PAELLAS Y PAELLOS · ESCALDES-ENGORDANY
El projecte és la conversió d’unes oficines a un restaurant. El local situat a l’Av Carlemany, 57, té dues plantes i és l’actual arrosseria Paellas y Paellos de l’empresa Barthe Gourmet, que han volgut apostar per una cuina de gran qualitat i innovació.
La proposta arquitectònica s'articula com si fos un storyboard. A través de la seqüenciació dels diferents espais i ambients caracteritzats per la materialitat, la llum, el mobiliari, etc., es traça un recorregut que narra una història i un paisatge, i que transita entre pols oposats. L'estratègia és buscar el contrast mitjançant la llum: clar-obscur; els revestiments: vestit-auster, l’acabat: brillant-mate, la textura: llisa-aspra, la materialitat: càlida-freda... És a través del contrast entre un escenari i un altre que s'aconsegueix l’emfatització dels espais i el paisatge.
La grada (1): És el primer element arquitectònic que trobem, situat a l'entrada del restaurant simbolitza les terrasses dels arrossars. És un lloc de trobada i intercanvi. La grada és un recurs que s'utilitza per aportar flexibilitat d'ús a l'espai, funciona tant com a cafeteria amb unes taules mòbils, un lloc per prendre una copa, o com escenari per a petits concerts, presentacions... L'espai és delimitat per la grada en una cantonada vestida amb coixins, i per una estanteria on es mostren elements de decoració com llibres de disseny i estris de cuina, confluint les dues matèries: cuina i disseny.
El revestiment de la grada, l'estanteria i el fals sostre és d'una fusta clara anomenada maple. Es tria aquesta fusta
per trencar amb la imatge
més tradicional de les bordes andorranes de fusta de roure fosca, respectant el material però buscant modernitat.
Els materials del revestiment i del mobiliari juguen a l'intercanvi de papers, hi ha unes taules metàl·liques amb un sobre de mirall tacat que reflecteixen el fals sostre de fusta i evoca els camps inundats.
La cromatologia de la sala tant en el mobiliari, en els coixins, en una paret mitgera, com en els banys, juga amb la gamma de verds, fent referència al paisatge dels arrossars.
“ELS MATERIALS DEL REVESTIMENT I DEL MOBILIARI JUGUEN A L’INTERCANVI DE PAPERS”
>> L’espai fosc i buit, és l’absència de revestiments, adorns, o accessoris per tal que res destaqui més que la barra de la cuina.
La barra (2): Avancem, pugem per una rampa davant de la cuina a través d'un espai fosc i buit, és l'absència de revestiments, adorns, o accessoris per tal que res destaqui més que la barra de la cuina. El formigó del sostre és vist, la rampa és de ciment, i la paret és arrebossada, els materials són sincers, no hi ha cap revestiment ni cap extra que distreu la nostra mirada.
La il·luminació dirigeix la nostra atenció als plats que s'estan elaborant als fogons de la barra, i que estan en primer terme, davant la cuina oberta, encaminant-nos cap a la sala. Predomina el color negre, l'absència de color.
En primer pla el públic pujant i baixant per la rampa, en segon pla la barra revestida amb una rajola de petit format artesanal de color negre, i a sobre la campana extractora vista, i l'últim pla emmarcat per la barra i la campana extractora els cuiners, els protagonistes de l'escena.
La sala (3): La sala de la planta baixa torna a estar revestida amb un fals sostre de fusta de maple natural. Les juntes entre diferents materials estan tractades seguint sempre la mateixa estratègia. Els diferents materials no es toquen directament, per exemple, el fals sostre de fusta en tot el seu perímetre quan xoca amb la paret, es va a trobar directament amb un element lineal que és una reixa de ventilació oculta, com si es resolgués amb una junta en negatiu, on el fals sostre no toca les parets. En aquesta sala, un altre element dramatúrgic domina l'espai, una bodega de ferro vist retroil·luminada separada per un vidre, aporta llum indirecta a la sala. Està situada sota l'escala des d'on s'accedeix a la primera planta. A la sala es manté el color verd, però es va introduint un nou color, el terracota que trobem disseminat en el mobiliari.
Transició (4): Pugem a la planta primera on s'inverteix la posició de la fusta; fins ara estava al fals sostre i ara la trobem en el paviment i els sobres de les taules. Deixem l'espai de recepció i tres reservats per trobar-nos, un altre cop, amb un espai més estret, fosc i buit que ens dirigeix cap a una sala gran.
"A LA PRIMERA PLANTA S’INVERTEIX LA POSICIÓ DE LA FUSTA; FINS ARA ESTAVA AL FALS SOSTRE I ARA LA TROBEM ALS PAVIMENTS I ELS SOBRES DE TAULA”
>>El paviment de fusta aporten caliu i un toc avantguardista als espais, fent-los acollidors.
És l'espai mirall de la rampa de la planta baixa. Però aquest cop l'atenció és dirigida cap a les taules, amb unes llums tipus pèndol que cauen sobre els plats. Els sobres de les taules són de ferro, com les seves potes, les cadires són transparents per donar aquesta imatge de no materialitat. La paret que separa aquest espai amb una segona cuina, es forada parcialment amb uns nínxols, controlant el què es vol ensenyar, com si fossin fragments d’aquesta.
La sala gran (5): Es van enderrocar totes les divisòries interiors per aconseguir una sala diàfana, l'estratègia per fragmentar-la no és a través de parets sinó a través del mobiliari i el fals sostre que busca crear petits racons per aconseguir més intimitat, sense perdre l'escala de l'espai.
El mobiliari fet a mida està format per tres conjunts de bancs circulars de fusta, disposats i units per un taulell també de fusta. Del centre del taulell hi sorgeixen tres arcs de ferro que van a buscar el centre de cada taula, i des dels extrems pengen les làmpades.
Al sostre, unes pèrgoles tèxtils de lli, són un element que ajuden a controlar l'acústica de la gran sala, delimiten els racons i juguen amb diferents alçades, com si fos un paisatge de dunes en el que el color terracota a passat a ser el protagonista, i ens recorden què és el que hem vingut a fer: menjar un bon arròs.
INTERIORISME: ESTUDI ZIG-ZARCH
INTERIORISTA: CLARA RIO RAMONEDA
PROPIETAT DELEGADA: BARTHE GOUTMET
CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS FLORA