L’ARQUITECTURA SALUDABLE (V)
Higiene electromagnètica

Per Antoni POL i SOLÉ

 

Es defineix la higiene com la ciència que vetlla per “la preservació de la salut. És el sistema de principis i regles per a conservar la salut” (P. Fabra, 1932, DGLLC).

 

A la Natura, la Terra, als fenòmens propis que produeixen contaminació, pol·lució o brutícia els segueixen uns cicles d’adaptació, reciclatge o neteja que reparen o fan la higiene corresponent per tal que es puguin establir nous cicles de vida als indrets afectats.

 

Si la higiene s’ha anat especialitzant i considerant des dels diferents camps d’aplicació com, per exemple, a l’alimentació, als esports, a l’escola, a l’individu en general, a l’àmbit públic, al sexe, al camp mental i altres. L’higienisme ha anat prenent altres visions més àmplies com, per exemple, el corrent mèdicofilosòfic que proposa un sistema d’alimentació basat en la teoria de la compatibilitat i la incompatibilitat dels aliments. 

(M. Munera, 2005, GEC).

 

La higiene  electromagnètica constitueix un altre camp específic d’aplicació dins els diversos possibles en què cal exigir higiene per tal de preservar la salut de les persones.

 

O també, com la ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental i que afavoreixen l’aparició i la difusió de malalties.

L’higienisme neix en el corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, essencialment per metges que denunciava la manca de salubritat i higiene a les ciutats industrials i, posteriorment, arreu de les poblacions d’una certa importància, en relació a les elevades taxes mitjanes de mortalitat i a les epidèmies (còlera, tifus, paludisme) que s’hi produïen (C. Massana, 1975, GEC).

 

Els humans, amb les activitats cada vegada més invasives i accelerades, generen uns impactes a llarg termini que s’agreugen en no incorporar elements de recuperació o de reparació durant i després de la realització de l’activitat. Per tant, és aquí on la necessitat d’aplicar una mínima higiene pren tot el sentit, si es volen evitar els impactes nocius sobre la salut de les persones que generen, o poden generar, certes activitats, entre les quals les electromagnètiques i concretament les que necessiten energia per a poder utilitzar les noves tecnologies.

A casa nostra, en els darrers cent anys a la contaminació electromagnètica natural s’hi ha afegit una contaminació electromagnètica artificial, que si la suposem directament proporcional al consum d’energia elèctrica, ha passat a multiplicar-se per 551 milers de vegades entre 1935 i el 2015, pel que fa almenys als camps elèctrics i magnètics de baixa freqüència, derivats de passar del consum d'1 megawatt/hora, a 551.375 megawatts/hora.

Avui sabem que les radiacions artificials modifiquen i incrementen les radiacions naturals provinents del sòl i del cel i, per tant, el nostre entorn natural està modificant-se diàriament en funció, no només de l’exposició natural a què ens trobem exposats sinó també dels camps artificials que s’hi afegeixen per la pròpia activitat humana.

Les radiacions artificials de baixa freqüència es produeixen per les instal·lacions elèctriques normals dels habitatges i de l’ús de la majoria d’electrodomèstics.

Les radiacions artificials d’alta freqüència són les ones de ràdio i telecomunicacions, el telèfon mòbil, el telèfon sense fil, el wifi, el bluetooth, les alarmes, els forns de microones, els radars, les aplicacions mèdiques, etcètera (E. Silvestre/M. Bueno, 2009, E.S.).


Heus aquí vint possibles accions d’higiene electromagnètica:

 

1. Envoltar-se de plantes que ajuden a equilibrar les càrregues elèctriques de l’aire incrementant els ions negatius que ens generaran més benestar.

2. Realitzar una ventilació natural òptima per evitar el ressecament de l’aire i la ionització positiva.

3. Mirar de mantenir la humitat relativa de l’aire entre el 40 i el 60%.

4. Evitar l’ús de l’aire condicionat, calefacció per convecció o sistemes que actuen per moviment de l’aire i, per tant, són generadors de càrregues elèctriques de tipus electrostàtic.

5. Elegir materials i fibres naturals antiestàtiques per als acabats i la decoració dels espais interiors, evitant terres sintètics (plàstics, moquetes, parquets envernissats amb laques sintètiques, fibres sintètiques de mobles, tapisseries i cortines).

6. Verificar que tots els endolls i la instal·lació elèctrica estan ben connectats a la presa del terra. Disposar d’una bona presa de terra elèctrica de l’edifici, per sota dels 6 ohms.

7. Anar vestits amb fibres naturals (cotó, lli o seda) i no sintètiques. Calçar fibres naturals com el cuiro, cànem o espart o tenir bones soles conductores elèctriques incorporant partícules de carboni. I així evitar induir electricitat estàtica cap al cos.

8. No permetre que les instal·lacions elèctriques passin per tot arreu o per qualsevol lloc. Ordenar-les i concentrar-les lluny de les zones de repòs o estar, incloent el quadre elèctric.

9. Protegir els cables de la instal·lació elèctrica amb una pantalla sempre que es pugui per derivar la fuga d’electrons lliures cap al terra.

Introduir sistemes de desconnexió elèctrica, ja siguin automàtics (com bioswitch) o manuals, dels circuits per reduir-los o tancar-los quan no s’utilitzin, especialment quan dormim o descansem.

11. Posar els electrodomèstics a la màxima distància d’on descansem o treballem habitualment i allunyar-se el més possible del forn microones, placa d’inducció o campana extractora en funcionament.

Evitar la màquina d’afaitar connectada al corrent elèctric, així com l’assecador de cabells o mans amb motor incorporat al bufador.

Distanciar-se de tots ells tant com es pugui quan se’ls hagi d’usar o quan funcionin sols. El camp magnètic que radien és molt elevat.

12. Allunyar-se tant com sigui possible dels camps electromagnètics produïts per agents exteriors com les línies de baixa, mitja o alta tensió, cablejat divers per les façanes, transformadors, línies d’alimentació generals interiors de l’edifici, o línies dels habitatges o locals.

13. Protegir-se de la telefonia mòbil a la nit (posar en mode avió) o allunyar-la de les zones de descans ja que actua com a antena. I desconnectar el wifi. Tenir el mòbil el més allunyat possible del cos, del cap o dels òrgans vitals, de dia com de nit. Escurçar la durada de les trucades. No trucar des de llocs amb poca cobertura perquè és quan més irradien.

14. No utilitzar telèfons sense fil, sinó fixes. I si es tenen, allunyar les bases de les zones de descans. O usar el sistema eco degudament programat.

15. Evitar tots els aparells, alarmes i jocs amb sistemes de radiofreqüència o incorporar proteccions escaients.

16. Baixar les persianes d’alumini per protegir-se de radiacions d’alta freqüència exteriors a l’hora de dormir. Si no se’n té, utilitzar cortines especials que filtren les radiacions exteriors, si cal, vigilant sempre que no n'hi hagi a dins.

17. Allunyar les zones de descans o treball de les radiacions electromagnètiques naturals provinents de vetes d’aigua del subsòl o de creuaments de línies Hartman, de creuaments i de línies Curry, de vòrtex o de falles. Tot i poder ser de baixa intensitat, comparades amb les artificials, l'actuació contínua és perjudicial per a la salut al llarg dels anys. O en el seu defecte i si és possible, protegir-se adequadament.

18. Orientar el capçal dels llits a nord. L’alineació del cos amb l’eix nord-sud en coincidència amb el sentit dels fluxos del camp magnètic terrestre produeix una sinergia favorable al descans. La capçalera a est produeix una inducció del camp magnètic terrestre cap al cos produint un efecte positiu revitalitzador. L’orientació a oest produeix l’efecte contrari al de l’est, és a dir, una inducció del cos cap a la terra i per tant desvitalitzadora. I l’orientació a sud confronta el propi camp magnètic i el terrestre, generant tensió i malestar.

19. Abans d’anar a dormir, adaptar la llum a les necessitats del cos i reduir-ne la intensitat a un màxim de 50 lux, per enviar-li senyals inequívocs de que anem a dormir. Acompanyar-se de molta llum abans d’anar a dormir és contraproduent. Com usar-ne poca a l’hora de llevar-se. Els estímuls que necessita el cos han de ser clars i no contradictoris perquè les funcions reguladores puguin funcionar amb normalitat i sense estrés.  

20. Caminar descalç, dutxar-se i rentar-se les mans mullant una estona els canells descarrega i ajuda a desfer-se de camps elèctrics acumulats al cos.

Estar més bé depèn així en bona part de nosaltres i de la nostra higiene personal, familiar, laboral i col·lectiva, també a nivell electromagnètic.

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta Notícia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviï el seu comentari