ENTREVISTA A EUGENIA CORREIA FADO ANDORRÀ

Quan vas descobrir la teva passió per la música?

Des de ben petita he estat en contacte amb la música gràcies al meu avi, posant-me sempre folklore portuguesa. Però quan tot va canviar, va ser un estiu a Portugal. Feia uns mesos que li havien comprat un piano al meu cosí, i allà vaig descobrir que volia fer música i vaig començar amb classes de piano a l’Espai de Música Moderna. Més endavant ja vaig tirar cap al cant, podent així combinar els dos instruments: la veu i el piano.

Quins han estat els moments més memorables de la teva carrera musical fins ara?

Els moments més memorables que he tingut fins ara i que guardo amb molt bon record han estat els següents :

Al confinament, els meus pares em van animar a que sortís a la terrassa a tocar i a cantar, vaig veure que a la gent li agradava, i allò per a mi va ser l’inici de tot.

Em vaig adonar que no era un hobby per a mi, sinó una passió que em feia sortir del món real.

Al 2022 vaig començar a introduir-me en aquest món gràcies a una composició que vaig fer per a presentar-me al Talentejant (un concurs que s’organitza des d’Escaldes-Engordany), que vaig guanyar. Després, em vaig presentar al Movlab i al Talent Lauredià, amb molt d'èxit.

En aquell temps ja veia que poc a poc m’anava forjant una experiència important i a més, que anava creixent a nivell de composició.

A l’Espai de Música Moderna em vaig fer molt amiga de l'Helena Marsol, que canta, i a més toca la guitarra i composa. De quedar un dia per fer música, en van sortir alguns bolos, en els què tocàvem cançons d’una i l’altra, acompanyant-nos amb guitarra, piano, i sobretot amb segones veus.

L'últim moment més memorable i més proper que tinc l'estic vivint en el present, i a vegades sento que no m'ho acabo de creure. El passat 25 d'octubre vam fer un concert a l'edifici Ràdio Andorra amb el Lluís Cartes, l'Oriol Vilella i l'Òscar Llauradó. Va ser una mostra amb temes propis meus que hem arranjat per a la banda, seguint el concepte de concert íntim.

La paraula és agraïment per a tota la gent que m'està ajudant a poder fer-ne un projecte real.

Què has après de la teva participació en concursos de talent com MovLav i Talentejant?

N’he après moltes coses, però el més important és que per molt que la gent tingui una opinió sobre el que fas, o sobre l’actuació que has fet, no parla de qui ets fora de l’escenari ni molt menys del projecte que vols encarar en un futur. Un concurs et farà veure què vols, i d’alguna manera t’ajudarà a que tu mateixa te’n adonis que vals molt més del que es pot arribar a veure en una sola actuació. Hi ha moltíssimes coses que només veus amb el pas del temps, però val molt la pena viure l’experiència, i més compartir-ho amb els altres parti- cipants.

Com influeixen els diferents instruments que toques en la teva música?

Tot instrument que estudiïs, sempre acabarà influenciant moltíssim en la música que fas i que sents (a part de donar-te una visió musical molt àmplia). Ara estic molt centrada en la veu, el que fa que cada vegada que composo alguna cosa, o que canto algun estàndard em fixo molt més en allò que vull cantar, i de quina manera vull interpretar la melodia.

M’emociono amb cançons intimistes, cantades a veus, i al final tot allò que t’agrada, ho acabes agafant com a referència per a composar més tard.

Quines emocions vius abans, durant i després d'un concert?

Abans d’un concert les emocions principals són els nervis; sempre tinc un punt d’emoció i d’intensitat que em fan viure al màxim tot allò que faig. Durant el concert, a vegades sento que estic marxant a un altre planeta; em sento molt bé fent allò que m’agrada.

Després, sento molta satisfacció, alegria i passió. És en aquell moment, on me’n adono que totes les hores que hi dedico valen la pena, perquè disfruto fent música.

Què podem esperar de l'espectacle "Pàgina en blanc" que es presentarà a Ràdio Andorra?

Serà un tastet de la meva vida en cançons, del que soc i on vull arribar, tot guardant la idea d’un concert íntim, que transporti a tot aquell que senti les cançons des del cor, i de la sinceritat.

La idea és que la gent entri al concert sent una pàgina en blanc, i que els músics fem que el públic surti amb una pàgina pintada, plena de colors.

Quins són els teus plans futurs en la música?

De moment, és presentar-me al Superior de Música a Barcelona (encara no tinc gaire clar si fer música moderna o jazz). Però a llarg termini és poder viure de la música, sigui fent concerts o compaginar-ho donant classes. Fer allò que m’agradi i que m’apassioni: la música.

Hi ha algun artista o grup musical que t'inspiri especialment?

Sí, m’agrada molt la Judit Neddermann, la simplicitat que té a l’hora de cantar, de composar. Fa un estil pop tirant a jazz. Un artista que m’encanta des de fa temps és portuguès, es diu António Zambujo. Fa coses molt complicades a nivell d’harmonia però em "flipa" la seva veu, el concepte del seu projecte en general. Ell fa jazz amb una fusió de fado. I l’últim i inoblidable és en Salvador Sobral, que també tira cap a jazz, amb un rotllo íntim.

Quines temàtiques t'agrada explorar a les teves cançons?

M’agrada molt marxar de les temàtiques habituals: la vida en general, la

manera de viure, de ser, o de fer les coses. És important remarcar que les lletres de les cançons són una part de mi, del que sóc, i del que em va passant.

Per això em costa bastant escriure una lletra i que acabi sortint a la llum. Perquè moltes vegades em pregunto a mi mateixa què vull escriure, amb quina visió, de quina manera... L’important és que tothom tingui visions diferents d’una mateixa lletra i que se senti iden- tificat/da, no?

Què diries als joves que volen seguir els seus somnis en el món de la música?

Que tirin endavant, sabem que no sempre és fàcil, que sempre hi ha complicacions, molta incertesa, moltes preguntes. Val molt la pena ser feliç amb el que t’agrada fer, i lo xulo és tenir gent al teu costat per compartir-ho i per fer molta música, amb gent diferent, i provar nous estils per ampliar coneixements.

Em va costar molt fer el pas de marxar a estudiar música, i recordo pensar en aquell moment “i si surt bé i m’agrada molt què?”. Crec que ja només per aquestes preguntes del “i si..” és que t’has de llençar i fer-ho. Després ja anirà agafant forma allò que fas.