Val de Norra

DICCIONARI TOPONÍMIC I ONOMÀSTIC DE LES VALLS D’ANDORRA,

SEGLES XII - XVII

“Val de Norra” conté tot un món. Un món en el qual les coses, les cases, les prades, els bancals i els homes tenien

nom. El llibre que serveu a les mans és la preciosa ofrena que Albert Pujal ens fa als andorrans i als amics d’Andorra. Hi descriu l’univers nominal que dibuixava i establia l’Andorra que ha pervingut fins als nostres dies, però que corre el risc de sumir-se en el negre abisme de l’oblit. No hi ha arbre robust que no se sustenti en poderoses arrels. “Val de Norra” és una sàvia, acurada, parsimoniosa i clarivident descripció de les arrels fondes del “País dels Pirineus”.

Albert Pujal va néixer a cal Gener d’Arans, a la capçalera de la vall de la Valira del Nord, dins la parròquia d’Ordino. El seu profund coneixement de la societat tradicional i del medi natural, sumat a la seva investigació centrada en els segles XV, XVI i XVII, l’ha portat a crear una obra global i exclusiva.

El llibre Val de Norra està guarnit amb unes fotografies de principis del segle XX, en les quals s’endevina que el paisatge no havia canviat gaire des del segle XVII, sense carreteres,

amb els pobles tradicionals i els camps deslliurats encara de la urbanització. Entre la nostàlgia d’aquell país senzill de records i tradicions i l’impacte de l’onada edificatòria, hi ha ara, de manera progressiva, la transformació exponencial de gairebé tot el país i tota la seva gent.

L’objectiu ha estat recollir tots els topònims, cercarne l’origen i, en alguns casos, l’evolució. El gruix d’aquest treball se centra especialment en l’estudi dels noms de lloc que ja des de l’inici plantegen qüestions sobre les quals s’ha reflexionat àmpliament i s’hi han buscat diverses interpretacions.

Dels grups humans propers a Andorra amb memòria gràfica conservada, destaquen al nord les coves grafiades del Mas d’Azil (període epipaleolític) i al sud, la balma del Cogul amb dibuixos de la transició entre el paleolític i el neolític.

Els noms dels llocs responen a una necessitat pràctica: o bé les famílies que colonitzaven la muntanya volien retornar i marcaven fites per retrobar els indrets, o bé deixaven marques perquè altres membres del mateix grup poguessin identificar posteriorment els espais descoberts.

La major part dels noms de lloc provenen dels manuals notarials, on milers de topònims apareixen en documents de compravendes, capitulacions matrimonials, testaments, litigis i altres, creant un estoc de gran complexitat entre els segles XII i XVII.

---

Albert Pujal Trullà, arquitecte de professió, i també home amb activitat i vocació pública (Conseller general a la legislatura constituent 1992- 93 i cònsol major i cònsol menor d'Ordino entre els anys 1978 i 1991), és un autor conegut per les seves col·laboracions a la premsa i la seva obra "Història de tots els noms de casa d'Andorra", publicada el 2014 per NUS DE LLIBRES, S.L. Aquest llibre ofereix una recopilació exhaustiva dels noms de les cases d'Andorra, proporcionant una visió detallada de la història i l'evolució dels habitatges al país. L'obra és una referència valuosa per a aquells interessats en la cultura i el patrimoni andorrà.