COAA · SETMANA DE L’ARQUITECTURA
En el marc de la Setmana de l’arquitectura celebrada del 3 al 6
d’octubre, el COAA (Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra) va programar una visita a la Seu d’Urgell de la mà de l’arquitecte Joan Ganyet.
El recorregut va començar per l'Espai Ermengol a on els assistents van poder contemplar el retrat del qual, segons la tradició, va fundar la ciutat el 1699 abans de Crist, uns 606 anys després del Diluvi Universal segons la llegenda d'Hèrcules l'Egipcià. També, a través d'una visita de la ciutat del segle XVIII per explicar com la ciutat està limitada pels rius Segre i Valira i com eren les lluites durant el segle XX per mantenir l'esplanada de llevant intacta i
traçar una corona verda resseguint els cursos d'aigua. Sortint del museu, als porxos del carrer Major i deixant les Mesures de la Bladeria, els assistents van contemplar l'imponent Seminari Conciliar que durant tot el segle XX es va anar bastint segons els plànols neoromànics de Romà Samsó. A continuació van accedir al Parador Nacional de la Seu d'Urgell, es tracta d'un treball remarcable de José Antonio Corrales i Ramón Vázquez Mazarrón a l'antic convent dels Dominics, on es conserva un magnífic claustre renaixentista. Tot seguit, va ser el torn de la visita a l'església de Sant Domènec, reconstruïda el 1984 per
Rafael Prats Gimeno i Ricard Lobo. La visita a les dependències de la Casa Consistorial va permetre contemplar les restes romàniques més antigues de la ciutat sobre les que es va aixecar l'església de Santa Eulàlia. Després de resseguir l'absis de la Catedral de la Seu, l'única restaurada, entre d'altres, per Josep Puig i Cadafalch. També van recórrer el Museu Diocesà i la biblioteca de Sant Agustí, obra de Lluís Vidal. A més, gràcies a l'arxiver Benigne Marqués van poder contemplar l'Arxiu Diocesà i Capitular a l'antiga església dels Dolors, obra d'Àngel Tuset, Lurdes Espar, Josep Adserà i Enric Dilmé.
També van contemplar l'estil neogòtic del Palau Episcopal, obra de l'arquitecte Calixte Freixa i l'ampliació contemporània de Joan Bassegoda al costat del qual, i tancant la gran plaça del pati del Palau, s'aixeca el discret centre social, l'espai de Jordi Garcés i Enric Sòria. Des del nucli antic i el passeig de Joan Brudieu van caminar cap a l'eixampla que el 1923, va idear Joan Bergós com a creixement urbà cap a ponent i que, sense massa retocs, ha estat la base de l'ordenació urbana de la ciutat amb millores com el Passatge de Pasqual Ingla de Lluís Cantallops que porta fins al Parc d'Envalira i a la rèplica del claustre de la catedral amb els seus particulars capitells, obra d'en Lluís Racionero.
De tornada a l'inici del recorregut, els visitants van passar pels xalets d'en Josep Maria Sostres, la casa d'arquitectura de granit de la família Molines, obra de Josep Brugal, l'estació d'autobusos i els habitatges socials de Cristian Cirici.
EXPOSICIÓ DEL CONCURS D’IDEES PER LA REFORMA DE LES PLACES DEL POBLE I VINYES
Seguint amb la celebració de la Setmana de l’arquitectura, el COAA va exposar els treballs presentats al concurs d’idees per la reforma de les places del poble i Vinyes.
Els projectes exposats van ser:
- Agora Verda, de Jordi Batlle Jordana.
- Decumanus Maximus, de Joan Manel Pallarès Papasseït.
- Eco-Nic Centre, de Pere Cervós Cardona.
- L’Enclau, de Joan Mateu Jofre (Enginesa)
- Nexe, de Jacint Gil i Pau Iglesias
- Espina, de Josep Maria Felipó Codina.
Reviure: un nou espai cultural i de lleure, de Ricard de Deus.
• Envelat Verd, de Marina Chillon, Lluís Ginjaume i Gerard Veciana (ALTURA)
• Una nova Cota: Marta Ruiz i Mario Blanco (Data Arquitectura)
• Un gest per unir el poble, de Miquel Merce
TECNOLOGIA DE FAÇANES
Dins de la setmana de l’arquitectura celebrada del 3 al 6 d’octubre, WICONA, l’empresa que es dedica a la fabricació de sistemes constructius d’alumini, va oferir al COAA la conferència “Tecnologia de façanes per l’arquitectura extrema” a càrrec del Dr. Arquitecte Xavier Ferrés Padró.
Al llarg de la ponència Xavier Ferrés va posar de manifest els condicionants de disseny per fixar la imatge o les prestacions d'un edifici singular, que a grans trets es poden separar en tres blocs que combinen, juntament la forma i la proposta tècnica.
El primer de tots es troba en els condicionants derivats de la natura i del lloc, com són el fred, la radiació solar, la humitat, el sisme, etc. El segon rau raonablement, en els derivats de l'ús i la singularitat de l'obra, com pot ser la seguretat, la protecció al foc, el confort dels usuaris o la imatge. I finalment el tercer, que passa per les condicions imposades per l'home com són l'alçada, la geometria, els costos, la planificació, les normatives, els models de gestió o les certificacions ambientals o de prestacions energètiques. Totes aquestes premisses són variables amb clar impacte en l'arquitectura de façanes d'arquitectures extremes i, per tant, esdevenen temes clau en el desenvolupament del projecte i per assolir la qualitat final de la construcció.
Xavier Ferrés
Doctor Arquitecte i soci Director de Ferrés Arquitectes i Consultors, la seva carrera professional ha estat vinculada al món de les façanes lleugeres. Un reconegut expert en l'arquitectura. Ha participat en la construcció de més de 180 edificis amb els arquitectes més destacats del món.La seva llarga trajectòria l'ha portat a exercir com a professor en diverses universitats. Ha publicat i il·lustrat nombrosos articles i publicacions relacionades amb la tecnologia de la construcció.
El Dr. Arquitecte Xavier Ferrés també, va explicar que la transformació continua dels processos i maneres de projectar, ha tingut com a conseqüència que en els darrers anys la tendència és "sobre justificar" tots els elements de les façanes, que sovint cal documentar de manera desproporcionada, obligant a dedicar més recursos al seu desenvolupament, que no pas a pensar en l'arquitectura del projecte. A més va presentar durant la conferència alguns exemples d'arquitectura extrema; projectes d'arreu del món que malgrat la seva complexitat i gran escala, aborden les solucions tècniques amb sistemes de façana convencionals, resolts amb criteris d'evolució i millora fonamentats en la simplificació.
Finalment, va concloure la conferència exposant que el treball en equips és un model vàlid que permet compartir i integrar les inquietuds, les experiències i el coneixement global.
Descarbonització dels edificis
WICONA és una marca del grup noruec Hydro, dedicada a la fabricació de sistemes constructius d'alumini: perfils per a portes, finestres i murs cortina a partir d'alumini 100% reciclat Hydro CIRCAL 100R. Un nou material que es produeix a partir d'alumini cent per cent post consum, amb una petjada de carboni gairebé nul·la (0,5 kg de CO2 e/kg d'alumini de mitjana), la més baixa del món. Hydro CIRCAL 100R és exclusiu per a les marques TECHNAL i WICONA, i exemplifica l'esperit innovador de les firmes i el seu compromís en la descarbonització dels edificis del futur. La seva planta es troba a Dormagen (Alemanya) i recull l'alumini de les finestres i façanes durant la demolició d'edificis al final de la seva vida útil. Les noves tecnologies permeten identificar amb precisió la composició adequada, el que afavoreix la producció d'aquest alumini cent per cent reciclat de qualitat constructiva, evitant l'addicció d'alumini primari. Les plantes d'extrusió d'Hydro Building Systems a Miranda (Espanya), Toulouse (França) i Bellenberg (Alemanya) es troben en procés de lliurar els seus primers projectes destinats a Espanya, França i Alemany respectivament. Per aquests projectes s'ha fabricat un total de 133 tones de perfils d'alumini Hydro CIRCAL 100R, amb una petjada de carboni combinada de 66,5 tones, el que suposa una reducció de 825 tones en comparació amb la petjada de carboni d'alumini estàndard produïda a Europa.
