LÂ’arquitectura saludable (II)
La Geobiologia

Aquest terme, al 1930, era definit pel diccionari Larousse com a “Ciència que estudia les relacions de l’evolució còsmica i geològica del planeta amb les condicions d’origen, de composició físico-química i d’evolució de la matèria viva i dels organismes que aquesta constitueix”.

 

A la dècada dels 1970 encara s’entenia, majoritàriament, com a una part de la biologia que estudiava les relacions entre l’evolució geològica del planeta i les condicions d’origen de composició físico-química i d’evolució de la matèria viva (GEC, 1975), i avui ha passat a considerar-se com una ciència més àmplia que estudia totes les influències de la Terra sobre la vida, en totes les seves manifestacions.


En definitiva es tracta d’esbrinar la relació entre la salut i l’entorn en el qual desenvolupem les nostres activitats o vivim, dormim o treballem. 

 

Tradicionalment, les societats que ens han precedit han tingut sistemes per a escollir el millor emplaçament per a les construccions, el lloc més favorable per a fruir de la millor salut i no propiciar el desenvolupament de malalties, més o menys conegudes.

 

Des del segle XIX s’han fet estudis científics diversos confirmant la relació entre malalties i llocs d’habitatge, en diferents ciutats o pobles. I s’han relacionat aquests llocs amb zones geopatógenes o d’intensa radiació natural terrestre.

L’univers i tota la matèria  està formada per energia i les radiacions són la propagació de l’energia en l’espai.

 

A Espanya, l’any 1985 Mariano Bueno va crear el Centro Mediterráneo de Investigación Geobiológica, vinculat a l’Institut de Recherches en Geobiologie de Chardonne (Suïssa) creat per Blanche Mertz el 1969 i avui radicat a Lausanne. Posteriorment, al 1991, Mariano Bueno va fundar amb altres la Asociación de Estudios Geobiológicos (GEA), referent a nivell d’Espanya en l’estudi i formació en geobiologia. 

 

A Alemanya el Dr. Ernest Hartmann ja havia creat el Forschungskreis für Geobiologie Dr. Hartmann al 1961. El prestigiós institut alemany, Institut für Baubiologie + Nachaltigkeit, va ser fundat el 1983 substituint a l’Arbeitsgruppe Gesundes Bauen + Wohnen (construir i habitar sa) del 1969 i l’Institut für Baubiologie del 1976, amb Anton Schneider al seu davant, entre altres.

 

A França al 1988 es va constituir l’associació Géobios fundada per l’enginyer de sistemes Alain de Luzan, que ha fundat també l’Ecole Française de Géobiologie per a garantir la formació adequada i el Col·lege des Experts Géobios (2009) agrupant els experts que volen practicar la geobiologia.

 

A Portugal es va constituir la Associaçao Cultural Radiestesia Lusitaniae amb José Alexandre Cotta i altres.

 

La Geobiologia és l’estudi de la influència del lloc sobre el qual els éssers vius, tenint en compte les radiacions que emanen del terra o el subsòl i l’impacte dels camps electromagnètics.

Es tracta de detectar les zones geopatògenes que ens poden causar, obstaculitzar i a la llarga emmalaltir, en parasitar o pertorbar el nostre metabolisme i especialment les connexions elèctriques del cervell obstruint-ne les funcions i per tant impedint les accions reparadores, reconstituents o recuperadores de l’organisme.

La nostra vulnerabilitat depèn de la intensitat i la durada de l’exposició a les pertorbacions així com de la constitució personal. La geobiologia posa en evidència les variacions molt localitzades dels camps elèctrics, dels camps magnètics i de les radiacions diverses que afecten a les cèl·lules, al sistema endocrí i a les defenses immunitàries.

Hipòcrates, pare de la medicina moderna, en el Tractat dels aires, aigües i llocs,  ressalta la importància de la salubritat del lloc, va escriure “Aquell qui es vol perfeccionar en l’art de curar considerarà com està disposat el lloc i s’informarà del subsòl, en concurrència amb la constitució dels éssers vius” (430 a JC).

L’Institut de Recerca de Geobiologia de Lausanne defineix la Geobiologia com l’estudi de les influències que poden exercir el sòl, l’atmosfera i tot l’entorn sobre els organismes vius. Considera que l’entorn vital és complex i la relació amb el mateix la fem essencialment a partir de les reaccions sensorials del cos. 

Per a aquest institut el ser humà està desenvolupant les facultats intuïtives i s’està tornant sensible al món vibratori i alhora conscient de les energies que l’envolten.

“Els antics no tenien cap pretensió intel·lectual i estaven atents als elements naturals que els podien ensenyar la veritat”, segons Sócrates.

Els coneixements actuals de la física permeten mesurar certes radiacions a través de diversos aparells però la qualitat del medi vital no pot ésser copsada sinó a través d’una aproximació sensorial que és a la base de la detecció per sensibilitat sensorial.

L’ésser humà és una antena biològica amb capacitat o sensibilitat per entrar dins de la globalització del fenomen i descodificar-la sistemàticament un cop detectada la pertorbació. La detecció sensorial respon a la percepció natural que cadascú té en potència. Però com qualsevol altre dels sentits, abans de poder-la utilitzar com a mitjà de detecció, cal entrenar, experimentar i desenvolupar aquesta capacitat.

La Geobiologia és una ciència en desenvolupament i aprenentatge. No en el sentit clàssic sinó en el modern. És a dir, una ciència en evolució, que estudia la relació entre la Terra i els éssers vius, centrant-se en l’anàlisi de la qualitat energètica i vital de l’espai. Un espai vital interactiu i complex en el que hi conflueixen moltes influències procedents del sòl i de l’atmosfera, d’elements naturals i artificials, d’emissions visibles i no visibles.

Astrofísica, Geofísica, Hidrologia, Biologia, Electrònica, Medicina, Geologia, Arquitectura són matèries abastades per la Geobiologia, en una mescla de coneixements científics recents amb coneixements ancestrals de la sabiduria tradicional. El Dr. Hartmann sostenia la tesi que més del 60% de les malalties podien ser motivades pel lloc i tenien el seu origen en l’habitatge.

Una exposició prolongada a una combinació de radiacions diverses, avui ja està confirmat, debilita el sistema d’autoregulació dels éssers vius, tant el sistema nerviós, el neurovegetatiu, o el sistema immunològic, podent quedar fortament alterats obrint pas a malalties de tot tipus, especialment cròniques i degeneratives.

L’aportació de la Geobiologia, durant la primera meitat del segle XX a França i Alemanya per part dels doctors Peyre i Hartmann, que observaren des de diferents pràctiques clíniques malalties recurrents en determinats habitatges, independentment de qui els habitava, de la seva dieta i del seu estil de vida, no va ser casual. Ja l’any 1929 Gustav von Pohl en va fer la primera correlació a la ciutat de Vilsbiburg publicant-ne els resultats.

Els conceptes generalitzats de la importància de l’higienisme per a la salut així com de l’ús de noves energies que farien la vida més còmoda i l’allargarien, a la segona meitat del segle XIX, havien de desembocar irreversiblement en la introducció dels conceptes de contaminació i d’higiene energètica  als segles XX i XXI.  

Galeria d'imatges
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notĂ­cia


EnviĂŻ el seu comentari