LÂ’ARQUITECTURA SALUDABLE (XI)
Les radiacions naturals mesurables
Antoni POL i SOLÉ
 
Entre les radiacions naturals hi ha les que són mesurables i les que no ho són, per manca dels aparells detectors i quantificadors corresponents, capaços de fer-ho, ja que tenen una intensitat baixa però continua (corrents de Hartmann, Curry, etc.). Entre les mesurables es troben la radioactivitat, el gas radó, els camps elèctrics continus (electrostàtica), camps magnètics continus (magnetostàtica) i la ionització de l’aire. Se citen els possibles efectes biològics.

La radioactivitat es produeix per desintegració (explosió) de determinats nuclis atòmics inestables, originant radiacions electromagnètiques d’extremada alta freqüència en forma de partícules alfa, beta i gamma.
Els generadors de radioactivitat són:
- La radiació de fons còsmica, bàsicament raigs gamma i varia amb l’altura.
- La radioactivitat terrestre, que procedeix de la desintegració de matèria inestable natural. Uns 150 minerals del subsòl emeten radioactivitat. Varia en presència de pertorbacions geològiques.
Els possibles efectes biològics són aleatoris, perquè hi ha risc en dosis reduïdes.
Apareixen alteracions estructurals en els cromosomes i les membranes cel·lulars (ADN), que poden derivar en alteracions genètiques que provoquin inestabilitat del genoma i mortalitat neonatal.
Les cèl·lules mare de la medul·la, la pell i els gàmetes són especialment sensibles a les radiacions.
El gas radó es produeix com un fenomen secundari de la desintegració de determinats nuclis atòmics inestables d’origen terrestre. D’un costat és un fenomen de la radiació terrestre i prové del subsòl.
Per un altre costat, provenen dels materials radioactius utilitzats en la construcció com:
- Guix químic (fosforita)
- Formigó blau (formigó alleugerit nòrdic)
- Escòries per capes d’aïllaments en forjats (residus de la transformació de carbons minerals amb vetes d’urani)
- Pedra tosca natural
- Colors esmaltats d’urani
- Rajoles
- Pissarra negra amb continguts alts de radi 
El gas radó és un gas radioactiu producte de la desintegració del radi-226, que emana per difusió del subsòl i /o dels materials de construcció, incorporant-se a l’atmosfera. En l’inhalar aire que conté radó, el cos humà absorbeix prop del 25% del gas radioactiu.
L’efímer radó es desintegra directament al pulmó, és dissolt en els fluids corporals i es reparteix per tot l’organisme.
Els possibles efectes biològics es produeixen quan els subproductes radioactius de la desintegració (poloni, bismut i plom) s’adhereixen a la pols fina i penetren en el cos pel pulmó on produeixen càrregues elevades de radiació Alfa, Beta i Gamma, a través del procés de contínua desintegració o explosió.
 
És el principal causant del càncer de pulmó.
Els camps electromagnètics continus (Electrostàtica) es produeixen a causa de càrregues elèctriques en repòs, de diferents càrregues i separades.
Els camps magnètics continus (Magnetostàtica) es produeixen a partir del camp magnètic terrestre. 
 
El magnetisme corporal desenvolupa un paper especial en la transmissió d’informació i el control de processos vegetatius relacionats amb els ritmes i els cicles.
 
Els possibles efectes biològics que s’han comprovat són: pèrdua de visió amb la disminució de melatonina en la retina, el desenvolupament major en cèl·lules canceroses existents, es relaciona amb el número d’infarts de miocardi i deformacions i augment de la mortalitat infantil.
La ionització de l’aire és el fenomen químic o físic mitjançant el qual es produeixen ions, aquests són àtoms o molècules carregades elèctricament degut a un excés o una manca d’electrons respecte a un àtom o molècula neutres.
 
Els generadors són:
 
Pels ions petits, que es formen de manera natural per radiació ionitzant, per radioactivitat (radiació terrestre, còsmica, dels materials), per gas radó, per llum ultraviolada, per descàrrega de gasos (llamp) i per gotes petites d’aigua (cascades, nebulitzadors i esculls).
 Pels ions grans, que són partícules de pols o aerosol carregades elèctricament que floten a l’aire. Aquests es produeixen per adherència d’ions petits a partícules de pols.
Els incendis i les erupcions volcàniques són grans productores d’ions grans.
Els possibles efectes biològics, són:
 
- Que en l’aire pobre en ions la fotosíntesi és de l’ordre de 1,5 a 4 vegades més baixa que en l’aire natural.
- La ionització positiva produeix: pressió de cap, cansament, baixada de la tensió sanguínia i dificultats respiratòries.
- Els ions regulen la formació de serotonina, si predominen els ions positius es forma major quantitat de serotonina el que condueix a: malestar, irritabilitat, trastorns del son, rampes i quadres de pànic.
En canvi, la ionització negativa té efectes positius:
 
- Efectes curatius en sinusitis, asma, migranya i cansament.
- Millora: la composició sanguínia, estabilitza la respiració, estimula el metabolisme i el creixement, propicia l’activitat motriu i el rendiment.
- Si predominen els ions negatius es forma menor quantitat de serotonina, amb el qual s’influencia beneficiosament l’activitat nerviosa, la respiració, l’activitat de les glàndules i el creixement cel·lular.
Galeria d'imatges
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notĂ­cia


EnviĂŻ el seu comentari