Search

Una arquitectura sostenible i de respecte al medi

Entrevista a Gonzalo Dávila.



Argentí de naixement, des del 1999 es dedica al món de l’arquitectura, on va arribar gairebé per casualitat i es va acabar convertint en el seu estil i la seva forma de vida.


Quin tipus de projectes sols fer?

Analitzant una mica quina ha estat la meva trajectòria aquests anys, m’adono que m’agrada centrar-me en l’arquitectura de projectes, és a dir, cada nova proposta que arriba a l’estudi és única i hi veig l’oportunitat d’aportar valor i continuar creixent també professionalment. He liderat projectes molt variats com habitatges unifamiliars o plurifamiliars, propostes de lleure i també de restauració. També he col·laborat com a arquitecte executor recentment al nou l’Abarset (Grandvalira – El Tarter) o a l’Hotel Oriol a Escaldes-Engordany.


Quins tipus de materials solen estar presents a les teves intervencions?

El formigó, el metall, la pedra, la fusta... són alguns dels materials que, d’una manera o d’altra, acaben tenint presència a tots els projectes d’arquitectura que he anat executant fins ara. La combinació de tots ells i com s’integren al lloc i entorn on estem duent a terme el projecte, acaben donant personalitat a cadascun dels espais. És important tenir en compte en tot projecte com l’espai interior acabarà tenint una relació amb l’exterior i com els espais construïts poden impactar en la salut i el benestar dels qui l’ocupen o habiten.


Parlem sobre la relació de la natura i el context urbà.

Per mi és molt important analitzar cada projecte, tenint en compte des del començament el mateix entorn on es troba, sigui urbà o rural, perquè l’obra quedi integrada al màxim en l’espai. Aquesta anàlisi ens porta a cercar una harmonia entre els elements naturals i l’arquitectura. Els projectes en què actuo sempre tenen en compte l’escala humana, vital per minimitzar l’impacte visual que es genera a l’entorn, cercant un equilibri de coexistència entre tots els elements. Parlem de buscar un equilibri a l’espai entre persones i edificis.


L’Abarset (Grandvalira - El Tarter). Intervenció com arquitecte executor.


Avantprojecte conjunt d’habitatges a Escaldes-Engordany (any 2021).


L’exigència de l’ofici.

El sector de l’arquitectura és exigent, però aquest compromís també ve marcat per un mateix. M’agrada dur a terme projectes d’inici a final, cercant no sols el resultat final, sinó l’excel·lència en el procés i sempre sota criteris on s’imposi l’ètica per sobre de possibles interessos. Cada projecte és únic, cada client també i la meva manera de treballar em porta a buscar la qualitat en tot el procés, des de la fase de disseny fins a l’execució. Aquesta autoexigència m’ha portat també a una millora continuada al llarg dels anys.


Fonts d’inspiració.

M’agrada seguir l’actualitat del sector. Sorgeixen novetats constantment i, m’agrada estar al dia de tot el que va sortint al mercat i tracto de portar part d’aquestes novetats a cada nou projecte que executo, adaptant-lo a l’entorn on ens trobem. Això ha generat que, al llarg dels anys, aquest aprenentatge continu m’ha portat a evolucionar com a professional i a aconseguir una transformació d’acord amb les necessitats i els gustos canviants.


La tria de projectes.

Em motiva trobar un equilibri entre el projecte i la connexió amb el client. M’agrada que el client participi activament al projecte i generem una relació de diàleg, de participació i d’involucració. L’objectiu recordem que és satisfer les necessitats del client, per això és important conrear i que se sentin part implicada de tot el projecte des del començament.


Hi ha alguna línia en comú en tots els teus projectes?

Destacaria que tots comparteixen: funcionalitat i integració a l’entorn natural.


«BUSQUEM LA FUNCIONALITAT, PERÒ TAMBÉ ENTREN EN JOC LES SENSACIONS I LES EMOCIONS»

L’arquitectura com a memòria és una cosa que et planteges?

Sempre busquem la funcionalitat del projecte, però també entren en joc les sensacions, les emocions. Sovint em pregunto: com es veu des de fora aquesta obra? Quina sensació ens desperta en obrir la porta i accedir a l’espai interior? Quan estem en un moment de descans, què ens mostra aquest espai? Com ens fa sentir? M’agrada treballar tenint en consideració diverses sensacions, emocions i records que aquests espais generen a les persones.


L’arquitectura i el moment actual post pandèmia.

És cert que aquest període de pandèmia ens ha marcat a tots d’una manera o altra personalment. Portant-ho al terreny professional, hem pogut observar com la relació espai exterior-interior, sobretot dels habitatges, ha tingut un paper molt rellevant. Per primera vegada, hem viscut a casa nostra més que mai i hem pogut reflexionar com és d’important sentir-se a gust a l’interior de les nostres llars i com percebem des d’elles l’espai exterior.


Gonzalo, com et dónes a conèixer?

La meva millor promoció és el “BocaOrella”. La recomanació d’un client satisfet a un altre. Sóc la meva pròpia marca personal.


Projecte casa unifamiliar St. Julià de Lòria (any 2020).


Projecte d’obra pública a Escaldes-Engordany (any 2021, en procés d’execució).


Avantprojecte conjunt d’habitatges a Escaldes-Engordany (any 2021).

241 views

Recent Posts

See All