ENTREVISTA A JORDI TROGUET, ACTOR

«Ho he fet a la meva manera»

Parlem amb Jordi Troguet autor i intèrpret de l’obra ‘Bipolar’ “una apologia a la inclusió social d’una persona amb un trastorn de bipolaritat”. S’utilitza, doncs, l’humor i la sàtira per tractar un tema tan actual i conflictiu com és la salut mental de les persones. Ha explicat també que “vol fer valdre els anhels, els somnis i les il·lusions d’una persona socialment marginada com a motor de força per al canvi i per a la desestigmatització de la salut mental, trencant tabús i posant el focus en les capacitats i no en les limitacions”

Quan vas començar a interessar-te pel teatre?

No sé si era interès meu o la motivació de l'escola per fer actuacions, però al sistema andorrà sempre ens han motivat des de ben petits a fer actuacions: Els Pastorets, funcions de final de curs, etc. Després em vaig sumar al grup massanenc Assaig.9, participant en una de les obres. En aquella època, feien funcions cada any i omplien. Fer coses damunt de l'escenari des de ben petit i amb els amics i companys i, fer coses divertides amb Assaig.9, van deixar una empremta molt positiva i motivadora en mi.

Com va ser el teu procés de formació com a actor i creador? Hi ha alguna experiència formativa que recordis especialment?

La veritat és que no. Bipolar és un projecte que tenia ganes de fer i que l'he fet a la meva manera. Suposo que al ser una peça molt personal i interpretar-la jo mateix a l'escenari amb l'ajuda del meu equip, m'ha ajudat a arribar molt més a la gent. Però estic a anys lluny dels actors i persones del "mundillo" del teatre.

Hi havia alguna figura que t'inspirés en els teus primers passos dins el teatre?

En tot el que faig, veig i em formo, sempre intento que la informació o persona que m'inspira sigui la millor. Crec que en el teatre o en l'art en general la gent expressa el que vol, com vol i com creu que ho ha de transmetre. Siguin arts escèniques o qualsevol altre tipus d'art, hi ha tanta gent, com maneres i gustos diferents.

Quantes vegades hem vist una pintura d'un artista mundialment reconegut que no ens agrada gens i, en canvi, a algú del nostre entorn, li encanta? Doncs això mateix és l'art per mi. Una representació de la vida mateixa.

Quins van ser els primers projectes que vas crear o en els quals vas participar com a actor?

Com a actor, a OH!TEL amb Assaig.9 al 2011 on vaig fer petites aparicions sense importància ni diàleg. Tot el que va venir després ja va ser més enfocat al Stand Up Comedy on havia de fer una presentació o monòleg. I aquí ja eren creacions meves que feia com podia: copiant als grans de la comèdia espanyola, intentant parlar dels temes de moda o més conflictius. Feia (i faig) el que puc...

Hi ha algun projecte o espectacle que consideris que va marcar un abans i un després en la teva trajectòria?

N'hi ha una que vull remarcar, ja que no es va arribar a veure mai. El 2014 volia fer una producció que tingués humor, drama, màgia, música ... el que a mi m'agradava. I vaig estar pràcticament quatre mesos per arribar a trobar una idea d'espectacle: al personatge li que- dava una hora de vida (la durada de l'espectacle). Aquell any, el 2014 a la Fira del Teatre de Tàrrega, Quim Masferrer, presentava: “TEMPS. QUÈ FARIES SI ET QUEDESSIN 90 MINUTS DE VIDA?”. Exactament el que jo havia pensat. Vista la proximitat del seu projecte amb el meu, el vaig descartar. M'haurien acusat de plagi. I realment no ho era. Simplement érem dues persones amb una mateixa idea en el mateix moment.

6. Com descriuries la teva evolució com a creador fins a arribar a 'Bipolar'?

La veritat que pèssima. No considero que tot el que vaig fer en el passat estigués ni mínimament bé. Però van ser experiències. I totes serveixen. També s'ha de dir que feia el que podia i com podia. Sense formació ni experiències, no es pot demanar més. BIPOLAR seguia la mateixa dinàmica que els projectes del passat, però en ser un projecte més "gran" i no tan individual, vaig incorporar a gent a l'equip. Crec que això ho ha salvat i ha resultat el que és ara.

7. Quan vas començar a interessar-te per utilitzar el teatre per tractar temes socials, com la salut mental?

Com us comentava volia fer alguna cosa diversa, amb temes delicats, graciosos, gens graciosos ... La salut mental va ser "l'excusa" (en aquell moment) per poder unir tots els punts. El que el 2014 era el poc temps de vida del personatge, ara era la salut mental. Al documentar-nos sobre la temàtica, va passar a ser el "motiu" principal.

Quin repte representa abordar un tema complex com la salut mental a través de l’humor?

Crec que tots els temes que siguin susceptibles es tracten millor des de la mofa (en un mateix, no envers els altres). D'aquí l'aparició o creació de la sàtira. L'únic que ho fa més o menys greu és la importància que cadascú li doni. Com més gran facis la "bola", més nus tindràs a l'estómac. Així doncs, la manera de "treure marro" a tots els assumptes és amb l'humor.

Quina ha estat la resposta del públic?

Increïble. Només hem conegut a una persona que no li va agradar (evidentment, suposo que n'hi haurà molts més). Tot el de més ha estat, d'"increïble" cap amunt. Estem molt contents! 10 funcions realitzades a Andorra i les entrades venudes en menys d’una setmana. No puc demanar res més.

Què significa per a tu que l’obra hagi aconseguit atreure més de 2.000 espectadors?

En un any! Esperem que en siguin més aquest pròxim 2025. És al·lucinant. Quan veig a TOTS els membres de l'equip que formem BIPOLAR gaudir, riure, al·lucinar i em transmeten la satisfacció que els hi produeixen aquestes reaccions del públic... A mi només em queda acceptar-ho, assimilar-ho i gaudir-ho amb ells.

Com veus el teatre com a eina per normalitzar la conversa sobre temes sensibles?

Molt bé. Sigui quin sigui el motiu, la raó o la manera. En el cas dels temes sensibles, crec que ho són perquè nosaltres els fem. Quan veus a algú damunt de l'escenari parlant d'un tema que per tu és molt privat i que en parla tranquil·lament davant de tothom crec que ajuda a relativitzar i a fer veure que aquell "problema" que a tu personalment et porta de cap, no ho és tant.

Quina visió tens sobre el suport institucional a la cultura a Andorra?

Crec que és brutal i enorme. La gent, des de fora, potser no ho veuen ni ho valoren. Però ara que ho he pogut veure des de dins crec que és més que important valorar-ho i fer-ho saber. He pogut veure i tractar tant amb els diferents comuns com amb Govern.

Tens nous projectes en ment?

La veritat és que sí que estic pensant coses i explorant cap on podrien anar. Soc molt prudent i no tinc gens de pressa. Ja sortirà. El que és clar és que ara mateix, dubto que tregui alguna cosa nova. Les expectatives de la gent estan massa altes. Seria inevitable comparar-ho amb Bipolar.