DIRECTOR GENERAL DE PAL ARINSAL
Parlem amb Josep Marticella, director general (des de 2014 ) d’EMAP, la societat que gestiona Pal Arinsal. Ens dona la seva opinió sobre l’Andorra Pass, el Turisme, la desestacionalització, el canvi climàtic i ens explica els nous reptes i projectes del domini esquiable.
“L’Andorra Pass dóna molta fortalesa per a comunicar Andorra com un destí d’esquí, d’una forma molt clara i amb una sèrie d’elements que estructuren la nostra oferta en clau de destí país, destí Andorra”.
Com preveus el futur de l’esquí?
Si no tinguéssim clar que el futur de l’esquí és viable, no es farien les inversions actuals, aquestes tenen una amortització de 30 anys, i confiem que el producte funcionarà a llarg termini. El que tenim molt clar és que, avui en dia, la neu de cultiu és el complement essencial per la neu natural. És evident que la neu de cultiu, així com la snowfarming que guardem d’una temporada per a l’altra, són projectes sostenibles que es realitzen arreu del món i que estan sobre la taula.
Com creus que el país i els camps de neu afrontaran el canvi climàtic?
El canvi climàtic i el seu impacte a la muntanya requereix una gran prudència. És una realitat complexa, i els científics, basen les seves conclusions en estudis de tendències a llarg termini. Primer s’ha de considerar una base de dades més extensa que la que tenim actualment per obtenir una visió més àmplia, ja que necessitem més anys d’informació. Adaptar-se al canvi climàtic implica inversions significatives en la producció de neu de cultiu, millorant la potència a les finestres de fred. A més, es duen a terme reunions amb Ski Andorra, per a optimitzar l’ús dels recursos hídrics. La consciència del territori és alta, ja que aquest és fonamental per a la supervivència. L’aigua que utilitzem per fer la neu de cultiu no pateix cap transformació, és aigua i aire, no hi ha cap element químic que vingui a pertorbar, això permet que l’aigua es recicli. L’únic que es fa, és retardar el cicle de l’aigua i al moment del desgel torna al cicle natural. Pel tema de les captacions s’ha fet un estudi amb un catedràtic de la Universitat de Lleida i el Ministeri del medi ambient per demostrar que de l’aigua que utilitzem no fem cap mal ús. Abans de començar l’estudi de l’aigua vam fer les anàlisis de totes les captacions i hem tingut la bona notícia que en l’àmbit de fauna, flora i els invertebrats no hi ha hagut cap conseqüència contrària a l’ecosistema. La preocupació per l’ús d’energia és evident, amb un compromís d’obtenir més del 25% de l’energia de fonts pròpies, com ara parcs solars i centrals hidroelèctriques. Aquest enfocament reflecteix la consciència de la necessitat d’energia verda i sostenible per afrontar els reptes del canvi climàtic.
Fes un balanç de l’inici de temporada 23-24.
Aquesta Puríssima, tot i no tenir les millors condicions de neu, hem tingut una afluència important, gràcies al fet que Andorra, destaca per la seva oferta turística i pel seu atractiu com a destí de muntanya. L’Abarset ha estat al màxim de capacitat com Caldea i el casino. Això és un complementari molt important per l’oferta d’esquí amb un 91% d’ocupació hotelera que està molt bé. Aquest èxit demostra la nostra resiliència com a estacions de muntanya, ja que, malgrat les dificultats, hem mantingut l’obertura quan altres estacions del Pirineu han hagut de tancar. No només hem estat oberts, sinó que ho hem fet amb un producte de certa qualitat i a més a més amb el millor del Pirineu i el que ha volgut esquiar ha pogut fer-ho en unes condicions molt correctes. Això ens posiciona com a líders del Pirineu.
Com es presenta la temporada?
El booking està molt ple, tenim moltes reserves, la veritat que la gent té ganes, no només d’esquiar sinó també de participar en altres activitats com la restauració i l’après-ski. Per Nadal estem amb unes reserves importantíssimes amb uns preus més elevats perquè la demanda és molt alta. L’únic que ens queda és que tinguem capacitat de fer neu de cultiu o que acabi precipitant.
Com ha anat l’aposta per la BTT i la desestacionalització?
Hem estat treballant per diversificar les activitats i afavorir la desestacionalització, especialment amb l’enfocament en la bicicleta (BTT) durant la temporada d’estiu. Els forfets de temporada són vàlids tant a l’hivern com a l’estiu. Pal Arinsal va acollir la primera Copa del Món l’any 2008, el 2009 i una altra a l’any 2013. Fins a convertir-nos en una seu fixa del calendari UCI. A més, els primers Mundials es van celebrar a l’any 2015 i, aquest any també hi haurà altres competicions. Aquestes són un clar indicatiu del prestigi i la capacitat de l’estació per organitzar esdeveniments d’importància internacional. Aquesta iniciativa és molt bona per equilibrar l’economia del país, ja que actualment estem altament dependents de l’hivern, amb un 90% de l’activitat turística centrada en aquesta estació, en comparació al 10% de l’estiu.
Avui en dia, la neu de cultiu és el complement essencial per la neu natural.
Recordem que antigament el turisme a Andorra era més important a l’estiu fins que es van obrir les estacions d’esquí, ara hem fet un moviment pendular de l’estiu a l’hivern i al final l’equilibri és tornar al centre.
Quina és la previsió de les següents ampliacions de les zones esquiables?
El pròxim any, es començarà la unió física i esquiable, i es completarà en un termini de 3 anys, que inclourà nous ginys mecànics, ampliació de pistes i millores en els serveis a la zona del Coll de la Botella, des del Port Negre fins a Setúria. Estem treballant activament en aquest projecte amb l’objectiu de millorar l’oferta en els pròxims anys. La voluntat és, que de tenir 2 estacions unides per un telefèric, passar a tenir 1 sola estació amb una ampliació del domini esquiable.
Explica’ns el nou giny d’Arinsal.
A Pal Arinsal es realitzarà una inversió de 40 milions, amb el focus principal en la unió física de les dues estacions. Aquest any, hem començat amb el nou telecadira del Port Negre, que contribueix a modernitzar i organitzar el sector d’Arinsal. La gran novetat és que el remuntador que es trobava al Port Negre d’Arinsal s’ha traslladat al Tarter a la zona del Seig, afegint 5 Km de pistes, aquest any, a GrandValira Resorts passem de 303 a 308 km de pistes. Des del punt de vista de la sostenibilitat, queda evident que un equipament que no s’adaptava a les noves necessitats ha trobat un nou propòsit en una ubicació que s’ajusta perfectament, proporcionant-li una segona vida útil.
La voluntat és, que de tenir 2 estacions unides per un telefèric, passar a tenir 1 sola estació amb una ampliació del domini esquiable.
El forfet únic “Andorra” ja és una realitat, creus que és un gran pas pel país?
Hi ha un abans i un després en la incorporació de Pal Arinsal a Granvalira Resorts, s’ha materialitzat amb tota una política comercial i de comunicació i sobretot permet posicionarnos com un destí únic nivell mundial que amb un forfet podem anar a tot arreu, també tenim productes derivats com el Nord Pass i el Mountain Pass, però evidentment la icona és el forfet Andorra Pass. Això dona molta fortalesa perquè és fàcil comunicar Andorra com un destí d’esquí a totes les estacions i d’una forma molt clara amb una sèrie d’elements que estructura la nostra oferta en clau de destí país, destí Andorra. El forfet únic ens ajuda a fer de “pal de paller” a tota l’estructura turística. Ens sentim legitimats per representar a Caldea, Naturland, Casino, l’Abarset... totes aquestes icones que ens acompanyen a nosaltres fan que avui dia el destí té una oferta ben estructurada. Des d’Andorra turisme hi ha la voluntat de treballar el destí en aquest sentit.
Fa ja uns anys que estàs al capdavant de Pal Arinsal, dona’ns una valoració professional i personal.
Els astres es van aliniant, però no de forma natural, s’ha de fer la força i la pressió on toca. Després d’aquests 10 anys, si he pogut contribuir, molt humilment i honestament, en la creació del forfet únic em dono per satisfet; hi ha hagut molta gent que ha lluitat i ha format part del que s’ha aconseguit. De les dues estacions fer-ne una sola, és un repte que ja teníem des de que es va comprar l’estació d’Arinsal l’any 2000, es va poder obrir el telefèric i el pas següent és unir-les. Fins ara no ho hem pogut fer perquè no teníem el suport econòmic i ara que som una estació publica/privada ens ho podem permetre. He intentat ser un element catalitzador, endreçar, posar ordre, sentit i sobretot estratègia a l’estructura de Pal Arinsal. La valoració professional i personal es basa en aquest compromís, i malgrat els desafiaments, m’alegra haver contribuït al desenvolupament i èxit de l’estació.
L’Andorra Pass permet posicionar-nos a nivell mundial com un destí únic
