Entrevista a Guim Campeny, Freerider.
Guim Campeny Ferrer té vint-i-dos anys i va començar a esquiar als cinc anys a l’ECOA (Esquí Club Ordino Arcalís). Va passar per la modalitat d’esquí alpí i freestyle, i des de ja fa cinc anys està fent freeride que és una combinació de les dues anteriors, però en un terreny fora pista. Al món del freeride va començar quan tenia disset anys, amb la competició del Dorado Junior Freeride a Arcalís, obtenint la segona posició. Tot seguit, va rebre una invitació per competir a la Copa del món Freeride Junior (FJWC). En aquesta competició va aconseguir una sisena posició mundial i la primera posició a l’Europeu. Més endavant, quan va acabar l’etapa junior, va entrar a la lliga dels adults (Qualifier). El primer cop que va participar va quedar 120è i la segona vegada 72è. Continua competint per poder entrar a la Copa del món del Freeride (FWT). Però aquest any, a causa de la pandèmia mundial per la Covid-19 s’han aturat les competicions fins a nou avís.
A quina edat et vas adonar que t’agradava el freeride?
A l’edat de 18 anys.
Que has estudiat?
Acabo d’acabar la carrera d’Inef, staps a Font Romeu (França). A més, tinc un doble grau en management i màrqueting.
Com combinaves els estudis amb el freeride?
Hi dedicava el mateix temps tant als estudis com al freeride. Combinava les dues coses gràcies a una beca d’estudis d’alt nivell que em proporcionava la universitat. Ocasionalment, ens podíem saltar algunes classes per anar a entrenar o competir. Posteriorment les podíem recuperar.
Quantes hores dediques a la setmana?
Li dedico un total de vuit hores diàries.
A quines competicions has participat darrerament? Has deixat d’assistir a alguna competició per la Covid-19?
He deixat d’assistir a quatre competicions per la Covid-19. No vaig poder anar a Les Arcs, tampoc a una competició a Ubaye, als Alps francesos, ni a la cursa de Engadine a Àustria.
És difícil dedicar-te completament a aquesta disciplina?
És difícil dedicar-s’hi, i sobretot estan sol. Sense ajudes és complicat perquè l’esquí és un esport car. Viatjar i competir és molt costós.
Quin és el teu objectiu a curt i llarg termini com a freerider?
A curt termini, només busco passar-m’ho bé i gaudir de la muntanya que és el que m’agrada. Fer vídeos i sentir l’adrenalina quan esquio. A llarg termini, en dos o tres anys, m’agradaria competir al Freeride World Tour.
Pràctiques l’esquí durant tot l’any?
L’esquí el practico durant la temporada d’hivern ja que no puc viatjar a l’hemisferi sud perquè és molt car i no tinc recursos.
Tens sponsors? Si és així, des de quan?
Sí, Couloir i Commençal, des de fa dos anys. De totes maneres, amb dos sponsors no puc costejar els viatges de l’estiu ni pagar-me una temporada sencera.
Les marques són del país o internacionals?
Són marques del país, Commençal és una marca d’Andorra, tot i que és una gran marca que està repartida per tot el món. Couloir és una botiga d’aquí d’Andorra.
Veus difícil entrar? T’ho marques com un repte?
És com tot, és complicat perquè hi ha molta gent que si dedica i cada cop el nivell puja més. M’ho marco com un repte, però amb ajudes de marques podria accedir molt més ràpid.
Et planteges algun objectiu més?
M’agradaria acabar-me dedicant al món del freeride per complet. Filmar, fer conferències, vídeos, i a més, viatjar i fer vídeos per a les marques.