RECONSTRUCCIÓ DEL CAMPANAR DE SANT VICENÇ D’ENCLAR
L’església de Sant Vicenç d’Enclar està situada en un puig, uns 150 metres per sobre del poble de Santa Coloma, al peu de la serra d’Enclar. El roc d’Enclar va constituir, per la seva situació a l’entrada de la vall i per la facilitat de la seva defensa, un lloc estratègic que va ser utilitzat sobretot entre els segles IX i XII pels comtes d’Urgell per controlar el pas cap a la part alta del país.
L'església, abans de la restitució de la nau dels anys 80 del segle passat, dirigida per Pere Canturri.
Tres anys després de l’ensulsida del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, la nit del 19 al 20 de desembre del 2019, el campanar torna a ocupar una posició dominant en el paisatge de la vall central d’Andorra.
La reconstrucció del campanar de Sant Vicenç contribueix en la restitució del valor del paisatge històric excepcional on s’ubica, el Roc d’Enclar, i constitueix la reposició d’una fita fonamental del paisatge i de la història d’Andorra. Es tracta d’un element identitari de la nostra societat que va arribar als nostres dies i que amb aquest projecte seguirà com a llegat per a les generacions futures.
Gràcies al desenrunament metòdic i documentat que va permetre identificar més de 400 pedres originals i a la reconstrucció d’un model 3D a partir de sèries de fotos prèvies a l’esfondrament, es van poder obtenir les coordenades en l’espai d’aquestes pedres de manera que s’han pogut tornar a posicionar al mateix lloc d’origen.
L’església de Sant Vicenç d’Enclar està situada en un puig, uns 150 metres per sobre del poble de Santa Coloma, al peu de la serra d’Enclar. El roc d’Enclar va constituir, per la seva situació a l’entrada de la vall i per la facilitat de la seva defensa, un lloc estratègic que va ser utilitzat sobretot entre els segles IX i XII pels comtes d’Urgell per controlar el pas des de la part alta del país.
Història i context patrimonial
Sant Vicenç, a la parròquia d’Andorra la Vella, forma part del jaciment arqueològic del Roc d’Enclar, un dels jaciments més documentats i amb més anys d’ocupació continuada al nostre país. Les intervencions arqueològiques i la recerca històrica testimonien restes des de l’edat del bronze fins al segle XIX. L’església va ser construïda entre finals del segle VII i principis del segle IX i és juntament amb la de Santa Coloma una de les més antigues del Principat, particularment ambdues tenen el campanar circular. Tota la zona va ser declarada bé d’interès cultural l’any 2003 i juntament amb 9 monuments més d’Andorra, el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell i el castell de Foix, formen part de la candidatura que Andorra, França i Espanya vol presentar per inscriure al patrimoni mundial de la UNESCO com a testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: El coprincipat d’Andorra.
El jaciment del roc d’Enclar ha estat excavat en diferents campanyes arqueològiques i l’església de Sant Vicenç va ser reconstruïda als anys vuitanta del segle passat sota la direcció de l’historiador Pere Canturri. Des d’ençà a l’actualitat el Departament de Patrimoni Cultural hi ha realitzat diverses actuacions.
Vistes de l’interior del campanar on s’aprecia, a les juntes de les pedres, les marques de l’encofrat utilitzat en la reconstrucció del campanar amb l’objectiu d’evidenciar la nova intervenció com un pas més en l’evolució de l’edifici.
Esfondrament
El 20 de desembre del 2019 després d’una forta tempesta de vent i pluja es va esfondrar la torre del campanar fet que va generar un gran impacte emocional per molts ciutadans. El mateix dia, els tècnics del Departament de Patrimoni Cultural es van posar a treballar per valorar la causa dels danys i les accions a realitzar després del fatídic accident. Primerament es va protegir el monument cobrint el buit que havia deixat el desplom de la torre, apuntalant l’interior i evitant la degradació del mur de la nau que havia perdut una part important de la seva estructura. Tot seguit, es va crear una comissió d’experts amb professionals del país, França i Espanya amb l’objectiu d’analitzar els fets i col·legiar les decisions per restablir la dignitat i els valors al monument i la zona.
Al mateix temps es va iniciar una campanya arqueològica per identificar, sobre fotos antigues, el màxim nombre possible de les pedres caigudes.
Se’n van identificar un total de 462 pedres que són les que en la reconstrucció s’han pogut restituir al seu lloc.
Restitució
La proposta acordada va ser la de restituir el campanar de la manera més fidedigna possible. Aquesta decisió es justifica en els seus elevats valors patrimonials i significació.
La relació d’aquests valors excepcionals i únics amb la legitimitat de la reconstrucció del campanar proposada és molt gran ja que són precisament aquests els que justifiquen una actuació que en altres circumstàncies podria ser discutida apel·lant a principis d’integritat i autenticitat del bé patrimonial resultant de l’actuació. En aquest sentit la Carta de restauració de Cracòvia de l’any 2000, establia que: “La reconstrucció completa d’un edifici, destruït per un conflicte armat o per desastres naturals, és només acceptable si hi ha motius socials o culturals excepcionals que estan relacionats amb la identitat de la comunitat sencera”. Les circumstàncies d’excepcionalitat que estableix aquest precepte es donen clarament en el cas de Sant Vicenç. En base a aquest precepte, les recomanacions de la comissió d’experts i el criteri del Departament de Patrimoni Cultural; el Govern d’Andorra va encarregar l’any 2020 la redacció del projecte de restitució del campanar i posteriorment, la direcció de l’obra a un equip l’equip format per l’Axel Letellier, Carles Brull i Altura Arquitectes. Un equip transfronterer que aglutina competència i saber fer en el patrimoni de França, Catalunya i Andorra. Tot plegat sota el seguiment d’una comissió d’experts internacional i el seguiment actiu, al llarg de tot el procés, de l’equip del Departament de Patrimoni Cultural.
El Projecte
Tal com expressa literalment la Carta de Cracòvia: “La reconstrucció de parts molt limitades amb un significat arquitectònic pot ser excepcionalment acceptada a condició que aquesta es basi en una documentació precisa i indiscutible”. Així doncs, per tal de justificar la validesa de la restitució i tenint en compte la manca d’aixecaments precisos de l’estat previ a l’ensulsida, s’ha abordat el projecte basant-se en l’ús de les noves tecnologies aplicades a la restitució volumètrica a partir de sèries de fotografies prèvies a la caiguda de la torre.
Reconstitució digital en 3D del campanar de Sant Vicenç elaborat a partir de sèries de fotos prèvies a l’esfondrament.
Reconstitució digital en 3D del campanar de Sant Vicenç elaborat a partir de sèries de fotos prèvies a l’esfondrament.
Amb aquest sistema s’ha creat un seguit de models virtuals en 3D del campanar amb els quals s’han elaborat planimetries detallades (ortofotogrametries) del campanar i s’han pogut extreure les dimensions de la construcció i la posició dels elements constructius permetent així la restitució de la morfologia real del campanar abans de l’esfondrament. A l’obra, mitjançant la implantació d’un sistema d’eixos de referència a la bastida, s’ha pogut situar amb precisió cadascuna de les pedres identificades a la seva posició original després. D’aquesta manera, el rigor metodològic i la meticulositat en l’execució de la intervenció desenvolupada no ha estat una opció, sinó una condició en la qual s’ha fonamentat tot el projecte. Des de l’exterior, s’ha recuperat la imatge del campanar com la coneixíem, abans de caure. Mentre que a l’interior, les traces de la intervenció s’han deixat com a evidències d’una part més de la història de l’església i del nostre país. En la reconstrucció, s’ha millorat la fonamentació assolint un millor suport en el terreny, ja que es va comprovar que el granit sobre el qual s’assentava la torre es trobava molt meteoritzat.
També s’ha corregit el desplom de prop de 17 centímetres que tenia la torre, just en el sentit en el qual va caure, i que havia anat acumulant al llarg del temps i s’ha recuperat una cornisa que s’ha identificat en fotografies de principis de segle que en l’actuació dels anys 80 no es va realitzar, ja que no es disposava de la informació. A part de la precisió geomètrica, s’entén també que gran part del rigor imprescindible ha passat perquè la reedificació proposada s’ha fet amb la mateixa tècnica constructiva i materials que en la construcció original. Per tant, els murs del campanar s’han reconstruït utilitzant pedres que formaven part del campanar, col·locades amb morter de calç i amb la mateixa tècnica de col·locació que es feia antigament, utilitzant morter de calç i àrid granític de la zona. A més, també s’han abordat temes com la reparació de les afeccions estructurals i constructives que, l’ensulsida de la torre, va provocar en la nau de l’església, l’adequació de l’interior i el seu entorn per millorar-ne la funcionalitat i dotar-los d’un agençament a l’alçada dels seus elevats valors patrimonials i significació que té per la comunitat andorrana. També s’ha intervingut la coberta de la nau per tal de millorar-ne la impermeabilització i substituir el cobriment de pissarra aplantillada per una de més adient al monument històric.
Amb tots els requisits que plantejava, la reconstrucció del campanar de l’església de Sant Vicenç d’Enclar ha esdevingut un interessant repte tècnic i metodològic, ja que són poques les vegades que, com en aquest cas, es donen unes motivacions culturals, patrimonials i socials tan clares, i es disposa dels mitjans necessaris, així com de la documentació suficient per sustentar una actuació com la plantejada.
PROMOTOR: GOVERN D'ANDORRA
ARQUITECTURA: LETELLIER ARCHITECTES | BRULL | ALFONSO ARQUITECTURA I PATRIMONI | ALTURA ARQUITECTES
CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS ROCA