top of page
Search

Talents amb denominació d'origen de Rigalt a Puigdengolas

Updated: Sep 28, 2021

Museu Carmen Thyssen Andorra.



El Museu Carmen Thyssen i Crèdit Andorrà han presentat la nova exposició del museu:

Talents amb denominació d’origen: de Rigalt a Puigdengolas, una exposició centrada

en el diàleg artístic entre la Coŀ lecció d’art de Crèdit Andorrà i la Coŀ lecció Carmen Thyssen.


La mostra es va inaugurar el passat 11 de febrer i estarà oberta fins al 9 de gener del

2022.


En aquesta exposició es fa un recorregut per les obres d’artistes catalans de finals

del segle XIX i principis del segle XX.


S’esmenten diversos pintors que van coincidir en la seva formació o van crear diferents escoles. La selecció de les obres que s’exposen pretenen mostrar les similituds i les diferències entre pintors catalans d’aquesta època. Alguns dels més representatius són: Ramon Casas, Ricard Opisso, Joaquim Terruella, Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrén, Josep Puigdengolas, Joaquim Vayreda, Ramon Martí y Alsina, Laureà Barrau, Lluís Rigalt, Hermen Anglada, Baldomer Galofre i Rafael Durancamps. L’escola més representativa va ser l’Escola de Llotja.


L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Barcelona en els seus inicis va situar les seves aules al primer pis a la Llotja de Mar, un edifici neoclàssic on els mercaders es reunien per a la contractació de tot allò que arribava des del mar. Per aquesta raó, avui dia la coneixem com la Llotja. És l’escola més antiga d’Espanya i la seva llarga tradició ha servit de referent per continuar adaptant-se a totes les èpoques i oferir una millor formació artística.



Es va inaugurar per la Junta de Comerç de Barcelona el 1775 amb el nom d’Escola Gratuïta de Disseny i ha evolucionat en diferents etapes fins a l’actualitat. Al principi l’escola era gratuïta i es facilitaven beques i ajudes perquè els estudiants de Madrid, Roma i París poguessin estudiar a la Llotja.


Al cap de poc temps, el centre es va transformar en l’Escola de Nobles Arts, que se centrava principalment a formar pintors i escultors, seguint les influències renaixentistes.


El 1817, la Llotja es va convertir en un referent d’escola moderna i passa a estar en el punt de mira de tots els artistes. A finals del segle XIX els ensenyaments artístics estaven conduïts a les arts industrials. Es van introduir, també, mètodes pedagògics oposats als acadèmics, per així fomentar la lliure creació artística fonamentada en nous conceptes com l’idealisme.


L’inici dels segle XX va arribar amb novetats, ja que el Modernisme català impregnava totes les modalitats estètiques que van derivar en nous conceptes artístics i, en conseqüència, en la dedicació d’una important reforma general en els decrets sobre l’ensenyament artístic vigent fins aquell moment a la Llotja. Àngel Ferrant, professor de l’Escola, va fer una renovació en el pla pedagògic, fet que el reconeix com un dels personatges més representatius de la història de l’Escola. Gràcies a una beca de l’Escola, Ferrant marxa a Viena, on estudia el sistema educatiu artístic i s’impregna dels principis de la Bauhaus.


L’Escola de Llotja és la seu d’una llarga i singular tradició artística que ha perdurat fins a dia d’avui oferint un gran ventall de formacions en l’àmbit artístic.


Els dos comissaris de l’exposició, Isabel Rodríguez Ferrer i Guillermo Cervera, han triat l’obra Prats de Santa Coloma, Andorra de Joaquim Mir i Trinxet, com la imatge central de la mostra.



L’autor ha deixat diversos testimonis pictòrics de les seves estades a les valls durant els anys 30, exemple clar de la importància del Principat d’Andorra com a inspiració artística.


L’exposició consta de 23 obres de la Col·lecció d’art de Crèdit Andorrà i 5 obres de la Col·lecció Carmen Thyssen. Cervera ha destacat dues obres de l’autor Joan Roig y Soler, cofundador de l’Escola Luminista de Sitges. Cases a la Platja de la Col·lecció d’art de Crèdit Andorrà on l’autor vol representar la perfecció dels efectes lluminosos a un paisatge de platja, un espai que ocupa una part important de l’obra, prenent protagonisme en el primer pla horitzontal, estructura característica de les pintures marines. Platja de Vilanova de la Col·lecció Carmen Thyssen, retrata la platja de Vilanova i la Geltrú amb unes cases situades damunt la sorra i el mar de fons. Aquest escenari és similar al de l’obra Cases a la Platja, però en posició invertida lateralment.


"REPRESENTANTS DE LES CONEGUDES CINC ESCOLES CATALANES: LA LLOTJA, L’ESCOLA D’OLOT, ELS LUMINISTES DE SITGES, ELS QUATRE GATS I LA COLLA DEL SAFRÀ”
7 views

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page