top of page
Search

Globalització i territori

L'opinió d'Antoni Pol i Solé


La complexitat de la realitat, amb les seves múltiples variables, fa que la seva comprensió ens resulti complicada i

fraccionada.Les aproximacions que hi acostumem a fer són forçosament limitades en disposar de punts de vista

només específics i parcials.El nostre viure, al dia i en el dia a dia, de manera ràpida, no ens ajuda per a poder anar més enllà. Avui, però, tenim clar el difícil que és trobar territoris equilibrats, o més ben dit, la major part dels territoris,

siguin petits o grans com pobles, viles, ciutats, regions o estats, es troben en desequilibri; ja sigui urbanístic, paisatgístic, econòmic, social, cultural, polític...



L’equilibri territorial finsal segle XX, en el model o sistema d’ocupació del territori dominant que es coneix com a colonitzador, provenia del mateix sistema.

Ja que tenia una lògica de funcionament tancada a nivell territorial i devia garantir un equilibri per tal de poder fer sostenible el sistema.

Esquemàticament, allà on hi havia recursos s’annexava o relacionava una població per al seu aprofitament i els productes obtinguts es reenviaven o distribuïen a un nivell superior, del que n’era dependent.

I es consolidava una ocupació del sòl amb la seva ordenació i equilibri per a fer sostenible (durable) aquesta producció o explotació, talment una colònia, perquè el sistema era tancat a cada nivell, i possible perquè l’estat n’era el seu garant en l’últim esglaó o nivell.

En el sistema dominant actual d’ocupació del territori, que és globalitzador, continuen interessant els recursos sí, però ja no per a la seva explotació, sinó per a la seva simple extracció.

I ja no interessa un, nicap, poblament a la vora,ni l’ordenació o l’equilibridel territori on es trobenels recursos, si no només la seva extracció, esdevenint exclusivament un sistema extractiui que ho fa per a un sol nivell superior que xucla, acapara i centralitza tots els recursos que pot o possibles, en competència directa a altres grans centres de concentració existents al món i queja no segueixen, en primer lloc, els interessos polítics, sinó els del mercat, lliure o no, econòmic.

Hem passat d’un sistema colonitzador que era explotador, tancat i de diversos nivells que s’adaptaven a una lògica política i que perseguien l’equilibri territorial per a poder ser sostingutsen el temps i completats per l’estat, a un sistema globalitzador, extractivista, totalment obert, d’un sòl nivell, l’internacional, i al que no l’interessani l’equilibri territorial ni la sostenibilitat, per maximitzar la competència i obtenir els millors preus, sinó i només l'apropiació qualitativa i quantitativa dels recursos disponibles arreu, humans, territorials, econòmics i financers a través del domini del lliure mercat i concentrar-lo.

Assolir l’equilibri territorial, única garantia per a la sostenibilitat avui, davant d’un sistema dominant que ja no li interessa ni el procura per als seus territoris dependents, noméses pot obtenir a partir d’una àrea que sigui econòmicament funcional, cara endins amb capacitat de sostenir tens tot el seu territorii, cara enfora, per a resistir els impactes extractivistes dels grans centres mundials i alhora poder-se adaptar.

Per tant, ja no es pot assolir l’equilibri dins d’uns límits polítics estrictes com s’han conegut fins avui, siguin a l’escala que siguin, donat que la globalització ha accelerat tots els processos i els seus tempos econòmics són totalment diferents als tempos polítics.

La globalització ha creat interdependències de tots els territoris a nivell global i, aquestes, respecte a només unes poques grans àrees,que depassen els estats, i que es disputen el creixement i el domini econòmic mundial, en una accelerada cursa.



Dins de cada estat europeu s’està assistint avui a despoblament dels territoris allunyats d’aquests grans centres, siguin de muntanya, de plana o d’entremig (La France vide, la España vacía.....).

Davant d’aquesta novaeconomia global cal generarprogressivament altres àrees funcionals, més petites, que siguin capaces d’omplir els immensos espais territorials buits entre les noves grans concentracions.

Les àrees funcionals a nivell econòmic són la clau de volta, i per tan portadores d’equilibri, dins del nou sistema mundial volgudament i irreversiblement globalitzat.

La definició d’aquestes àrees vindrà no només per la disposició de més recursos territorials, poblacionals, econòmics i financers, sinó de la disposició de projectes nous adaptats i de qualitat per als mateixos a partir de les seves realitats, capacitats i aspiracions, incorporant els principis de la complementarietat i dela funcionalitat entre les parts o territoris constitutius de l’àrea.

Parts que han de ser funcionals i no polítiques, és a dir, deixant que les connotacions polítiques s’expressin a nivell de participació

en la gestió de les àrees però no condicionin les estructures o organismes de funcionament de les mateixes.

La Unió Europea és filla, resultat i resposta a la globalització.

I ha incorporat, per al desenvolupament dels seus territoris en els propers anys a través de subvencions, el concepte de les àrees funcionals.

El futur Acord d’Associació d’Andorraamb la Unió Europea és una oportunitat per a emmarcar jurídicament la creació d’un possible espai funcional a l’entorn d’Andorra dins l’Àrea Funcional Muntanyes de l’Est dit Espai Funcional Andorra Pirineu, que incorpori a més d’Andorra a La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Prada, Foix i Sort així com els seus entorns funcionals.

El projecte d’aquesta àrea pot aportar, a tots els territoris que en puguin formar part, els recursos humans, territorials, econòmicsi financers per a fer sostenible el seu futur desenvolupament, assolint una major estabilitat per la via de la complementarietat .

Però també hi pot aportar una solució o justa mesura pel que fa a la negociació dels principis de lliure prestació de serveis i lliure circulació de persones, limitant aquests als residents d’aquesta

àrea, que suposen una proporció de 2 a 1, és a dir a dos ciutadans residents de la Unió Europa per cada resident a Andorra, sense tenir en compte que una part important dels residents a Andorra són alhora ciutadans de la Unió Europea.



"EL DRET DELS PIRINENCS EUROPEUS A PODER ASPIRAR QUE ELS PRINCIPIS DE SOLIDARITAT I IGUALTAT DE LA UNIÓ EUROPEA, PUGUIN SER APLICATS TAMBÉ EN UNES ZONES DE MUNTANYA QUE PATEIXEN UNA DOBLE MARGINALITAT LA FÍSICA I LA POLÍTICA."


Fer reconèixer l’especificitat històrica de la complementarietat d’Andorra amb els seus veïns, avui tots ells ciutadans de la Unió Europea, pera crear una primera àrea funcional dita Espai Funcional Andorra-Pirineu, dins del futur Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea és, no només un dret històric dels andorrans a poder mantenir i desenvolupar una especificitat pròpia i que va avalar genèricament l’Acord de Cooperació del 2005, signat per Andorra i la U.E., sinó també un dret dels pirinencs europeus a poder aspirar que els principis de solidaritat i igualtat que vol estendre la Unió Europea a tots els seus territoris i ciutadans, els puguin ser aplicats també aells, en unes zones de muntanya que pateixenuna doble marginalitat la física (orogràfica) i la política (poblacional).

Dels quatre nivells de repercussió sobre Andorra i el seu entorn, que pot comportarel futur Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea, com són el de relació directaamb Brucel·les, el de relació directa i bilateral amb cadascun dels estats que la componen, elde relació més aprofundida i participativa en la Comunitat de Treball dels Pirineus i, finalment, el de relació directa amb tot l’entorn d’Andorraa través de la creació d’un Espai Funcional Andorra-Pirineu cohesionat i complementari,és sens dubte aquest darrer el que pot aportari aportarà més beneficis a tots els territoris i ciutadans que participin d’aquest espai econòmic i social compartit i complementari. Per la simple raó de què totes les polítiques per a concretar-se i ser efectives s’han de realitzar sobre el territori i per tant, l’escala local o comunal en el nostre cas, és el punt de confluència de les decisions als quatre nivells i per tant, cal disposar en el nivell

més baix de l’estructura més excel·lent i capaç de gestionar-les i fer-les efectives i així poder contrarestar les marginalitats naturals que s’hi esdevenen si no s’hi fa res.

La concreció i posada en marxa d’aquest Espai Funcional Andorra-Pirineu és l’únic que pot fer front, a escala microeconòmica, als impactes macroeconòmics de la globalització (el nou paradigma al qual ens hem d’adaptar) i aportar el valor afegit necessari i la capacitat per a ordenar i fer sostenible el desenvolupament d’aquest espai pirinenc.




5 views

Comments


bottom of page