenació en l’Edificació i, per als professionals és primordial que hi hagi una regulació correcta dels professionals forans que prestin serveis al país. Com veu la situació de la construcció en l’actualitat? Pensem que, a escala de país, falta un model i un planejament general del territori, determinar cap on anem, i saber com créixer i fins on. Si sumem l’atractiu que genera Andorra envers la inversió estrangera en immobiliari, resulta una situació incontrolada, amb un ritme de creixement frenètic, basat pràcticament en exclusiva al producte residencial de luxe. Estem davant d’una bombolla immobiliària? Com s’ha comentat, l’atractiu d’Andorra per a inversió en immobiliari de luxe ha generat una pujada generalitzada de preus de venda, que no pot satisfer la demanda interior (la dels residents). Aquesta escalada de preus sembla estar arribant al seu punt àlgid i ja es comencen a sentir veus sobre el descens en les vendes. De totes maneres, la crisi que es pot desencadenar no sembla comparable amb la del 2008, en la que els bancs es van veure fortament implicats. Cal fer una revisió de la llei del sòl?
Totalment. En les reunions mantingudes amb responsables de Territori durant l’anterior mandat, ja se la va batejar com a LGOTU 2.0, entenent que ha d’experimentar una revisió profunda, començant per la classificació del sòl urbà i urbanitzable, entenent que la salvaguarda del paisatge és primordial, que els equipaments han d’estar planificats i que les zones verdes han d’integrar-se amb l’edificació.
En l’urbanisme, ha de prevaldre l’interès públic per sobre dels interessos privats. Quin és el motiu pel qual s’ha encarit el preu dels materials d’obra? Durant la pandèmia, es justificava la pujada dels preus a causa de la reducció de la producció i de les pèrdues generades per la mateixa. Després, va venir la crisi energètica amb la pujada dels preus de l’electricitat i del gasoli. A posteriori, va esclatar la guerra a Ucraïna i el mercat europeu encara es va desestabilitzar més. L’encariment de la matèria primera, de la seva fabricació i del seu transport es reflecteix en el preu del producte final. De totes maneres, la combinació de totes les circumstàncies descrites, continua sense justificar els percentatges en l’augment dels preus que hem patit entre 2021 i 2022.
Demanem que els arquitectes col·laboradors forans hagin de seguir les mateixes regles del joc que els del país.
Es construeix cada cop més, però cada vegada és més difícil accedir a un habitatge de lloguer, per no dir de compra. Quina explicació té aquesta paradoxa? Com s’ha anat comentant, l’interès dels inversors estrangers per Andorra, ha generat una demanda de producte de luxe que ha fet pujar fortament els preus de venda i de lloguer. La majoria de l’oferta que s’està injectant al mercat d’habitatge presenta uns preus tan alts que la demanda local (la demanda que generen els residents) no pot assumir-los.
Recentment, el Govern i el COAA han signat un projecte d’adjudicació dels pisos de lloguer a preu assequible. Parli’ns del que implica dit acord. La Llei de ContractacióPública defineix els formalismes a complir per a una adjudicació directa, així com les excepcions a la mateixa. Una d’aquestes excepcions, és a la que es podia acollir Govern per a l’adjudicació dels projectes per a habitatges assequibles. En demandar la participació del COAA per a agilitzar aquest procés, els col·legiats van estar d’acord en establir i signar un acord de col·laboració, que va ser materialitzat en un procés d’insaculació obert i transparent.
Parli’ns de la regularització de la col·laboració amb professionals forans. Ja abans de la publicació de la darrera Llei de Professions Titulades, el 22 de desembre de 2022, es reconeixia la prestació de serveis de curta durada per part de professionals forans, a través de l’article 6 bis. Aquest article implicava la inscripció del professional forà en un registre, al qual devia aportar certa documentació i limitava el servei a prestar a 30 dies per any. La realitat ha estat que cap arquitecte forà, dels més de 15 despatxos que han realitzat o realitzen més de 30 obres al país, s’ha donat mai d’alta. Mai ha aportat la seva titulació, ni la seva col·legiació al país d’origen, ni el certificat de no inhabilitació ni molt menys l’assegurança de responsabilitat civil. La nova llei atorga més potestat als col·legis professionals i obliga a la inscripció temporal d’aquests professionals estrangers que es regeixen pel 6bis. El COAA no ha fet més que exposar que els arquitectes forans, com a mínim, han de seguir les mateixes regles del joc que un del país.