Search

<<Tenia ganes d'explicar les coses a la meva manera>>

Entrevista a Roger Casamajor, actor i director de la producció <<Quatre dones i el sol>>.



Roger Casamajor neix el 1976 a Sant Julià de Lòria. Comença la seva formació d’actor a Andorra, on forma part de la companyia Somhiteatre. Posteriorment es trasllada a Barcelona per continuar els seus estudis i es forma, primer, al Coŀlegi del Teatre i, tot seguit, a l’Institut del Teatre, on compagina els estudis amb els seus primers treballs al cinema: El Mar d’Agustí Villaronga, Salvajes de Carlos Molinero o Guerreros de Daniel Calparsoro, entre d’altres. Després de finalitzar els seus estudis, es concentra totalment en l’ofici d’actor, participant en un ampli nombre de peŀlícules (ha fet vora 50), obres de teatre i sèries de televisió.


Entre 2000 i 2005 roda L’Illa de l’Holandès de Sigfrid Monleón, Nubes de Verano de Felipe Vega, Amor Idiota de Ventura Pons i un llarg etcètera. Al teatre, participa en El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh i Some explicit polaroids de Mark Ravenhill, ambdues sota la direcció de Josep Maria Mestres. A la televisió, forma part de les sèries de TV3 Crims, Temps de Silenci, i Àngels / Sants.


El 2006 roda amb Guillermo del Toro El laberinto del fauno, guanyadora de 3 Oscars i 7 Goyas. A televisió, participa a les populars sèries de TV3 Ventdelplà i Mar de Fons. Al 2010 torna a treballar sota les ordres d’Agustí Villaronga amb Pa Negre, guanyadora de 9 Goyas i 13 Gaudís, entre ells el de millor actor secundari per a Casamajor.


El 2017 Agustí Villaronga compta de nou amb ell a Incerta Glòria, que guanya 8 premis Gaudí. A televisió, forma part de les sèries de TV3 Nit i dia i La Riera i el 2019 roda la sèrie Hache de Netflix, a les ordres de Jorge Torregrossa.


El 2020 roda les pel·lícules La Vampira de Barcelona, de Lluís Danés, que obté 14 nominacions als Premis Gaudí, i El ventre del mar, d’Agustí Villaronga i el 2021 roda les pel·lícules El fred que crema, de Santi Trullenque, i Tros, de Pau Calpe. Al 2021, s’ha estrenat com a director al muntatge teatral Quatre dones i el sol.


Que et va portar a ser actor? Perquè vas triar aquesta professió? Em va triar ella a mi. Jo estava a l’escola fent els Pastorets i em va agradar i fins ara. Més endavant, la professora que tenia de català, la Maika, em va posar en una obra de teatre, després em vaig apuntar al Somhiteatre i vaig veure que era una cosa que realment m’omplia.


Quin és el teu personatge preferit de tots els que has interpretat? Hi ha molts per diferents motius. Potser diria, l’Andreu Ramallo de la pel·lícula El Mar, el Farriol de Pa Negre i el Savigny del Ventre del Mar, però després hi ha altres personatges que també m’agraden molt per diferents coses, me’ls estimo a tots.


A quin autor li donaries un Nobel? Al Jordi Perez Sardà, amb el qual estic treballant actualment.


Ets molt perfeccionista a l’hora de treballar? Sí, tan en cinema com en teatre.


T’agrada més el cinema o el teatre? Depèn del projecte, hi ha pel·lícules que han estat molt bé i d’altres molt malament, i obres de teatre que han estat bé i d’altres no.


Has treballat amb l’Agustí Villaronga en més d’una peŀlícula. Com és com a director? És un dels millors directors amb el que he treballat mai, però sense lloc a dubte. És un director molt perfeccionista, que sap el que vol veure i ho vol veure d’una manera determinada. És molt exigent, no només amb l’equip artístic sinó amb tot l’equip tècnic i amb tothom, vull dir, que és un gran director i amic.


"AGUSTÍ VILLARONGA ÉS MOLT PERFECCIONISTA: SAP EL QUE VOL VEURE, I HO VOL D’UNA MANERA DETERMINADA”.


Has passat d’actor a dirigir la teva primera producció. Ha estat difícil dirigir l’obra de teatre? No te res a veure dirigir i actuar, són dos mons diferents. Ser director de Quatre dones i el sol m’ha sorgit d’una manera molt natural, a base d’anar treballant personatges, de treballar amb molts directors i d’aprendre cada vegada més a estudiar un text a analitzar-lo i a tenir un punt de vista sobre el text que estàs treballant. Tenia ganes d’explicar les coses a la meva manera i des del meu punt de vista. També neix per un interès del treball de taula, l’anàlisi, del que és aprofundir en el significat del text i amb el gust que et dona treballar amb actrius i actors, o sigui de dirigir, de donarli consignes perquè ells entenguin les coses d’una manera o d’una altra. M’encanta ser director, m’ho estic passant molt bé. És molta feina però ho estic gaudint molt.


Com ha anat la preparació de la producció? Vaig començar a treballar en aquesta producció ja fa un any i mig, tant per mirar de presentar el dossier com per buscar l’equip artístic, il·luminadors, vestuari i intentar de fer un pressupost. Tot això, ha estat molta feina fins arribar al dia 1 de setembre que vam començar els assajos. Aquest és el procés, trucades, reunions, zooms... És un camí llarg i intens, i per aquesta raó t’ha d’agradar molt. Si realment t’agrada, ho vas fent i li trobes el “gustillo”, sinó és fa molt pesat.


Com ha anat el treball amb les quatre actrius? Doncs molt bé, jo sóc molt exigent, sóc molt exigent perquè quan em poso a l’altra banda com actor a mi m’agrada que siguin exigents també, que no em deixin fer-ho com vulgui. És una manera de treballar que a mi m’agrada. Llavors jo els hi demano això a les actrius i crec que estan contentes amb el treball que estan fent. Ja anem bastant avançats i ja tenia ganes d’entrar al teatre i estrenar.


Perquè vas decidir triar aquest text? Aquest és un text que jo vaig veure muntat aquí a Andorra, pels Somhiteatre, dirigit pel Pere Tomàs, que també ara és el meu ajudant de direcció i és un text que sempre se m’havia quedat molt al cap. Alhora de presentar els projectes, em va semblar un text adient perquè parla de muntanya, de la gent que viu aïllada del món, i tenia ganes de treballar-lo i entrar-hi a fons. Hem trobat coses molt interessants i molt maques.


Que és més difícil, actuar o dirigir? No ho valoro d’aquesta manera, no és una qüestió de dificultat. Hi ha personatges que són molt complicats i n’hi ha d’altres que no. I dirigir no sé si m’està costant, l’obra la tinc molt treballada, molt clara i més o menys vaig trobant el camí.


Quines expectatives tens d’aquesta producció? La intenció inicial es portar-la fora. Un cop hagi passat el procés de que la gent hagi vist l’obra, si la reacció és positiva, doncs s’ha de treure d’aquí i s’ha d’exportar. La intenció es tenir una funció prou potent i prou atractiva perquè altres teatres si puguin interessar i la puguin incloure a la seva programació.

56 views

Recent Posts

See All