La il·lustradora andorrana Cecília Santañes ha presentat recentment el llibre d’il·lustracions Color dins la foscor, així com una exposició amb el mateix títol, on es mostra en forma de dibuixos el procés que va patir durant un càncer de mama. El vestíbul del Centre cultural la Llacuna va acollir l’exposició. Té pensat portar-la a altres indrets.
Quan i com comences en el món del dibuix i la il·lustració? Vaig començar l’any 1995, a l’escola de dibuix i pintura de l’artista Àngel Calvente, on vaig treballar el dibuix i les diferents tècniques com el carbonet, els pastels, acrílics i els olis. Més tard vaig cursar tallers de gravat, disseny gràfic i ceràmica a l’escola del Centre Cultural la Llacuna, i tornar per exposar com antiga alumna del Centre m’ha fet molta il·lusió. El 2001 començo a treballar dins el món de les arts gràfiques en una impremta, que fa que vulgui decantar- me cap a la il·lustració, així que de manera autodidàctica comprant llibres i fent molta còpia d’il·lustracions i molta pràctica, m’endinso dins d’aquest món. El 2012 faig el primer llibre il·lustrat: El gran secret de la vaca Bruna editat per Aina, un llibre fet amb llapis de colors. Posteriorment vaig il·lustrar: El tresor de la Maria, un llibre il·lustratiu basat en la llegenda de la Dama Blanca per a les escoles del Principat. Més tard les il·lustracions del llibre Bip bip. Marxem al planeta bipolar, un conte escrit per Angi Duró que explica el trastorn de la bipolaritat. Què és el que més t’agrada de la teva professió? M’agradaria dedicar-me a temps complet a la il·lustració. Malgrat tot, la meva feina al departament de preimpressió i disseny m’ha donat la facilitat d’imprimir les il·lustracions dels llibres que he il·lustrat. Quina tècnica utilitzes per a fer els teus treballs? Actualment, treballo amb l’art digital i amb l’aplicació Procreate que tinc instal·lada a l’Ipad. Com sorgeix la idea de realitzar les 4 il·lustracions dels 12 panells de la façana del Centre Cultural de la Plaça de la Germandat? Veure a les notícies com es cremava el centre Cultural de Sant Julià de Lòria em va impactar molt. Quan veig una situació que em mou les emocions em venen al cap imatges i les necessito dibuixar. Va ser així com va néixer la il·lustració on el meu personatge mirava a través del logo del Centre cultural per repassar records i demanar desitjos. La vaig compartir a la xarxa social d’Instagram on penjo moltes de les il·lustracions que faig. D’aquesta manera el dibuix es va difondre. Em van contactar del departament de Cultura del Centre de Congressos Lauredià, per dir-me que els hi havia encantat la il·lustració, i que volien
exposar-la amb tres il·lustracions més mentre es procedia a la reconstrucció del centre, per embellir un entorn tan malauradament malmès per les flames. En aquell moment estava de baixa i ho vaig fer de manera desinteressada. Vaig pensar que seria una bona acció per posar color dins la tristesa del succeït. També ha estat una finestra a futurs projectes amb Sant Julià.
Què significa per a tu que les teves obres estiguin exposades en un lloc tan emblemàtic per a la parròquia? Per a mi ha estat un honor poder veure les meves il·lustracions en un lloc que ha estat i és tan important per a la cultura. Allà he anat a exposicions, he vist representacions de teatre, d’òpera, concerts, Pastorets, musicals. És molt gratificant que la gent et digui que ha vist les teves il·lustracions allà. Parla’ns de l’obra Color dins la foscor Com va sorgir la idea? Mentre passava la malaltia del càncer vaig voler aprofitar una eina com el dibuix per expressar com em sentia i que succeïa durant el procés. Dibuixava estirada al sofà quan el cansament no em permetia sortir. Estar concentrada dibuixant, feia que el meu cap es relaxés i això és crucial per a una malaltia com aquesta. Què t’ha aportat aquest treball a nivell personal i professional? En l’àmbit personal ha estat com una teràpia. En l’àmbit professional m’ha donat una visibilitat considerable. Molta gent m’ha conegut a través de l’obra, també hi ha gent que està passant per aquesta malaltia i han comprat el llibre.
Ha estat una via d’escapament envers la malaltia? Totalment, sempre he utilitzat el dibuix com una eina per canalitzar sentiments i emocions. Quin consell li donaries a la persona que pateix la terrible malaltia del càncer? Li diria que s’ha de passar, t’has de deixar guiar pels metges que es dediquen a la malaltia, i tu t’has de dedicar a cuidar-te, també deixar-se ajudar. Quan em van detectar la malaltia vivia sola, vaig decidir anar a viure amb els meus pares durant el procés, ja que vindrien moments difícils que millor passar-los amb algú. També deixar-se a ajudar per la família i les amistats. I sobretot fer coses que t’agraden.
Si no fossis il·lustradora, què t’agradaria ser?
Actriu. Explica’ns algun projecte que vulguis o puguis compartir. M’agradaria omplir Andorra dels meus dibuixos i per què no, també que les meves obres sortissin d’Andorra i publicar més llibres.
