NOUS GINYS MECÀNICS I NOVES PISTES A GRAU ROIG. GRANDVALIRA
REESTRUCTURACIÓ DEL PEU DE GRAU ROIG
Fins l’any passat, l’explotació del domini de Grandvalira presentava un aspecte crític: en cas d’avaria del telecadira de Cubil, no quedava cap alternativa per garantir les circulacions d’esquiadors entre Grau Roig i els sectors occidentals del domini esquiable. Així, en cas d’interrupció del servei d’aquest giny, l’única mesura de contingència que quedava a l’abast de l’operador era el trasllat d’esquiadors amb autobús. Conscient d’aquesta espasa de Damòcles que amenaçava l'operació quotidiana, SAETDE va elaborar un pla de reestructuració del peu de Grau Roig duent a terme les actuacions que es descriuen a continuació.
Cal recordar que el telecadira del Pla de les Pedres es va dimensionar, des del seu inici, per a ser ampliat cap avall, és a dir que tota la infraestructura estava prevista per ubicar l'estació al fons de vall. Així doncs, l’actuació principal de la reestructuració ha estat l’allargament del telecadira aigües avall. 

La modificació, per tant, ha consistit en el desplaçament de l’antiga estació inferior del giny fins al fons de vall, en una zona popera al Planell de la Palanca. Així mateix, s’afegeixen 10 noves pilones a la línia. Amb la nova configuració, el giny supera els 2.450 m de longitud i venç un desnivell de més de 540 m, convertint-se així en el telecadira més llarg del Principat.

Un cop plantejat l’allargament del telecadira, calia donar accés esquiable des del Grau Roig fins a l’embarcament del giny. Donat la morfologia del fons de vall del Grau Roig, va ser necessari una anàlisi acurada de pendents per tal de que la pista tingués un pendent suficient per permetre l’esquí. Aquest accés s’ha materialitzat per a l’adequació de la pista Valira. 

El punt de partida de la pista se situa a la part posterior de l’edifici de Cubil. L’accés a l’inici de la pista es fa, o bé per l’interior de l’edifici de Cubil, o mitjançant el nou teleesquí Moretó. Des d’aquí, la pista Valira parteix en direcció nord, vorejant el límit inferior del Bosc de Moretó. El poc desnivell entre el punt de partida i el d’arribada van obligar a construir un teleesquí a mig traçat, per tal de guanyar desnivell i continuar el descens cap al Planell de la Palanca. Un cop abandonat el teleesquí Valira, la pista segueix el seu recorregut en direcció nord travessant el Bosc de Moretó.

D'altra banda, també era necessari conduir els esquiadors des de l’antic punt d’embarcament del telecadira Pla de les Pedres fins al fons de vall, on s’ha ubicat l’estació retorn arran l’allargament. Per això, s’han dut a terme obres d’eixamplament de l’antiga pista que servia per a l’evacuació de ferits així com per una eventual evacuació de la zona en cas d’avaria del remuntador. Conseqüentment, aquesta antiga pista d’evacuació s’ha eixamplat fins als 20 o 30 metres en funció del tram i s’ha equipat amb canons de producció de neu per garantir la presència de neu durant tota la temporada. Amb aquesta ampliació, la pista s’ha rebatejat amb el nom de Solanelles XL, per la seva gran longitud, gairebé 4 km.

La reestructuració del peu del Grau Roig s’ha conclòs amb la connexió del Sunset Peretol Park amb el domini principal. Aquesta connexió ha estat possible mitjançant la construcció d’un tercer teleesquí, batejat Bordes, que permet enllaçar la petita zona esquiable del Peretol amb el peu del telecadira del Pla de les Pedres, alliberant-la de l’aïllament que caracteritzava aquesta àrea.

Tots 3 teleesquís són de tecnologia de pinça fixa amb enrotllador, el que els hi confereix un confort d’utilització immillorable. Pel que fa a l’equipament en producció de neu, s’ha optat per canons d’alta pressió i barreja externa per la seva alta eficiència, i per canons d’última generació de baixa pressió amb ventilador en les zones on es preveu més necessitat de producció.

Finalment, cal afegir que les actuacions s’han fet amb un gran compromís per reduir el seu impacte ambiental, en particular, s’han pres mesures per limitar l’esquí fora pista al Bosc de Moretó, limitant així el destorb al gall de bosc, i adaptant el calendari de treballs per respectar els períodes on aquesta espècie és la més vulnerable. 

Això ha suposat un repte pel que fa a mitjans, comptant que les actuacions en les zones de bosc no van poder iniciar-se fins al 15 d’agost, deixant per tant 3 mesos i mig per a executar les obres.

Enginyeria: SEMSA

Obra civil i moviments de terres:  UNITAS

Casetes de comandament: EDICOM

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari