Search

Descobriment extraordinari

In memoriam a Bonaventura Adellach (1928-2021).



El sol és vida, la vida és sol. Sense el sol la terra tindria una nit permanent sense llum, sense calor, sense vida. El sol ha creat i condicionat la vida sobre la terra, el sol és l’energia primordial, és el nostre creador. Bonaventura Adellach va descobrir com vivien els antics pobladors andorrans, després d’una feixuga feina de més de deu anys de càlculs i observacions sobre el terreny. Tot això, s’explica en l’extraordinari documental realitzat per l’Àlex Tena i el Jaume Riba, l’any 2012, “Arcalís, la muntanya Solar”.


Durant el neolític fa uns vuit o deu mil anys, l’home va començar a domesticar ovelles i cabres, una animals ja acostumats a les migracions. Des de les terres baixes, on a partir de mitja primavera l’herba escasseja i on les ovelles pateixen la calor, es poden divisar en la llunyania les altes muntanyes del Pirineu, que ofereixen tota classe d’herbes molt apreciades pels ramats. A Andorra, l’home del neolític feia transhumar als ramats durant l’estiu, cap a les muntanyes, per sobre dels 2.000 metres.


La natura coneix un calendari natural, aquest calendari el marca el moviment aparent del sol al llarg de l’any.


Les necessitats de subsistència, l’observació més afinada de la natura i el desenvolupament de la seva intel·ligència, van donar a l’home la noció cada vegada més precisa d’aquest calendari natural.


Podem imaginar l’home primitiu mirant cada matí el cel i l’horitzó per preveure el temps que faria durant tot el dia. El calendari natural el va inventar l’home fa milers d’anys perquè era senzill, precís, útil i necessari per viure.


Bonaventura Adellach va néixer el 1928 a Llorts, un poble de la parròquia d’Ordino a Andorra. Després d’una llarga trajectòria professional, el seu humanisme i els seus coneixements tècnics i científics, el van portar a partir de l’any 1997 a recórrer les muntanyes de la seva infància per verificar les seves hipòtesis sobre la importància del sol pels primers pobladors.


Una atracció inexplicable, i un fenomen inesperat i excepcional descobert durant les seves expedicions, van fer que escollis un pic singular de les valls dels Orris, el Pic d’Arcalís.


El pic d’Arcalís reunia tots els requisits per ser escollit muntanya solar, muntanya sagrada, punt sublim per adorar el deu sol.


Des del cim, descobrim en totes direccions una línia d’horitzó que ofereix nombrosos punts de referència. En dies clars, la vista arriba a més de 200 kilòmetres. Podem observar les terres baixes, els Pics d’Andorra, de Catalunya, d’Aragó i de França. A 68 kilòmetres de distància veiem el Massís de la Maladeta, i el pic més alt del Pirineu, l’Aneto.


Un matí d’agost del 2001, pujant tot sol a punta del dia, Adellach va fer un descobriment extraordinari. La muntanya estava foradada, durant uns tres minuts les primeres llums de l’alba passaven per un forat al mig de la penya. El Sol i la Terra s’unien.


"Adellach va descobrir que des del cim, al neolític s'acotaven les estacions per la posició del sol"


Tenint en compte la posició i la orientació d’aquell forat, el sol havia de passar dues vegades l’any: una vegada a la primavera i una vegada a l’estiu, a principis d’agost.


Adellach es va donar compte que des d’un lloc concret havia determinat un horitzó en el qual es desplaçava el sol, avui nosaltres en diem l’horitzó solar. L’home primitiu pràcticament va crear el primer calendari natural.


Quan el sol surt més cap al septentrió és el solstici d’estiu i comença el calendari, som al 21 de juny. El punt de sortida del sol es desplaça cada dia més ràpidament fins arribar a l’equinocci de tardor. El dia que el sol sortia darrere el pic de l’Estanyó, els ramats havien d’haver tornat cap al país baix. Finalment, s’arriba al solstici d’hivern el 21 de desembre i a partir d’aquí el punt de sortida es torna a desplaçar en sentit contrari. És entre les posicions del sol als dos solsticis que se situa l’horitzó solar amb el qual podem establir el nostre calendari.


Al Pic d’Arcalís, l’arqueòleg Pierre Campmajo va descobrir l’any 2005 una pedra vertical també falcada, un veritable menir. Tots aquests descobriments són una prova seriosa que en temps remots els pastors ja es servien del sol per senyalar aquest dia d’agost, el dia solar.


El pas del sol pel forat va permetre l’elaboració d’un nou calendari més precís i acurat que el calendari natural. Els pastors que podien haver utilitzat aquest calendari més elaborat pujaven des del país baix català. Bonaventura Adellach va decidir batejar-lo com calendari català primitiu.


Per fer saber a les altres tribus pastorals o pageses dels països catalans que havia arribat aquest dia excepcional, 15 d’agost, el primer dia de l’any, s’encenia un foc al Pic d’Arcalís o al Pic de Cataperdís, situat al costat.


Per què queden tan pocs rastres del que va fer aquella gent? Això es pot explicar quan es va instaurar el cristianisme, que al ser una doctrina dogmàtica, com quasi totes les religions d’aquella època, la primera cosa que havien de fer era eliminar les religions anteriors, els usos i costums. Quan va arribar el cristianisme, tot això (el forat, el calendari català primitiu i tot el demés), per a ells era el diable, i val més que no se’n parli més.


"La vista des del Pic d'Arcalís, arriba a més de 200 kilòmetres en dies clars"




Tota la informació d’aquest article s’ha extret d’un notable documental sobre les investigacions de Bonaventura Adellach, “El pic d’Arcalís: la muntanya solar”, realitzat per Àlex Tena i Jaume Riba, escrit per Ramon Ganyet, i produït pel Comú d’Ordino, l’any 2012.


34 views

Recent Posts

See All