COAA · SETMANA DE L’ARQUITECTURA

El Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) va celebrar del 7 al 10 d’octubre la

Setmana de l’Arquitectura 2025, un programa d’activitats que va combinar visites tècniques a obres de rehabilitació patrimonial, sessions formatives sobre materials contemporanis i la presentació d’una obra historiogràfica sobre l’evolució constructiva del Principat.

El COAA va valorar positivament la resposta dels col·legiats i del públic interessat, i va manifestar la intenció de consolidar aquesta iniciativa com a cita anual del sector.

7 D’OCTUBRE · VISITA D’OBRA

REHABILITACIÓ DE BORDES TRADICIONALS A CANILLO

La jornada inaugural, el dimarts 7 d’octubre, va centrar-se en dues intervencions de rehabilitació a la parròquia de Canillo, realitzades per Altura Arquitectes.

A les 10.30 hores, el despatx Altura va presentar la rehabilitació de Cal Gastó, a Ransol, una borda del segle XV reconvertida en allotjament turístic. La intervenció va respectar l'estructura original de l'edifici, aplicant criteris de restauració compatibles amb el nou ús hoteler.

Després es va visitar la Borda a la Vall d'Incles, també executada per Altura.

Aquest projecte va destacar per la utilització de parets portants de pedra que reinterpreten

l'arquitectura tradicional de muntanya en un entorn privilegiat.

Ambdues actuacions van exemplificar l'adaptació del patrimoni rural als nous usos turístics sense comprometre els valors arquitectònics originals.

8 D’OCTUBRE · JORNADA PROFESSIONAL ORGANITZADA PER RIOU.VIDRESSIF

JORNADA TÈCNICA SOBRE SISTEMES VIDRATS EN ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA

El dimecres 8 d’octubre, la seu del COAA va acollir una jornada tècnica matinal, que va reunir 18 professionals del sector per aprofundir en les prestacions estructurals

i estètiques del vidre en projectes arquitectònics. La marca RIOU.Vidresif, especialitzada en la transformació de vidre degran dimensió, la va organitzar.

La seu del Col·legi d'Arquitectes d'Andorra (COAA) va acollir una jornada tècnica matinal centrada en les prestacions estructurals i estètiques dels sistemes vidrats contemporanis. L'activitat va comptar amb la participació de 18 professionals del sector, entre clients, col·laboradors i arquitectes.

Sota el títol "Quan la seguretat depèn del vidre", l'empresa especialitzada Riou Vidresif va

impartir una sessió, dirigida per Agustí Bulbena i Miquel Pujulà sobre les aplicacions arquitectònicament més exigents del material: façanes estructurals, baranes, paviments transitables i envans interiors.

Actualment, el vidre s'ha consolidat com un element protagonista en qualsevol projecte

arquitectònic i en la configuració de l'interiorisme. Es tracta d'un element constructiu que assumeix diferents funcions amb ambicions i complexitats creixents, la qual cosa exigeix un coneixement renovat i actualitzat entre arquitectes, industrials i instal·ladors.

La sessió va abordar les normatives de seguretat vigents, els càlculs estructurals específics

per a vidre laminat i trempat, i les consideracions tèrmiques i acústiques que aquest material

presenta en el context climàtic andorrà.

Els assistents van poder consultar documentació tècnica actualitzada sobre les prestacions

mecàniques i les solucions constructives més avançades del sector.

Com va destacar un dels participants, "aquesta tasca que esteu fent em sembla absolutament necessària per implicar tots els actors en els processos constructius i entendre

que la seguretat és innegociable".

Amb iniciatives com aquesta, el COAA reforça el seu compromís amb la formació continuada dels professionals del sector i la difusió del coneixement tècnic especialitzat.

9 D’OCTUBRE · PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL DARRER SEGLE I MIG

D’ARQUITECTURA ANDORRANA” D’ENRIC DILMÉ

PRESENTACIÓ HISTORIOGRÀFICA SOBRE L’ARQUITECTURA ANDORRANA

El dimecres 8 d’octubre, a la seu del COAA, al vespre, Enric Dilmé va presentar el seu llibre “El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana”, una obra que sistematitza per primera vegada l’evolució constructiva del país durant els últims 150 anys. Una síntesi, profusament il·lustrada i alhora d’un gran rigor que ens permet conèixer l’evolució que ha donat lloc a l’Andorra actual.

El volum analitza la transició des de l'arquitectura vernacla de pedra i pissarra fins als sistemes constructius contemporanis, passant per les transformacions urbanes que va experimentar el Principat durant la segona meitat del segle XX.

La presentació va incloure un recorregut visual per les tipologies edificatòries més representatives de cada període: les construccions agropecuàries tradicionals, les primeres edificacions d'equipaments públics, l'arquitectura turística dels anys seixanta i setanta, i les intervencions contemporànies en centres urbans. La sessió va concloure amb un petit aperitiu que va permetre l'intercanvi d'impressions entre els assistents.

ENTREVISTA A ENRIC DILMÉ BEJARANO (BARCELONA, 1962), DOCTOR ARQUITECTE, MÀSTER EN RESTAURACIÓ MONUMENTAL I UN APASSIONAT DE L’ARQUITECTURA.

“L’ARQUITECTURA D’AVUI HAURIA DE SER MÉS SOCIAL I SOSTENIBLE”

Ha publicat estudis sobre el gòtic meridional i l’arquitectura vernacla en revistes espanyoles i italianes, sense deixar d’exercir la professió en els àmbits de l’edificació de nova planta i de la rehabilitació, amb exemples com Ràdio Andorra i l’Hotel Rosaleda. Conscient que el nostre paisatge urbà és majoritàriament fruit del segle XX, exhuma i divulga des del

seu web, on ja acumula més d’un centenar d’articles, l’arquitectura contemporània del país amb la convicció que només coneixent-la se n’impulsarà la vindicació.’

QUÈ ET VA PORTAR A INVESTIGAR ?

Vàries coses. Una és que havia

llegit a gent important de la cultura

catalana, fins i tot andorrana, que

deien que no teníem res interessant

des del romànic fins ara. En canvi,

a mi, sempre m’havia semblat

que sí que hi havia i, per això,

vaig començar a investigar i vaig

descobrir que al darrere hi havia arquitectes molts d’ells reconeguts fora d’aquí. Per tant, era una qüestió de posar-los en valor, perquè si no coneixes les coses, difícilment

les apreciaràs, les estimaràs o les defensaràs.

HI HA ALGUNA DESCOBERTA SORPRENENT DURANT LA INVESTIGACIÓ?

Moltes, moltes. Una, per exemple, l’arquitecte Enrique Delso Calabria que va fer obres molt importants a Andorra. El vaig descobrir a través de conèixer els edificis, estimar-los, i després buscant de qui eren. Finalment, vaig arribar al seu fill, que amablement em va passar la documentació del seu pare, i vaig trobar que era altament interessant. Fa dos anys, el Docomomo Ibèric —un organisme que depèn de la UNESCO per la defensa del patrimoni arquitectònic del moviment modern— li van fer un homenatge a Múrcia. Em van

convidar perquè el fill havia parlat de mi, ja que jo era l’únic que s’havia ocupat del seu pare. I allà vaig poder exposar la seva obra i, de pas fer conèixer el que tenim d’altres arquitectes reconeguts a Espanya. Per a ells va ser tota una sorpresa.

QUINES OBRES O CONJUNTS ARQUITECTÒNICS DESTACARIES?

Diversos. Per exemple, parlant d’en Delso, l’edifici d’Assegurances Andorranes, que té aquella punxa tan característica. També un edifici d’habitatges de la família Reig a Sant Julià, davant del Bare Nostrum, que fa una mena de ziga-zaga a la façana. És un edifici que trobo excepcional. Als anys seixanta i setanta es necessitaven edificis d’habitatges amb urgència i es van bastir sense massa cura, però hi havia arquitectes que van voler

donar una alguna cosa més, una arquitectura amb valor afegit.

Però hi ha més, la llista és llarga: la Casa dels Russos, el Park Hotel, Ràdio Andorra, la Casa Farràs, la Casa dels Arcs a la Massana, el centre de Tecnificació d’Ordino, l’edifici del Coll de la Botella, la casa Aixàs, el Museu Columba, etc.

QUIN HA ESTAT EL MOMENT CLAU DE LA TRANSFORMACIÓ ARQUITECTÒNICA D’AQUEST SEGLE I MIG?

En el llibre recopilo diversos escrits que tenia a la web sobre arquitectes que han passat per

Andorra —Cèsar Martinell, Robert Trilhe, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Adolf Florensa, Josep Danés, Josep Brugal, Joan Margarit, Josep Maria Sostres, Puig Torné,

Mas Tulla, Francesc Mitjans, Miguel Fisa, Domènech Escorsa, Xavier Pla, Barba Corsini, Oriol Bohigas, Ricard i Anna Bofill, etc.— i intento donar-los una unitat. El punt d’inflexió és quan Andorra entra a la modernitat arquitectònica, passa de la construcció vernacular (pedra i fusta sense composició) a una arquitectura més pensada i urbana. A mitjans del segle XIX, les cases importants d’Andorra, com Casa Molines, Casa Guillemó o Casa Cintet, miren cap a Barcelona i reformen les façanes per fer-les més “endreçades” i modernes, amb

estucats i imitacions de carreus. És la primera vegada que hi ha una voluntat estètica i de composició.

QUINS REPTES AFRONTA EL FUTUR DE L’ARQUITECTURA ANDORRANA?

Posar-se al dia. L’arquitectura d’avui hauria de ser més social i sostenible. L’edifici monumental o impactant ja ha passat: és espectacular, però sovint no fa ciutat. Cal fer edificis útils i sostenibles, que tinguin un impacte social i territorial positiu.

Això és el que es busca avui, aquí i arreu.

9 D’OCTUBRE · VISITA GUIADA

VISITA TÈCNICA A LA CASA DE LA VALL A CÀRREC DE L’ENRIC DILMÉ

El dijous 9 d’octubre, a les 15.30 hores, es va dur a terme una visita guiada a les obres de rehabilitació i adequació de la Casa de la Vall.

La Setmana de l’Arquitectura va concloure el divendres 10 d’octubre amb l’Esmorzar dels Arquitectes, una trobada informal celebrada al restaurant Santagloria al matí. L'arquitecte Enric Dilmé, responsable del projecte d'intervenció, va explicar els criteris de restauració aplicats a l'edifici històric, construït originalment el 1580 com a casa pairal i transformat en seu del Consell General el 1702. La intervenció ha de conciliar les exigències de conservació patrimonial amb les necessitats funcionals d'un edifici institucional del segle XXI: accessibilitat universal, instal·lacions de climatització, sistemes de seguretat i evacuació, i adequació dels espais interiors. Els participants van poder observar in situ les solucions constructives adoptades per integrar aquests sistemes sense alterar els elements arquitectònics protegits.

10 D’OCTUBRE · ESMORZAR DELS ARQUITECTES

TROBADA PROFESSIONAL DE CLAUSURA

La Setmana de l’Arquitectura va concloure el divendres 10 d’octubre amb l’Esmorzar dels Arquitectes, una trobada informal celebrada al restaurant Santagloria al matí.

L'acte va reunir professionals del sector per intercanviar experiències sobre la pràctica arquitectònica al Principat, les particularitats normatives del marc legal andorrà i els reptes que planteja l'exercici de la professió en un territori amb condicions topogràfiques i climàtiques específiques.