top of page
Search

Concentració als “ski resorts” d’Andorra - Oportunitat o amenaça per al sector?

Ski resort business analysis - Per Dani Buyo, ski area management certificate per la Colorado State University.



La concentració que pot suposar la creació d’una societat conjunta entre EMAP i ENSISA en un futur proper, quines perspectives obre per al sector. Però abans de tot, fem una mica de pedagogia de les denominacions de les empreses del país per entendre bé com està repartit el mercat de l’esquí a Andorra, i així entendre l'estratègia darrera d’aquest últim moviment empresarial.


SIGLES VERSUS MARCA


SAETDE: Societat Anònima d’Equipament Turístic i Esportiu d’Encamp.


SECNOA: Societat Explotadora del Camp de Neu Ordino Arcalís, Societat Anònima.


ENSISA: Esports de Neu Soldeu Incles, Societat Anònima.


EMAP: Estacions de muntanya Arinsal-Pal.


NEVASA: Neus del Valira, Societat Anònima. Societat participada actualment per ENSISA-SAETDE-SECNOA.


VALLNORD


ESQUÍ ANDORRA: Òrgan no governamental promotor de l’esquí al país amb participació i finançament d’ENSISA-SAETDE-EMAP-SECNOA.


SECNOA


EMAP - ARINSAL


SAETDE


EMAP - PAL


ENSISA


Caminem cap a una concentració total dels sectors-marques del país. Aquest moviment és un avenç, o pas endavant cap aquesta consolidació de marca única que tant sona en l’imaginari andorrà del país de la neu, però es tant senzill com sembla a simple vista.


El primer punt a considerar es la pugna interna entre societats que representen els diferents sector, per veure qui te el control, basat en factors com ara els dies d’esquí venuts.


Aquesta variable permet materialitzar en número un control intern que actualment genera una competició interna entre les societats principals de Grandvalira NEVASA, Soldeu el Tarter versus Pas Grau, o el que és el mateix, ENSISA versus SAETDE. Una pugna pels dies d’esqui desequilibrada arran de l’anterior moviment de compra d’Ordino Arcalís (SECNOA) per part de SAETDE (Pas de la Casa/ Grau Roig).


Abans que perdem el fil amb aquest ball d’adquisicions, no perdem de vista que l’horitzó d’una sola marca, seria en benefici del esquiador i la varietat a l’hora d’escollir on passar les seves jornades d’esquí; per consolidar els dos milions i mig de dies d’esquí que representen acceptable per la que podríem distingir, amb permís de la banca, com la primera industria o sector econòmic del país. Complementada amb els seus corresponents allotjaments, restauració i comerç de l’entorn.


Representa una oportunitat o una amenaça pel sector?

Això ho anirem esbrinant en els corresponents episodis que aniran arribant, ja que com hem apuntat, aquest moviment és l’inici d’un que generarà dinàmiques molt més grans que podem assegurar que canviaran el mapa de l’esquí, no només a Andorra, sinó també al Pirineu i Europa. Ens podem aventurar a afirmar que dos milions i mig de dies d’esquí són dignes de posar l’operació de concentració al mapa de l’esquí mundial, incloent també el mercat nord-americà; però aquest és un canvi que ja analitzarem en un segon capítol.





103 views

Recent Posts

See All
bottom of page