LÂ’ARQUITECTURA SALUDABLE (III)
La biohabitabilitat

L’anàlisi de les condicions que han de reunir els espais,  per a ser favorables per al desenvolupament de la vida, en salut de les persones, animals o plantes, rep el nom de biohabitabilitat (E. Silvestre / M. Bueno).

 

De fet, aquest concepte va ser proposat per a ser adoptat l’any 2006 per Mariano Bueno, en el 1er Congrés Internacional de Salut i Hàbitat celebrat a Barcelona, per tal de poder contemplar en els estudis de geobiologia a més de les radiacions naturals, també les artificials, així com les substàncies químiques presents en els materials de construcció o les propietats dels acabats dels habitatges i edificis en general.


Els estudis de biohabitabilitat analitzen i valoren els factors de risc per a la salut, presents en l’entorn, ja siguin d’origen natural o d’origen artificial, amb la finalitat d’aportar solucions per a viure o treballar en un espai saludable per a les persones i altres éssers vius, així com per al medi ambient.

A França, un edifici públic o privat pot obtenir la Haute Qualité Environnementale (HQE), on l’arquitecte-ecòleg té en compte: 1- La relació harmoniosa de l’edifici amb l’entorn immediat. 2- L’elecció integrada dels procediments i els productes de construcció per a ser adaptable i durable 3- Uns treballs d’obra de molèsties reduïdes (residus, soroll, pol·lucions). 4- La gestió de l’energia. 5- La gestió de l’aigua. 6- La gestió dels residus que produeixi l’edifici en el futur. 7- La conservació i el manteniment. 8- El confort higrotèrmic. 9- El confort acústic. 10- El confort visual. 11- El confort olfactiu. 12- Les condicions sanitàries. 13- La qualitat de l’aire. 14- La qualitat de l’aigua.

 

La Asociación de Estudios Geobiológicos, GEA, ha establert un decàleg sobre com ha de ser la casa sana o quins són els criteris de biohabitabilitat que cal tenir en compte.

El primer té a veure amb la relació de l’edifici amb l’entorn. L’elecció de l’emplaçament d’un edifici ha de ser el més favorable atenent els principis de bona localització clàssics i la integració urbanística, arquitectònica i natural.

El segon avalua globalment els factors de risc pròxims a l’edifici com les fonts de contaminació ambiental, acústica, lumínica, química i electromagnètica.

El tercer és la realització d’un estudi geobiològic de l’emplaçament de l’edifici i particularment dels espais de llarga permanència (descans i treball) per tal d’evitar les zones de més intensa radiació natural terrestre o geològica.

El quart és preveure o determinar l’absència de contaminació elèctrica i magnètica en l’interior de l’edifici, evitant la proximitat a les fonts de contaminació pròpies i inevitables, situant i realitzant instal·lacions elèctriques biocompatibles.

El cinquè criteri de bioconstrucció reconeix un disseny bioclimàtic, amb elecció dels sistemes constructius, donant prioritat als més eficients, confortables, saludables i ecològics. Amb ús d’energies netes i renovables i l’aplicació de sistemes d’estalvi energètic.

El sisè consisteix en escollir materials sans i ecològics, pintures i acabats, mobiliari i elements decoratius, segons criteris de biocompatibilitat, transpirables, de baixa emissió radioactiva, sense compostos químics potencialment tòxics i respectuosos amb el medi ambient.

El setè vetlla per la qualitat de l’aire interior, preveient una renovació constant de l’aire per evitar la presència de substàncies químiques tòxiques i propiciant una ionització adequada de l’aire.

El vuitè disposa la il·luminació natural orientant les façanes principals al sol amb obertures àmplies i elecció de llums i sistemes d’il·luminació artificial de màxima eficiència, baix consum energètic i alta qualitat biològica.

El novè gestiona els recursos naturals utilitzats com l’ús i el consum responsable de l’aigua amb estalvi, reciclatge i depuració.

El desè consisteix en el compromís de l’edifici amb la vida, la salut i l’entorn desenvolupant hàbits de vida saludables i promovent un disseny, construcció o rehabilitació amb criteris de consciència i responsabilitat ambiental, per tal que siguin favorables a la vida.

A poc a poc, es va avançant. Potser aviat a Andorra disposarem, a més d’un certificat d’habitabilitat oficial, d’un certificat de biohabitabilitat també oficial.

El futur ja és present i passa, segurament pels desitjos d’Alain de Luzan (2012) quan diu: la felicitat i la supervivència de l’home passen per l’eixamplament del seu camp de consciència en tres direccions: 

1. Respectar totes les formes de vida i llur autenticitat.

2. Avaluar l’impacte de les nostres decisions a llarg termini.

3. Explorar l’invisible.

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notĂ­cia


EnviĂŻ el seu comentari