Miquel Merce fotografia.
Inspirat per l’art floral tradicional japonès anomenat Ikebana i més concretament del moviment Shoka.
La relació entre natura i arquitectura ha estat objecte de diferents treballs artístics del fotògraf Miquel Merce al llarg del temps. En aquesta ocasió la sèrie “ikebana” continua explorant la relació entre antròpic i natura però d’una manera més subtil i delicada. En aquest cas sense “presència” física a la imatge de la part antròpica, però si de manera conceptual:
Totes les fotos d’arbres i plantes s’han efectuat a la nit i amb una única font de llum: els fanals existents per il·luminar la calçada en carreteres i urbanitzacions. Una realitat que sense voler-ho en un primer moment, posa de manifest la gran bellesa natural present al país, ja que els fanals es col·loquen de manera per projectar una llum uniforme a la calçada per seguretat i sense cap pretensió decorativa.
Unes fotografies que emprant un fort contrast lumínic entre els vials i carrers urbanitzats i d’altra banda els boscos o espais naturals que ocupen gran part del nostre territori permeten capturar la vegetació com si d’una posada en escena es tractés.
Una sèrie que a través de més de mig centenar de sortides nocturnes i més de 1.000 captures repartides durant un any complet, il·lustren aquesta bellesa natural. La selecció es composa de 15 fotos per a cada estació i que en la seva totalitat hi ha una coherència de canvi d’estació. Unes captures tan reals com sensibles que permeten explorar el concepte de temporalitat, així com la relació entre l’home i la natura, pilars de l’art Ikebana del qual s’inspira la sèrie.
Flors a la primavera, que successivament deixen pas a fulles verdes, que durant l’estiu esdevenen frondoses i intenses. A la tardor a poc a poc observem un canvi de color i una pèrdua de densitat, per deixar pas a la neu que blanquejarà les branques i que una vegada fosa deixarà pas de nou a la vida amb forma de petits capolls que floriran en el paisatge per iniciar el cicle anyal de nou... Una posada en valor per una iŀluminació artificial i sense cap pretensió decorativa, tot el contrari.
El fons que sembla negre en una primera instància, és en realitat el fons “fosc” o “no il·luminat” de l’escena o paisatge, el gran format i materialitat lleugera de les imatges permet apreciar petits detalls del fons com muntanyes, arbres, estels... que enriqueixen encara més la complexitat i contrast de les fotografies.
Unes imatges que posen de manifest una realitat paisatgística peculiar a Andorra, d’una banda el creixement no ordenat del nostre paisatge urbà, així com una bellesa vegetal present al conjunt del territori i molt marcada pels canvis estacionals.
Una sèrie que vol mostrar a l’espectador una posada en escena no intencionada del nostre paisatge, inspirada en els valors de l’art japonès de l’Ikebana i la seva sensibilitat.
El nostre “paisatge” es composa d’elements antròpics i naturals, aquesta és la realitat que “vivim” en el dia a dia... i gràcies als fanals viaris, cada nit ho podem gaudir de manera màgica i sensible.