L’ARQUITECTURA SALUDABLE (VI)
La vegetabilització

Antoni POL i SOLÉ

 

El progrés actual ens està conduint dels espais exteriors cap als interiors. És a dir, dels espais naturals, on és la Natura la que n’estableix les condicions reguladores, cap als artificials, on som els Humans el que n’establim, en teoria, els paràmetres suposadament de confort. Vivim com una fugida cap als espais tancats.

Aquest allunyament de la Natura és recent. L’evolució humana s’ha produït en el 99% fins avui en exteriors i només és recentment que els hàbits han canviat, radicalment, en les darreres dues generacions. 

Malgrat el canvi, la nostra genètica, per raó de l’evolució tinguda encara no s’ha pogut adaptar. Per tant, si es continua per aquesta via cal tenir present que ens convé una adaptació progressiva i per tant necessitem complements que són necessaris i no superflus o decoratius. La nostra salut, i encara la d’algunes generacions a venir, hi està en joc.


Les plantes, com els minerals, 

han estat i continuen estant íntimament lligades amb els animals. Les primeres per ser a l’origen i a la fi, els productors d’oxigen que han permès la implantació de la vida animal sobre la Terra. Els minerals perquè ens constitueixen i són imprescindibles per a la vida animal.

 

Gràcies a l’oxigen 

s’han pogut diversificar i passar d’uns centenars a diversos milers després de la seva aparició.

 

Aquesta realitat científica i demostrada avui, ha estat una obvietat que el sentit comú dels nostres avantpassats no ha negat mai, sinó tot el contrari.

 

La influència positiva de les plantes a nivell exterior, que ningú qüestiona, està provocada pels fenòmens següents:
 

1. Per la producció d’oxigen.
 

2. Per les seves propietats d’absorció del diòxid de carboni (CO2). 
 

3. Per la seva capacitat reguladora de la temperatura de fins a 3,5º al seu voltant, pels arbres amb un volum de filtratge important, a través de refredar l’aire del seu entorn per evaporació de l’aigua que extreu del sòl.  
 

4. Per la humidificació de l’aire en ser un sistema obert a l’exterior que fa que absorbeixin l’aigua per les arrels i l’expulsin per les fulles. Un arbre pot fer circular 500 kg d’aigua per dia, una planta de 7 a 20 grams per hora. 
 

5. Per l’atenuació dels sons aguts sempre i quan la vegetació sigui densa i el més baixa possible, tot i que a nivell psicològic constitueixen una pantalla visual efectiva. La gespa disminueix la reflexió del soroll.
 

6. Per la ionització negativa de l’aire. A través de la fotosíntesi, amb la que després d’absorbir CO2 gràcies a la clorofil·la, alliberen ions negatius d’oxigen al medi.Per la triboelectricitat o generació d’ions negatius que es produeixen per efecte del fregament que provoca el moviment de les fulles per l’aire.
 

7. Per protecció dels camps elèctrics per part dels arbres que com tot cos situat en un camp elèctric el pertorba i el deforma. La intensitat del camp es reforça al capdamunt i es redueix a la base. Els arbres fan de pantalla dels camps elèctrics provinents de línies elèctriques aèries o de transformadors. No protegeixen dels camps magnètics.

Hi ha arbres més conductors que altres i aquest fet pot ajudar a reduir el risc i protegir-se en certa manera dels llamps segons les espècies com el faig, l’auró i el bedoll o beç. Mentre són més conductors el pi, el poll o àlber, el roure i el castanyer.
 

8. Per la purificació de les aigües residuals per tècniques de llacunatge o filtratge de les aigües pol·luïdes. Fins i tot s’aplica en piscines en forma de llacunes naturals amb plantes aquàtiques resistents i filtrants. 
 

9. Per ser bio-indicadors de la pol·lució ambiental o altres anomalies. Així hi ha vegetals que presenten una gran sensibilitat selectiva i són bons indicadors de la pol·lució química, física o radioactiva. 

Els líquens (simbiosi d’alga i fong) són sensibles a la pol·lució àcida (per diòxid de sofre), però no als metalls pesants ni substàncies radioactives. 

Els bolets, a través del seu miceli tenen un fort poder de concentració de metalls pesants i substàncies radioactives.

Les plantes en general ens mostren afectacions, si hi ha alteracions ambientals,  que afecten igualment als animals.

Les excrescències dels arbres són testimonis fitotelúrics que mostren variacions o zones alterades o singulars del magnetisme terrestre o presència d’altres radiacions naturals.
 

10.Per la seva capacitat de filtració de partícules pol·luents  en les ciutats o entorns industrials. I actuar com a filtradors de l’aire a nivell dels interiors.

El CO2 que respirem queda confinat en els espais interiors i les plantes poden reciclar-lo, així com els altres components orgànics volàtils (COV) o gasos inhalables que es converteixen en vapor a temperatura ambient, que segons Greenpeace, dins dels edificis privats a Europa se’n troben entre 70 i 100 substàncies. 

Segons l’EPA (Agència de Protecció Ambiental), el 1989 als edificis públics hi havia més de 900 COV.

Des del 1973, la NASA ha estudiat plantes interiors per a veure quines eren les més bones filtrant l’aire i el 1984 en va publicar un informe.

Les cinc considerades més eficients i polivalents varen ser:

A.  L’heura (Hedera helix).

B. La llengua de tigre (Sansevieria trifasciata).

C. Les dracaenas (Dracanea marginata, deremensis, fragans, massangeana i braunii...).

D. L’espatifil (Spathiphillum wallasii). 

E. Les palmeres (Chamae-dorea seifritzii, elegans, Dypsis lutescens, Raphis excelsa...).

I. també les gerberes (Jamesonii), els crisantems (Chysamthemum), les aglaonemes (Aglaonema treubii, commutatum...), les cintes (Chlorophytum comosum), els potos (Epipremnium o Pothos aurea), i els filodéndrons (Philodendron).

A totes aquestes plantes s’hi podrien afegir altres d’interior com la diefembàquia (Dieffembachia compacta), els cactus (Cereus perubianus, Aloe vera,...) els ficus (robustus, benjamina, binnendijkii...), la zantedèsquia (Zantedeschia aethiopica), les schefleres (Heptapleurum arboricolum), les orquídies (Phalaenopsis...), les lantanes (Lantana camara), els bambús (Phillostachys i Bambusa aurea). Vegeu-ne les fotografies de Pedro Luquín.

Els pol·luents filtrants més comuns són el tricloretilens (en pintures, laques, vernissos adhesius, tintes...), els fomaldehids (aïllaments d’urea formol, fusta aglomerada i encolada, productes de neteja, moquetes i sòls plàstics, cuines a gas i fums del tabac), els benzens (benzina, tintes, olis, pintures, plàstics, cautxús, detergents i fums del tabac) i també els xilens, els toluens, l’amoníac, etc.).

Per totes aquestes accions positives ens cal vegetabilitzar els nostres espais vitals, és a dir acompanyar-nos de la presència de plantes i arbres. Més enllà de consideracions estètiques o de gust, que també, s’ha de tenir una mirada nova cap al món vegetal, que és viu com nosaltres i ens ha acompanyat, no perquè si, en la llarga evolució de la humanitat i del món animal a la Terra.

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari