Escola andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma i del Roc.
Per realitzar el projecte, un dels principals arguments pel plantejament inicial va ser el de l’anàlisi del projecte preexistent i el perquè de les seves característiques. La proposta arquitectònica d’edifici existent, tractava d’un centre Escolar totalment tancat sobre si mateix. Amb una voluntat clara de negar-se en relació a l’espai del seu entorn i bolcar-se totalment en la creació d’un espai interior central, sorgit de la seva pròpia volumetria. Les grans vidrieres interiors, presents a totes les seves façanes contrastaven clarament amb les seves façanes externes, molt opaques a tot el seu perímetre, tot i la bona orientació de la qual gaudien algunes.
Vam entendre ràpidament, que això obeïa a una singularitat d’aquell entorn i que havia de ser present a la zona a l’època de construcció del centre escolar. Aquesta zona urbana era molt industrial (encara ara ho és força), molt desarticulada urbanísticament i amb un entorn força hostil, tan per a vianants com de manera visual.
Val a dir, que amb els canvis urbanístics realitzats els últims anys – tractament per a vianants del passeig del riu, implementació de diversos espais pel gaudiment públic, actualització i remodelació dels espais del viari públic del voltant, inici d’una implantació a la zona, de cert nivell d’immoble residencial... Aquesta, realment, havia canviat ja, el seu caràcter.
Vist això doncs, vam pensar que aquesta voluntat inicial de l’edifici original, es podia girar i que aquest, amb la nostra intervenció, comencés a relacionar-se d’una forma més oberta amb el seu entorn.
És per això, que des d’un inici, la nostra proposta, es va plantejar molt més transparent i amb grans zones vidriades.
També, inclús volumètricament, amb una presència de molta més força. Amb materials com els panells d’alumini de colors a la façana de la zona ampliada així com amb fusta sintètica a la part que correspon a la nova entrada. Els grans volums de façana, ja no es plantejaven amb una geometria i acabat poc rellevants sinó que la vam voler realitzar amb colors singulars i volums poderosos que fessin realment, que l’edifici guanyés presència dins el seu entorn i fos també part generadora de l’espai públic, tant físicament com de forma visual. En definitiva, dissenyar unes formes per la pell de l’edifici, que el dotessin d’un fort caràcter a la vegada que es complia amb els requeriments i necessitats del nou centre escolar.
“COLORS SINGULARS I VOLUMS PODEROSOS QUE FAN QUE L’EDIFICI GUANYI PRESÈNCIA DINS EL SEU ENTORN”
Tot i això, val a dir que en paral·lel als anteriors raonaments i anàlisis, el plantejament inicial va voler que conservés al màxim, les directrius compositives principals de l’edifici original, i així, dotar a la seva nova volumetria, d’una component arquitectònica que harmonitzés i recordés, d’alguna forma, a l’arquitectura preexistent al Centre Escolar.
És per aquesta raó que es va pensar, des d’un inici, de treballar la seva imatge des de la potencialització de la component horitzontal.
Ja fos en la seva volumetria principal, com en els buits (espai de les finestres) dissenyats.
Aquest manteniment d’una cerca “component horitzontal” dins d’aquesta nova volumetria, principalment a orientació sud-est, permetia que aquesta façana principal, per ella mateixa, ja realitzés, mitjançant voladissos i viseres, un primer control solar passiu adequat.
"PER DONAR UN GRAU DE CALIDESA SUPERIOR S’HA TREBALLAT DE FORMA IMPORTANT AMB EL CONTROL DE LA LLUM, TANT LA NATURAL COM L’ARTIFICIAL"
Per altra banda, un segon objectiu important de la proposta, és que es volia dotar a l’escola, d’uns àmbits amb un nivell més alt de calidesa. Era obvi també, que el centre original, mantenia una estètica interna força dura, entenem que seguint directrius d’aquella època, i que la voluntat del nou projecte volíem que fos diferent també en aquest aspecte.
És per això, que per donar un grau de calidesa superior als interiors del centre escolar, s’ha treballat de forma important amb el control de la llum, tant la natural com l’artificial.
Pel que fa al tractament dels materials, a l’interior s’han col·locat materials tipus "composite" i resines sintètiques termo-endurides de diferents colors i textures, prioritzant les d’imitació fusta.
Tots aquests materials s’han utilitzat, sempre, amb la premissa a l’horitzó, de què tinguessin un manteniment força baix, una llarga vida útil i un cicle de reciclatge complet.
Finalment, en la realització d’aquest projecte, es va valorar també, i de forma molt important, un tercer objectiu: definir un programa funcional adequat als nous requeriments de l’escola.
Per assolir-lo, la decisió més important que es va prendre, va ser la de què les comunicacions, tant verticals com horitzontals, es realitzessin de la forma més directa i fluïda possible.
Així doncs, aquesta decisió es va reflectir en la creació d’un nou espai de circulació horitzontal a cada planta (passadís) i una nova zona de circulacions verticals a la zona de l’actual entrada nord.
En aquesta zona, i per potenciar-la, també es va “reciclar” l’espai d’un dels actuals ascensors, per fer-lo arribar fins a la quarta planta.
PROJECTE: ESCOLA ANDORRANA DE SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA I DEL ROC
ARQUITECTE: MARC MONEGAL MM ARQUITECTURA
ENGINYERIA D’INSTAL·LACIONS: BERNABÉ RODRÍGUEZ
ENGINYERIA D’ESTRUCTURES: GUILLEM VALDÉS · GVEC
CONSTRUCTORA: UTE COPSA LOCUBSA