L’ARQUITECTURA SALUDABLE (VIII)
Valors màxims de camp magnètic
Per Antoni Pol i Solé
 
Els camps magnètics alterns de baixa freqüència poden provenir de l’exterior per la proximitat de línies elèctriques, transformadors o torres de distribució i no són aturats per la vegetació ni l’edificació.
No es contempla aquí el geomagnetisme o magnetisme natural ni els camps magnètics continus, que es tractaran en un altre article.

L’acció d’un camp magnètic sobre un organisme viu indueix camps elèctrics al seu interior.
 
L’exposició prolongada a camps magnètics importants incrementa el risc de sofrir trastorns en la salut, en funció de les condicions fisiològiques de les persones exposades.
 
A diferència del camp elèctric altern de baixa freqüència, que apareix pel simple fet d’existir tensió elèctrica (podent estar l’aparell en repòs), el camp magnètic altern de baixa freqüència apareix quan a més de tensió elèctrica en l’aparell hi ha corrent elèctric o consum elèctric, és a dir, hi ha servei efectiu i els electrons a més de ser-hi circulen pel cable o fent funcionar l’aparell. 
 
Aquesta circulació d’electrons en una direcció genera al seu entorn un camp magnètic resultant del moviment de les càrregues elèctriques (electrons). 
 
La magnitud de la força magnètica és inversament proporcional al quadrat de la distància existent entre els pols. Tot àtom té el seu nucli central amb càrrega positiva i al seu voltant hi ha electrons amb càrrega negativa que en moure’s cadascun d’ells origina un petit camp magnètic. Això es produeix en tota la matèria, però en la majoria d’ella els electrons estan situats de tal manera que els seus camps magnètics s’anul·len gairebé totalment entre sí.
 
Aquesta anul·lació no passa en els camps magnètics dels electrons dels materials ferromagnètics, on cada àtom està polaritzat i alineat en seqüències positiva – negativa que els fa comportar-se com a petits imans de barra, unint-se els petits camps magnètics de cada àtom en un gran camp magnètic comú.
 
Dos cables elèctrics portadors de corrent elèctric, situats en paral·lel, s’atrauen entre sí quan els corrents passen en el mateix sentit i es rebutgen quan flueixen en el sentit contrari.
El magnetisme és la propietat de l’electricitat de comportar-se com a ona. Quan major sigui el corrent elèctric, major serà el camp magnètic generat.
 
El camp magnètic entorn al cable és d’uns mil·límetres o centímetres en funció de la intensitat elèctrica que circuli pel cable. Si enrotllem el cable en forma de bobina formant espires, tots els camps magnètics s’uniran en un intens camp magnètic el qual variarà en intensitat i freqüència en funció de la intensitat del flux elèctric i del gruix o del nombre d’espires o distribució espacial de les mateixes.
 
El quadre que es presenta compara els nivells o valors  d’exposició màxima a camps magnètics alterns de baixa freqüència segons els països o els organismes internacionals. 
 
L’Institut Baubiologie Neubeuern, IBN d’Alemanya considera que per sobre les 500 nT són valors extremadament significatius, és a dir, 2.500.000 vegades per sobre dels valors que trobem a la natura.
Curiosament, l’Organització Mundial de la Salut accepta 200.000 nT d’exposició per al públic en general i 1.000.000 nT d’exposició per als treballadors. És a dir 1.000.000.000 i 5.000.000.000 de vegades per sobre dels valors que es troben a la natura.
 
La Unió Europea accepta una exposició de 100.000 nT. 
Rússia accepta fins a 10.000 nT per al públic i 100.000 nT per als treballadors.
 
L’Associació alemanya d’Arquitectes de Bioconstrucció, BUND, té com a referència no superar el valor més baix de camp magnètic fixat en 10 nT.
Ni l’OMS ni la Unió Europea són en aquest cas unes bones guies de referència.
El principi de precaució  recomana ser prudents davant el que desconeixem. El sentit comú fa pensar que l’existència de valors alts és un indicador de problemes en les instal·lacions i per tant la necessitat de corregir aquestes disfuncions que suposen danys a la salut i pèrdues energètiques. Ambdues conseqüències acaben sent pagades per tota la societat.
A Andorra podem i hem de tenir una major exigència amb els valors màxims d’exposició acceptada, per tal de tenir un entorn edificat més saludable i ser més eficients energèticament. Especialment si volem oferir salut i natura al món.
Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari