CENTRE D’ART · ANDORRA LA VELLA
El projecte ha ampliat i reformat l’espai del Parc Central que anteriorment ocupava “La Central”, el Servei de Joventut del Comú d’Andorra la Vella. L’obra de conversió en el Centre d’Art ha estat sufragada pel Comú, que n’ha cedit l’ús al Ministeri de Cultura del Govern perquè el gestioni com a sala permanent d’exposicions. Marc Monegal, de l’estudi MM Arquitectura, ens descriu els objectius que van prioritzar en la realització del projecte.
“LA COMPOSICIÓ DOTA A L’EDIFICI D’UNA IMATGE CARACTERÍSTICA, PERSONAL I EMBLEMÀTICA”
1. VOLUM ARQUITECTÒNIC Un dels primers plantejaments per a aquest projecte ha estat la de dotar a la volumetria d’aquesta ampliació, d’una component arquitectònica que tingues per si mateixa algun tipus de singularització, que definís, a través de la volumetria de l'edifici, l’ús principal del mateix.
Per aquest motiu, la volumetria de la part d’edifici que s’aprofita, pràcticament resta inalterada i és en canvi, a la zona ampliada, on es proposa l’arquitectura més singular i representativa.
Es treballa amb materials de colors clars per donar-li el màxim de lleugeresa però per altra banda, també es manté el mateix material – pedra rústica – per a crear un basament que enllaci directament amb la imatge de l'edifici preexistent. Donada la necessitat de l’ús de l'edifici – exposició artística – tot el volum queda pràcticament tancat a l'exterior i solament s’ha dotat a aquest, d’algunes obertures puntuals, que pugin fer que el visitant, des de l’interior, enllaci visualment amb l’exterior. Com s’ha dit, l’edifici es troba ubicat al mig d’un parc, i enteníem que la necessitat de incorporar aquest, d’alguna forma, al recorregut artístic, era primordial. Això si, sempre amb obertures amb orientació a nord, per alterar mínimament, el control lumínic de les diferents sales.
Donada la impossibilitat de donar a l'edifici existent més alçada, ha estat a la zona ampliada, on s’ha implementat una major alçada per dotar al nou espai de unes proporcions més adequades per l’exposició d’obres d’art.
2. CALIDESSA I IL·LUMINACIÓ El segon objectiu principal de la proposta, era la de potenciar i incidir en un caràcter més “càlid” de l'edifici. Pensàvem que al edifici actual, tot i la seva imatge “rústica” li podia mancar una expressió més càlida, i la proposta realitzada, mitjançant la incorporació de diversos nous materials a les façanes, ho mirà de compensar. Materials de colors més lluminosos i a la vegada de caràcter més lleuger, han mirat de millorar l’edifici en aquest aspecte. És bàsicament per aquest motiu, que s’ha escollit com a revestiment principal de la façana de la zona ampliada, un peça de porcellànic de color beig, amb diferents tons, que embolcalla per complert, també la zona de la coberta, l’edifici. Això pel que fa a la part exterior. Pel que fa a l'interior es proposen simples revestiments de cartró-guix, pintats també amb colors clars al sostres per dotar al màxim l’espai de lluminositat, combinats, puntualment, amb alguns elements de fusta natural, també de colors clars. Tot i això, la imatge final de l'interior, és més aviat fosca, per possibilitar un ambient de recolliment per gaudir de les diverses exposicions i on les obres d’art que les conformin siguin les veritables protagonistes de l'espai. Aquesta recerca de la calidesa, també s’ha fet, i de forma molt important, a través del treball amb la llum natural i l’artificial
3. PROGRAMA FUNCIONAL El tercer punt a desenvolupar dins de la proposta és la d'interpretar, de la forma més eficient possible, la distribució del programa de necessitats per aquest espai d’exposició, i principalment, dotar-lo d'un esquema de circulacions clar. Bàsicament és per aquest últim motiu, que s’ha volgut prioritzar la ubicació dels diferents usos, en funció d’aquest recorregut artístic. La visita al centre, comença sempre per un costat de l'edifici, avança pels diferents espais expositius, arriba, més o menys al mig de la visita, a l'espai d’exposició principal – nova sala – i acaba, amb una sortida específica, just per la façana oposada a la de l’entrada. El que s’ha intentat també, és que els diferent espais annexes, com ara magatzems, locals d'instal·lacions, banys ,etc...marquin amb la seva volumetria, els diferents espais d’aquest recorregut però quedant totalment fora d’aquest i pràcticament “invisibles” a l'espectador de les exposicions.
4. ESTALVI ENERGÈTIC Per últim, el darrer objectiu principal de la proposta, fa referència a les solucions d’estalvi i producció energètica, per obtenir, a la fi, un edifici (amb la part a reformar inclosa) des del punt de vista energètic, totalment sostenible. Ja sigui per la utilització de sistemes passius com dinàmics. Pel que fa a l’estalvi, s’ha proposat un edifici amb una gran capacitat, a nivell d’aïllament passiu. Ja sigui amb la definició del gruix als elements opacs com al tractament i composició de les poques superfícies vidriades que es proposen. També s’han projectat aquests tancaments amb una gran cura al moment de controlar l’aparició de possibles ponts tèrmics. També s’ha treballat la volumetria de la façana principal de l’ampliació, perquè des d’ella mateixa ja es realitzi – mitjançant la seva opacitat– un control solar, passiu, adequat. Pel que fa a la producció energètica, el que s’ha realitzat bàsicament, es substituir totalment l’antic sistema de calefacció elèctrica, per un sistema renovable de climatització per aerotèrmia. Per descomptat, que també s’ha dissenyat l’edifici d’ampliació amb tots els elements de domòtica bàsica, control automàtic i centralitzat de l’enllumenat exterior i interior, previsió de reciclatge d’aigües de pluja i grises, etc...
5. LA PELL Coberta En aquest projecte, la coberta de l’ampliació s’ha proposat com un element de molta rellevància i, juntament amb la façana, de molt protagonisme. Pel contrari, la coberta de la rehabilitació, s’ha deixat com un element força neutre i que pràcticament tindrà un aspecte molt semblant a l'actual. A la coberta existent, sols s’ha realitzat una intervenció, a nivell de les capes que la composen, per actualitzar el seu comportament tèrmic. Això vol dir que tota la coberta existent ha augmentat de gruix però la seva imatge exterior ha restat igual. Després de desmuntar-la, s’ha tornat a posar el mateix revestiment de llosa que hi havia a l’origen. Solament s’ha variat la seva geometria al seu extrem est, ja que s’ha passat d’una coberta de quatre aigües a una de tres. Pel que fa a la coberta de la part ampliada, es recupera la idea de quatre aigües però amb la introducció d’un element en forma de llucana central que li dona un caràcter singular a tot el conjunt. La principal característica d’aquesta zona de l’edifici (ampliació) es que s’ha realitzat amb un acabat igual al de les noves façanes, per poder donar, així, al nou edifici, un únic tipus de pell i aconseguir d’aquesta forma, la imatge singular i característica desitjada. Finalment, entre les dues parts d’edifici (nou i antic), s’ha realitzat una petita part de transició, amb coberta plana. Aquest, solament servirà per poder col·locar de forma adient, els aparells de climatització que han d’anar a l’exterior.
Façanes La façana de l’edifici, com quasi la totalitat de la resta d’elements de la proposta, consta de dues parts, una per la part rehabilitada i un altre per l’ampliació. Pel que fa a la part reformada, la seva façana ha quedat pràcticament igual que a l’origen, ja que tota la reforma s’ha fet per l’interior amb trasdossats de cartró-guix amb aïllament. L’acabat exterior de l'edifici, és el mateix que a l'inici, amb pedra rústica del país. Els buits de les obertures també s’han deixat igual que els originals i solament s’ha modificat realment la façana, a la part de la cantonada sud-est, on s’ha realitzat la nova entrada. Això si, s’ha anul·lat la majoria de les finestres per un tema de control expositiu de l’espai interior i a la zona de l’entrada principal, s’ha realitzat una nova obertura amb una petita cancel·la de vidre en forma de volum cap a l'exterior. L’actual entrada, per la cantonada nord-oest, s’ha mantingut com a l’origen i serveix per a realitzar la sortida de l’edifici. Pel que fa a la pell exterior de façana de l’ampliació, aquesta és de material porcellànic, com s’ha dit, de diferents tons de color beig clar, col·locat amb diferents inclinacions respecte al pla horitzontal. Aquesta disposició, serveix per dotar a l’edifici, d’una imatge de lleugeresa, dinamisme i lluminositat a la vegada que dona a l’equipament cultural una imatge característica, personal i d’alguna forma emblemàtica.
ARQUITECTURA: MARC MONEGAL MM ARQUITECTURA
ENGINYERIA D’ESTRUCTURES: GUILLEM VALDÉS
CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS MODERNES