Search

Espai museístic

Museu de la moto i espai Galobardes · Canillo.



La demanda inicial consistia en reformar un espai a la segona planta de l’edifici del telecabina de Canillo, amb la finalitat de traslladar les motocicletes que s’estaven exposant a l’espai situat al costat de l’Església de Sant Joan de Caselles. L’espai final comparteix la recepció de visitants amb l’entrada de l’espai Galobardes, que acull obres de l’artista Francesc Galobardes i ocupa 300 m², entre les zones de custòdia i exposició.


La construcció de la galeria forma part d’un procés d’intervenció integral executat per fases en l’edifici del telecabina de Canillo. La finalitat del projecte és la de resoldre circulacions, usos, patologies de l’edifici, etc.


«S’HA OPTAT PER EMPLAÇAR LES PECES EN UN ESPAI NEUTRE, TOT ENVOLTAT D’UN PERÍMETRE SOBRE EL QUAL S’EMPLACEN ELEMENTS DECORATIUS»

Concretament a la zona on s’han executat els museus estaven ubicades les taquilles de venda de forfaits, un lockers d’esquí, un hall i una sala polivalent.


Aquests espais han sigut reordenats en fases prèvies dins del mateix edifici. S’ha fet una reforma total, mantenint l’estructura de l’edifici.


S’ha fet una redistribució total de l’interior, incorporant una zona de recepció als espais d'exposició, un bany, un magatzem i un petit office.


La recepció compta amb dos panells de fusta retolats amb inox amb el nom de les exposicions, i al costat d’aquests trobem unes grans portes pivotants que donen accés a les sales.


El taulell, dissenyat amb fusta, acabat en blanc i color natural, està retroil·luminat amb llum LED. Les cadires de color llima aporten color i dinamisme a l’entrada.


La majoria d’exposicions no són permanents i les obres que s’exposen es reubiquen o canvien, per aquesta raó es va decidir posar una il·luminació tècnica que fos el més versàtil possible per evitar limitar les opcions d’exposició dels dos espais.


Així doncs, hi ha una il·luminació funcional que dona ambient a tot l’espai i després hi ha una il·luminació tècnica realitzada amb carrils electrificats on hi van col·locats projectors que posen el punt d’atenció a les obres i elements a exposar.


Els projectors són de tecnologia LED, regulables en intensitat i porten diferents òptiques per poder adequar l’obertura del focus de llum a les dimensions de l’obra que han d’il·luminar. Pel que fa als carrils electrificats donen molt joc pel que fa a la ubicació, direcció i quantitat de projectors.


La instal·lació de climatització s’ha pensat i dissenyat tenint en compte la distribució dels espais interiors per tal d’optimitzar el seu funcionament.


S’han instal·lat dos equips, un per l’espai Galobardes i el seu magatzem de pintures i un altre pel museu de la moto.


A la zona de recepció, en estar comunicada ambientalment amb la resta de l’edifici, s’ha aprofitat la propia xarxa de calefacció de l’edifici per climatitzar aquest espai.


Tant les pintures com les motos estan fetes amb materials que es degraden amb el temps. Per poder conservar les obres en el seu millor estat s’han incorporat equips de control de la humitat als climatitzadors de cada zona.


Tots els espais estan controlats per càmeres de videovigilància i amb detecció i alarma contra intrusió.



MUSEU DE LA MOTO


L’espai d’exhibició consta d’una sola sala diàfana amb un recorregut circular que es divideix per ordre cronològic o per tipologies (moto de competició, policia, etc.).


Una de les premisses principals a l’hora de treballar la distribució de l’exposició inicialment, va ser que tingués possibilitats de ser modificada per a diferents usos i escenaris culturals.


En relació amb les peces exposades, va primar que fos possible contemplar les diferents peces des de diferents òptiques i amb l’ordre i distància adequada.


Com que el centre de l’exposició són les peces en si, s’ha optat per emplaçar-les en un espai neutre amb uns recorreguts primaris, tot envoltat d’un perímetre sobre el qual s’emplacen elements i grafismes de l’antic museu.


S’ha optat per no instal·lar fals sostre i deixar les instal·lacions vistes pintades de negre, amb el que s’aconsegueix un estil industrial que encaixa molt bé amb el món de la moto, les parets són de pladur pintat en colors grisos i el paviment està construït amb peces porcellàniques de gran format de color gris clar.


A més, el museu de la moto compta amb un escenari i una pantalla gegant instal·lats amb l’objectiu de rebre esdeveniments de petit format com ara conferències, presentacions, emissions de competicions esportives, entre d’altres.


Les àrees properes a la zona d’escenografia es poden reorganitzar per a la celebració d’esdeveniments, simplement adaptant la zona d’exposició i la il·luminació.


També s’ha optat per una distribució variable de les lluminàries d’exposició en funció de les diferents possibilitats d’organització i partint d’una base que diferència unes circulacions primàries, les mateixes es poden adaptar a diferents recorreguts o temàtiques en funció de les necessitats del museu.


«EL COLOR FOSC AL SOSTRE I LA IL·LUMINACIÓ DIRIGIDA PERMETEN QUE LES INSTAL·LACIONS ACTUALS PUGUIN SER AMPLIABLES»


ESPAI GALOBARDES


L’espai d’exhibició consta d’una sola sala àmplia i diàfana amb recorregut lliure.


La pintura a l’oli de Francesc Galobardes expressa allò que la seva vista abraça cada dia: els pobles nevats replegats sobre els mateixos, les sinuositats d'una vall adossada a la muntanya, l'aspror de les borrufes sobre els cims aureolats de núvols dispersos, un camí del bosc a la tardor, el vestit daurat d'una primavera precoç, la llum sorda que envolta el campanar llunyà d'una església romànica, etc.


L'obra de l’autor, no és mai el que es discerneix de cop sinó la idea que es fa d’ella, l'emoció reflexionada a través del subjecte, en el moment menys esperat.


Els quadres aniran canviant, i es crearan exposicions temporals, que també podran ser d’altres autors o de diferents tècniques artístiques.


Les parets i el sostre són de color blanc, aquesta neutralitat de gamma cromàtica, permet donar tot el protagonisme a les obres d’art.


Els panells divisoris suspesos, permeten crear diferents ambients dins d’un mateix espai. Els pilars són de formigó vist.


El paviment està construït amb peces porcellàniques de gran format de color gris clar.


Les làmpades blanques s'integren a l'espai, donant protagonisme a les obres exposades.


S’HA DONAT UN TOC DE COLOR LLIMA AMB LA INCORPORACIÓ DE CADIRES QUE PERMETEN LA CONTEMPLACIÓ DE LES OBRES.









PROJECTE: MUSEU DE LA MOTO I ESPAI GALOBARDES · CANILLO

ARQUITECTURA: PERE ESPUGA · ENGITEC

INTERIORISME: ANNA FRESNO

CONSTRUCTORA: URCOSA

10 views

Recent Posts

See All