Exposició de l'arxiu nacional d'Andorra amb motiu del dia mundial de la rà dio 2021.
Rà dio Andorra va tenir molta rellevà ncia durant la Segona Guerra Mundial i els anys posteriors. En aquella època va passar a ser el mitjà de comunicació principal, emetent del 1939 al 1981. Hi va haver diferents raons per les quals Rà dio Andorra va tenir tant èxit. La raó principal va ser que l’emissora va fer conèixer el Principat d’Andorra arreu del món i d’aquesta manera la gent va començar a situar el petit estat als mapes. Una altra raó va ser que la gent de fora només podia sintetitzar Rà dio Andorra o la curiositat que presentava als que escoltaven la rà dio des de llocs llunyans. En aquesta rà dio només s’emetia música i publicitat, l’emissora feia la gran funció d’entretenir i de programar cançons en uns temps difÃcils per la guerra.
En la història de Rà dio Andorra va ser el Consell General el que va representar el poble d’Andorra. El Consell va atorgar la concessió de 1935 i el contracte de 1961 i també va decidir el tancament de l’emissora el 1981. En aquest moment es va plantejar un temps de silenci radiofònic coincidint amb una època de canvis sociopolÃtics al paÃs.
Nacionalitzar la radiodifusió era un dels objectius de la nova agenda polÃtica que comptava amb el suport de la població.
El fet de tancar l’emissora va suposar un delicat perÃode de tensions institucionals i sociopolÃtiques que ha deixat empremta en la història andorrana del segle XX.
El 2009 es va signar el conveni transaccional entre Andorra i Espanya per a la cessió de l’edifici, els béns immobles, els mobles i les instal·lacions de Rà dio Andorra al Principat. A més, també es va fer la cessió de la totalitat dels drets i les obligacions pendents de resolució de tots els litigis respecte de Rà dio Andorra.
Els discos de pedra estaven fets amb un material molt rÃgid i frà gil anomenat goma laca i sonaven a 78 revolucions per minut. Aquest tipus de disc va aparèixer prà cticament al mateix temps que ho va fer el gramòfon, el 1887.
Fins a la meitat dels anys cinquanta es van editar milers de discos de pedra, que engloben tots els gèneres de la música clà ssica i la música popular. A partir dels anys quaranta hi va haver una producció massiva de temes populars i de varietats, més en consonà ncia amb els gustos del moment i amb una difusió comercial més amplia dels discos.
Als anys trenta la rà dio es va consolidar com un mitjà de comunicació de masses que era capaç d’influir en les actituds polÃtiques i culturals i incidir en l’opinió pública. El 1939 va ser l’any d’obertura de Rà dio Andorra. Pel que fa als receptors, a França hi havia 5,2 milions i al Regne Unit 9 milions. A Alemanya la xifra dels receptors superava els 13 milions i Espanya no arribava al mig milió d’aparells. Aprofitant la inauguració de l’emissora al principat, cada conseller va rebre un aparell de rà dio com a obsequi. En aquells temps només tenien aparells de rà dio aquells que s’ho podien permetre. Durant l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Rà dio Andorra va deixar de fer emissions durant nou mesos.
El 1940 l’emissora va tornar a engegar consoles i micròfons i ja no es va aturar fins al 1981.
Als anys quaranta i cinquanta la música era essencial i els discos imprescindibles. Els oients feien arribar a l’estudi cançons dedicades a través de cartes.
En termes musicals aquells primers anys van ser els del music-hall parisenc i els del so i ritme de les grans orquestres de jazz que començaven a envair Europa.