top of page
Search

“Si pel braç has caigut, pel braç jo t'aixeco”

Updated: Sep 28, 2021

David Aguilar.



David Aguilar va treure inspiració dels ous Kinder per començar a construir amb peces de Lego. Sempre va tenir clar que no volia una pròtesi. Els seus pares van començar a veure que tenia destresa i paciència muntant les peces dels Kinder i van pensar que el millor seria potenciar aquestes habilitats. Li van comprar Legos, ja que és per excel·lència la joguina més idònia per desenvolupar molts tipus de facultats, tant cognitives com manuals. Muntava i desmuntava els Legos i es feia les seves pròpies joguines. Després de seguir tantes instruccions, va arribar a adquirir tants coneixements que en un moment donat quan tenia nou anys, va veure que la creació més significativa que podia arribar a fer, era precisament allò que no tenia.


DAVID AGUILAR ÉS MOLT FELIÇ PER TOT EL QUE ESTÀ VIVINT

Actualment, estudia bioenginyeria i segur que és gràcies a Lego. Ara dissenya amb un programa de 3D, gràcies a l’experiència i destresa obtingudes al llarg dels anys, on amb una fotografia, és capaç de desenvolupar creacions úniques. Tota la mediatització que es produeix pel documental, els concursos o el llibre, és abundant i ha de trobar temps per poder gestionar-lo. Això fa que no pugui dedicar moltes hores al Lego. El David sempre ha tingut aquest esperit de superació, però si és cert, que ha patit molts alts i baixos. La figura dels pares, la germana, amics i professors ha estat molt important, sinó, hauria estat molt fàcil caure a conseqüència del rebuig i el bullying. La història del David, és la d’una família que s’estima. Mai va pensar que arribaria tan lluny. Als 16 anys va patir el rebuig de la que volia que fos la seva primera núvia i va repetir curs. Es va tancar a l’habitació durant cinc dies seguits per fer-se el braç. El dia que va baixar al menjador i va ensenyar als seus pares el braç que s’havia construït, van quedar sorpresos. Els hi va ensenyar com podia obrir ampolles d’aigua i fer flexions. I el pare va pensar, “si pel braç has caigut pel braç jo t’aixeco” i li va dir que donaria a conèixer la seva història.



Pare i fill van fer un vídeo per Lego i a partir d’aquí, van contactar amb RTVA, TV3 i La Vanguardia perquè la història sortís publicada en els mitjans. Yannick Dupont de Lego Education, volia que el David participes amb ells per ajudar-los a desenvolupar les noves peces. Les SPIKE Prime revolucionarien l’educació STEAM, molt de moda a les escoles i centres educatius. Els seus pares van estar una setmana a Lego i en aquella estada va poder desenvolupar cinc braços amb les noves peces. A més, va poder presentar-los a Mèxic i poc després, ser la imatge de la companyia per tot el món en la campanya publicitària. A Dinamarca va conèixer a la persona que va construir l’helicòpter de la seva Mk-1 i l’avió del Mk-2 amb els que es va fer els dos primers braços.


Els pares se senten molt orgullosos de què el seu fill hagi guanyat el Lego Masters France 2020, ja que veure’l triomfar a tota França i ser un Lego Master reconegut mundialment, encara reafirma el que li ha tocat viure i com s’ha bolcat amb l’empresa per superar aquest dèficit físic o el que ell anomena “Dif-Capacitat”. Els pares del David es van quedar sorpresos per una banda, al veure’l en una projecció cinematogràfica, però per l’altre no, ja que ells ja van viure en primera persona la seva vida des que va néixer. Reviure certs moments amb el documental se'ls hi va fer difícil, com per exemple, quan rebutjaven i insultaven al seu fill. Però també van reviure tots els èxits, com la seva conferència a la NASA o les imatges de la conferència al Brasil, davant de 1.300 persones del sector de la docència.


En el documental surten dues cançons, una del David i l’altra composta i interpretada pel seu pare. Van pensar que seria maco fer un projecte familiar i fer el recull de les dues cançons en un disc solidari. La cançó del David és una cançó electrònica-instrumental, que sona precisament en el moment en el qual s’està fent el braç. La del Ferran té una lletra amb una càrrega emocional molt important i en la qual es transmet el missatge de superació del David. Els diners que es recaptin amb la venda del disc, aniran destinats a l’àrea de serveis i programes per a la infància, l’adolescència i la joventut del Ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, del Govern d’Andorra. A més, pare i fill han dissenyat una sèrie de còmics amb la imatge de cada pròtesi del David. S’ha d’ensenyar des de petits l’estigma de la discapacitat perquè els nens es respectin i s’ajudin. Així crearem persones dignes com per fer un món millor, més solidari i sobretot més inclusiu. On la diversitat tingui cabuda amb normalitat.



Parlem amb el Ferran Aguilar, el pare del David que ens explica en què està treballant ara el seu fill i si ha servit d’inspiració per a altres persones. També ens parla de per què ha decidit ser el productor del documental.


En què està treballant ara el David? Té alguna pròtesi en ment?

Actualment, està acabant la pròtesi del nen de quatre anys que viu a Estrasburg i està fent també una versió de la MK1. En un futur, vol crear una pròtesi que sigui més genèrica. A més, té un projecte per a una empresa de biomedicina. Volen desenvolupar una nova patent reproduïda amb Lego que ajudarà a molta gent. També afegir que el seu projecte de marca HAND SOLO, ha estat autoritzat per una multinacional.


Creus que el teu fill ha servit d’inspiració per a altres persones?

Indubtablement sí, el seu Linkedin està ple de persones molt diverses que li demostren molta admiració i li demanen amistat: enginyers o astronautes com l’Scott Kelly, el més experimentat i important de la NASA.


Per què has decidit ser el productor del documental?

Perquè havia de vetllar pel contingut, juntament amb la meva dona Nathalie. Volia que apareguessin totes les persones que m’havien ajudat a aixecar al David. El meu rol tenia diferents vessants: vetllar per la imatge que es donés de la meva família i aconseguir els diners que es necessitaven per arribar al pressupost.


La col·laboració de Jose Pozo d’Imminent Produccions i Arlong Productions, va suposar una bona ajuda i van fer una tasca increïble apostant per aquesta història. Van ser els precursors del projecte, sense oblidar la il·lusió d’un novell director de cinema, l’Hector Romance, que sabent com s’havia desenvolupat la història em va fer la proposta de realitzar un documental. Molta gent va voler oferir ajuda econòmica. Jordi Cachafeiro és el primer de tots ells i va ser qui va encendre l’espurna de fer possible aquest somni per a tots: equip tècnic, productors, directors, i la nostra família. Desinteressadament va aportar el que feia falta perquè la història es donés a conèixer.


El David també va fer una conferència a IDNEO (un altre espònsor), una empresa de 400 enginyers de Barcelona que col·labora amb Seat, Grifols i altres empreses. Altres espònsors que ens han donat suport han sigut Morabanc, un banc sensible i humà, EDACOM, Vallnord, Gilles Bony de Surf Evasió del Pas de la Casa, el xef Joan Carlos Valladares del restaurant “La Adelita”, Bomosa, la Fundació Jacqueline Pradere, la Ferreteria Llevet de la Seu d’Urgell i l’Adrian Federigi de Securitas Direct. Finalment, donar les gràcies al Govern d’Andorra per donar-nos suport sempre.



36 views

Recent Posts

See All

Komentáře


bottom of page