EDIFICI EL DIAMANT
Una joia única

«Per la seva concepció, per la seva situació en un lloc privilegiat d’Andorra la Vella, per la força del seu disseny, sabíem que estàvem fent un edifici singular». Aquesta afirmació pertany a Xavier Orteu (Ordino 1971), arquitecte responsable de l’estudi d’arquitectura que va fer-se amb el concurs per executar el projecte de l’edifici El Diamant. Una convocatòria realitzada per Rosa Pons, representant d’una de les famílies destacades del gremi de la joieria a Andorra. L’edifici és una construcció destinada a l’activitat comercial i residencial, a les plantes superiors compta amb uns habitatges de disseny i qualitat superiors. Orteu recorda per l’Art de Viure com ha estat el procés que va dur al seu estudi d’arquitectura a aconseguir la confiança de la propietat i construir així, l’edifici conegut com El Diamant. «L’origen del meu treball va ser un concurs restringit amb arquitectes principalment del país. Les bases eren molt senzilles. En elles ja deien que volien un edifici icònic i representatiu: un edifici singular. Vàrem  fer una breu entrevista amb la propietat en la que ens van informar del solar que havien adquirit i dels seus objectius. Sabíem que l’edifici s’havia de convertir en el testimoni d’una família que es dedicava a la joieria i la rellotgeria com a principals vies comercials.» 

L’arquitecte d’El Diamant, explica en les següents  pàgines com va ser el procés creatiu i de quines fonts van beure ell i el seu equip per presentar davant la família Pons, un projecte que seduís i que fos realitzable.


El procés creatiu va començar de manera diferent del què és habitual. Normalment comencem els projectes intentant satisfer les necessitats del client. El nostre objectiu com a arquitectes és que qui ens contracta aconsegueixi tot allò que necessita (que no sempre és igual al que vol). És per això que és molt important dialogar amb la propietat per a definir al màxim aquestes necessitats, que es traduiran en un programa concret. Per a nosaltres és molt important el coneixement personal que podem tenir del client ja que treballem per a donar forma als seus somnis, i intentem que es converteixin en els nostres.   És com acostumem a treballar. 

Però en aquest cas, al començar el concurs no teníem un programa definit, sinó que partíem d’una demanda molt més abstracta que s’havia de reflectir en la imatge general de l’edifici sense entrar massa en detalls de la seva distribució interior. Això va fer que per una banda estudiéssim el terreny, la situació en plena Avinguda Meritxell, la visibilitat, la possible volumetria màxima, els vials... I per altra banda, comencéssim a reflexionar en conceptes com la joieria i el luxe en general. Sobre quines sensacions volíem transmetre al públic que s’aventurés a entrar a la part destinada al comerç. Pensàvem que la representativitat era un objectiu prioritari: era evidentment un immoble d’ús públic i pensàvem en com es llegiria i es viuria l’edifici tant pels seus usuaris com per la resta de ciutadans i turistes.  

 Aquesta fase inicial va ser força intensa, amb el concurs, amb la necessitat d’idear un concepte, una imatge, més que una proposta definida de dins cap a fora. Reflexionant d’una manera abstracta sobre el que volíem transmetre. En el cas del Diamant se’ns estava demanant que comencéssim a definir una part del projecte que acostuma a sorgir i prendre forma més aviat cap al final d’un projecte i això va fer que canviéssim una mica el nostre procés. I aquesta manera diferent de treballar ha estat enriquidora, tant, que penso que en aquest nou enfocament rau una part important del resultat final, ja que es volia que fos un edifici representatiu i icònic. 

El resultat final recorda a un diamant, la gent ho reconeix fàcilment, però el camí per arribar-hi no ha estat tan evident ni directe. 

Quan comences a treballar, normalment no tens una idea precisa de com serà l’aspecte final,  va evolucionant a mesura que avances en el projecte. Recordo, que vàrem tenir moltes altres idees possibles: algunes més tranquil·les, d’altres menys... El cas és que a vegades, i el que diré pot semblar excèntric, he tingut la sensació que aquest edifici ja hi era allà. Que va anar sorgint a mesura que desxifràvem cada pas del disseny, a conseqüència de treballar amb paràmetres més abstractes. No puc afirmar que hi hagués un únic element que ens fes preveure la imatge del Diamant. Va ser més aviat l’evolució d’un procés que va anar endavant i endarrere, una barreja de molts ingredients són a l’origen del mateix.

El que sí és cert que des d’un principi vàrem saber que el món mineral seria l’eix a l’entorn del qual giraria tot, donat que la família volia que aquest edifici fos el buc insígnia de l’empresa de joieria. Ho he explicat en alguna altra ocasió: el fet de tenir el costum de passejar prop de casa meva em va donar, durant el procés creatiu, la possibilitat de fixar-me i observar més atentament les pedres i els altres elements de la natura que m’anava trobant. A mi, aquelles passejades, també em van aportar en certs moments visions diferents sobre un mateix element de recerca. Parava atenció en les facetes de les pedres i com la natura té un procés concret per la formació d’un element tant primigeni com un mineral i els resultats tan espectaculars que en ocasions ofereix aquesta evolució. La natura i la tradició constructiva sempre són bons referents dels quals aprendre.

Un cop guanyat el concurs vam treballar intensament, havíem de definir molt ràpidament les diferents fases del projecte ja que hi havia uns terminis molt ajustats que vam poder anar acomplint. Va ser un gran repte per al nostre estudi d’arquitectura, tant per les dimensions com per la singularitat de l’edifici. Afortunadament, arribava en un moment dolç de la nostra carrera: teníem ja més de 15 anys d’experiència, i l’empenta que caracteritza els arquitectes joves (crec que ens podíem definir com a tals). Tinc la sort de comptar amb un equip jove però consolidat, al qual agraeixo moltíssim el compromís i la vocació per fer bona arquitectura. Penso que per a garantir la satisfacció del client al llarg de tot el procés i del projecte és fonamental que hi hagi un equilibri entre creativitat i bona gestió dins l’equip en el qual posa la confiança. Ens ho passem bé fent el que fem, i penso que els nostres projectes així ho reflecteixen.

Aquest gaudir del que fas és importantíssim en un projecte de les dimensions del Diamant. La responsabilitat que comporta fer un edifici d’aquestes característiques és molt gran i l’hem finalitzat amb èxit. En l'aspecte exterior, per exemple, la visió que vàrem tenir en un principi és la que finalment s’ha materialitzat. Si ara mirem les simulacions presentades al concurs, reflecteixen la mateixa imatge real que avui en dia té l’edifici. Hem aconseguit l’edifici que havíem dissenyat, amb la qualitat que havíem previst i amb els costos estipulats. La gestió ha estat eficaç i hem sabut preveure i minimitzar els imprevistos i les contingències que han anat sorgint al llarg del desenvolupament de l’obra.

L’arquitectura no ha de ser una activitat individualista, la responsabilitat en tots aquests aspectes és compartida i calia trobar companys de viatge capaços de fer bé cada una de les feines. Un altre puntal del bon desenvolupament de les obres ha estat la relació amb la propietat. Després de la confiança dipositada en el meu estudi, i al llarg de tot el procés de l’obra, hem tingut una molt bona sintonia i hem treballat plegats pels mateixos objectius. Penso que tots els que hi hem intervingut podem estar satisfets del resultat. Espero que la bona estrella que fins ara ens ha acompanyat continuï fent feliços aquells que el facin part de les seves vides.

Malgrat la seva espectacularitat, no es tractava només de buscar uns espais harmoniosos; l’objectiu de la propietat sempre ha estat fer un edifici de molt alta qualitat, per sobre dels estàndards habituals. S’han utilitzat materials nobles i sistemes constructius de les màximes garanties. Hem tingut molta cura en l’aïllament i hem estat pioners en la introducció de sistemes que garanteixin una alta eficiència energètica. A la façana, el vidre i el basalt són els elements protagonistes. S’ha buscat l’elegància en la sobrietat.  El basalt buixardat s’ha tallat en diferents amplades, aportant una textura amb una varietat de tonalitats de gris.  Al principi de la construcció vàrem tenir molt clar, seguint indicacions de la propietat, que tant els espais comercials, com els habitatges havien de gaudir de dimensions molt generoses. El luxe és el propi espai. Així, als espais comercials s'hi poden apreciar sostres de més altura que l’habitual, als habitatges les peces són de dimensions generoses, creiem que aquestes premisses juntament amb l’elecció de bons materials aporten la sensació de luxe que buscàvem. Vam decidir definir els habitatges amb unes distribucions molt estudiades i amb uns acabats neutres i de qualitat. Apostàvem per crear espais atractius amb una conscient poca varietat de materials, amb la cura del detall i pensant en la il·luminació. Ens havíem d’assegurar que el que estàvem creant en els espais privats era del gust d’un ampli espectre de gent, per no reduir les possibilitats comercials de la propietat. Als terres del saló i de les habitacions s'hi va col·locar parquet i als espais de servei (cuines, banys...) dos tipus de gres, que s’estén a les terrasses i es va repetint per la resta de tota la construcció. Ara, quan encara no ha començat l’activitat comercial, des de fora i durant el dia pot semblar un edifici fosc, però rés més lluny de la realitat, ja que els vidres tenen uns filtres de diferents tipus a l’ interior que permeten reflectir i fer uns jocs de llum sorprenents i interessants, a més de fer la vida a l’ interior molt confortable.

Som conscients que la singularitat del Diamant pot portar a diferents opinions o graus de satisfacció. No acostuma a deixar indiferent, hi ha gent que m’ha felicitat però també hi ha gent a qui no li agrada. De fet, crec fermament que la diferència o el debat són la prova que hem assolit la demanda de singularitat de la propietària. Per al nostre despatx ha estat un gran pas, ens ha donat visibilitat i una presència social important. Ha estat la consolidació d’un treball rigorós que portem molts anys realitzant. Ens sentim afortunats i agraïts a la Rosa per haver-nos donat aquesta oportunitat. 

Sempre que puc, destaco que la feina s’ha fet des d’Andorra pràcticament en la totalitat. El projecte ha estat concebut, dissenyat i creat a Andorra, la propietat (Rosa Pons) és andorrana i sempre ens ha tramés la voluntat de tirar endavant amb el projecte com a un tribut al país; jo sóc andorrà, i tant el meu estudi (Jaume, Borja, Azahara, Dani) com els equips d’enginyeria que hi han col·laborat (Get Beal, Bernabé Rodríguez) han fet els projectes des d’Andorra, també la propietat delegada (DTG) i les constructores (CEVALLS i COPSA) estan arrelades al país. Crec que l’èxit del projecte és un bon exemple de la feina feta des d’Andorra i una reivindicació de la qualitat dels professionals del país.

La Rosa m’ha comentat més d’una vegada que li han preguntat que si algun arquitecte estranger famós havia dissenyat l’edifici i ella sempre contesta molt orgullosa que és un noi d’Ordino. Això, a més de fer-me sentir afalagat, crec que és positiu pel país. Que hi hagi la confiança en què la gent d’aquí també som capaços de fer coses singulars, actuals, modernes i sense cap complex. Penso que està desapareixent aquella antiga idea provinciana que s’havia de cridar sempre a algú de fora, perquè es creia que aquí no estàvem capacitats per tirar endavant un projecte de certa importància. Vull pensar que, no només dins l’àmbit de l’arquitectura, sinó en altres camps, aquest posat que el que ve de «fora» és millor, ja gairebé l’hem superat.

El Diamant es pot convertir en un referent, però no espero que marqui una pauta, o una tendència. Es tracta d’un edifici dissenyat per a un lloc i unes necessitats específiques, i no hem de ser repetitius, hi ha infinitat de possibilitats de fer arquitectura i hem de saber quines són les circumstàncies en cada cas. Vull pensar que aquest edifici obre camins: a perdre la por a crear coses noves, i també a que propietaris del país facin confiança als professionals d’aquí.

Urbanísticament, crec que cada ciutat ha de tenir els seus gestos d’espectacularitat, però sense que es converteixi en una competència sobre qui fa l’edifici més «singular». No crec que una ciutat hagi d’estar feta només de construccions icòniques. Aquest edifici es volia així, perquè era la imatge d’una empresa més enllà de la construcció mateixa. Però penso que la major part dels edificis que «fan» ciutat, han de ser més anònims i més tranquils. És pot fer molt bona arquitectura amb construccions molt integrades i que compleixin la seva funció. De fet, en el nostre projecte, la façana que dóna al carrer Doctor Molines, que és la part que defineix els pisos particulars, ofereix un aspecte sobri i discret tot i utilitzar els mateixos materials que la façana de Meritxell.

Quan vaig estudiar arquitectura, ni somiava en arribar a fer edificis espectaculars com El Diamant. No tenia en ment cap idea predeterminada. El que sí sé ara que l’arquitectura és el meu ofici, és que puc trobar el mateix plaer en fer la reforma d’un petit xalet, en arreglar la coberta d’una església, en treballar en la construcció d’un nou edifici públic com en dissenyar un projecte de la singularitat i les dimensions d’aquest. El que és més important és la il·lusió i l’atractiu de la demanda de la propietat. Trobo plaer en l’execució de tots aquests tipus de feines i per descomptat que em sento orgullós d’haver participat en el procés de tirar endavant una construcció tant significativa com aquesta. Però no només com una recompensa personal, sinó perquè finalment tots els aspectes de l’obra s’han assolit de manera satisfactòria. 

Sempre és un privilegi compartir una part del camí amb els clients, però aquest privilegi ha estat majúscul al poder ser partícips de la visió i la valentia de la Rosa Pons i haver treballat per a què aquests es facin realitat.

 

 

PROPIETAT:  ROSA PONS PATRIMONIAL, SL

PROPIETAT DELEGADA: DTG

ARQUITECTE: XAVIER ORTEU

ENGINYERIA D'ESTRUCTURES: XAVIER BEAL

CONSTRUCTORA: UTE CEVALLS/COPSA

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari