PROCÉS D’ENDERROC I BUIDATGE DE LA PLAÇA DE BRAUS I SUD RÀDIO
Sèrie fotogràfica "Desmuntatge de la Plaça de Braus" | Andorra Crea
Aquest material de recuperació està compost bàsicament d’elements físics “d’enderroc” reciclats d’altres obres a fi de posar en situació a l’espectador… i sobretot donar a conèixer el “concepte” d’Economia circular i la importància de reciclar, recuperar, reutilitzar… Les maquinàries, l’home, el moment de la desconstrucció apareix fantasmagòric, sense matèria, com un procés més que un “instant”. La fotografia com a document que captura l’acte d’esborrar un edifici que no és altra cosa que esborrar memòria col·lectiva… A més
l’edifici que era una plaça de braus, va esdevenir els magatzems del servei de manteniment de carreteres d’Andorra, durant la pandèmia va ser el centre neuràlgic de vacunació i tests Covid… I en l’espai d’uns dies, aquesta estructura circular que tants usos va tenir i tantes vides, va desaparèixer per deixar un buit que avui en dia no se sap quin serà el seu objectiu…
Imatge de la instal·lació realitzada pel certamen Andorra Crea, situada a la Plaça de Braus, amb imatges de la desconstrucció d’aquesta.
La instal·lació on s’exposava la sèrie de fotografies que explora el desmuntatge interior de Sud Ràdio, proposada per a la biennal L’ANDART 23, es va situar a la Plaça Rocacorba de Sant Julià de Lòria.
En general, aquest acte no queda reflectit; en tot edifici que "va existir,” amb sort, hi ha documents que capturen la realitat de l’obra que ha desaparegut. Entre la presència i la
inexistència de l’arquitectura no hi ha res, només una "no presència.” Aquesta sèrie vol capturar el moment, el procés, de presència a absència…
La nova sèrie de fotografies “efímer” proposada en aquesta biennal explora el desmuntatge
interior de Sud Ràdio així com la seva desconstrucció per deixar pas a un centre d’alt rendiment per a atletes. La fotografia funciona com a registre que immortalitza el procés d'eliminació d'un edifici, esborrant la memòria col·lectiva.
L’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. Així, el cicle de vida dels productes s’estén. D’aquesta manera, la Muntanya –i de retruc LAND’ART– circula més que mai: es mou i
s’adapta a diferents localitzacions, aprofita i fa reviure espais oblidats i convida a una presa de consciència sobre l’ús que fem de les coses, de les matèries primeres, del nostre
entorn.
En definitiva, creiem que l’art forma i ha de ser part d’un procés de reflexió col·lectiu sobre
els grans reptes que tenim com a societat. Una sèrie de fotografies sensibles i abstractes que exploren la memòria de l’arquitectura i la seva temporalitat. S'ha acompanyat l’exposició de fotografies amb una instal·lació a l’espai amb recuperació d’elements del desmuntatge de Sud Ràdio i altres elements físics “d’enderroc” reciclats.
Aquesta proposta ens convida a reflexionar sobre la relació que mantenim amb el nostre
entorn, ens ajuda a trobar un punt de vista bonic, digne d’admirar, en allò que estem acostumats a no mirar.
En aquesta sèrie es vol capturar la desconstrucció de l’arquitectura, com a arquitecte
la professió esdevé l’acte de construir, com a fotògraf captura l’acte de desconstruir…
L'obra de Miquel Merce és basa en una premissa conceptual forta i tangible: totes les seves fotografies per molt conceptuals, “abstractes” o poètiques que semblin, han de ser autèntiques, és a dir sense cap retoc, cap post procés, cap mètode de captura complex o tècnic… La seva obra neix d’un treball previ de recerca i conceptualització de la realitat que ens envolta i que gràcies a una càmera convencional queda capturat en un negatiu que donarà vida a una fotografia. Si algú està al costat de l’artista amb una altra càmera aquest ha de poder capturar també una imatge similar.
Fotografia: uncamí que comença amb el real per arribar al sensible.
Fotografies: Miquel Merce
Constructora: Locubsa