Np
Impacte de la Covid19 en la nostra salut mental
Com afecta el confinament als adults, o als nens
Defuncions sense acomiadament dels familiars. Pors, angoixes i dubtes.

Entrevista a Joan Escoter i 
Blavi, Doctor en Psiquiatria per adults i psiquiatria infanto-juvenil del servei de Salut del SAAS, i coordinador de l'Institut de la Ment a Andorra.

1-
 Com està impactant la COVID-19 en la salut mental?

Les persones amb malaltia mental del tipus trastorn greu, com ara l'Esquizofrènia, Trastorn Bipolar..., sembla que han passat per dues fases: una primera, com de perplexitat, fent força cas a les recomanacions del seu entorn, i actualment, hem començat a entrar en la segona, estan més inquiets i ja comencen a descompensar-se. La contenció que fem telefònicament i la que fa la família comença a ser insuficient. En alguns casos hem d'acceptar que vinguin a la Consulta Externa o cal que un infermer del Centre de Dia de Salut Mental vagi al domicili, o accepti que vingui el pacient una estona a parlar amb ell. Altres persones comencen a tenir crisis d'ansietat, clínica més obsessiva... en definitiva, es comença a notar que estem en el començament del qual es preveu que pot passaren les pròximes setmanes, en què hi haurà moltes urgències psicològiques i psiquiàtriques, a més d'un nombre important d'ingressos.


2- Com es pot vèncer l'ansietat, la preocupació i la por durant el confinament? 

Crec que en aquesta situació de confinament, a banda de les persones que abans dèiem amb TMG (Trastorn Mental Greu), amb greus trastorns de la personalitat, o dependència a drogues, es podrien diferenciar dos grans grups: les que són més extravertides i les que són més introvertides. Les introvertides solen portar molt bé el confinament, ja que no els agrada gaire la interacció social i realment en necessiten poca, per això solen tenir molts mecanismes psicològics positius d'adaptació al confinament. En canvi, per les persones francament extravertides la situació és exactament la contrària, però per sort per elles, actualment disposen de tota la tecnologia d'internet que els facilita la interacció social a distància, encara que sigui per missatges, telèfon, xarxes... Aquesta és possiblement l'explicació que permet justificar la gran quantitat de missatges que estan circulant per les xarxes d'internet. Per tant, el que dic és que depèn de l'estructura de la personalitat, conjuntament amb ser més o menys extravertit-introvertit, ser més o menys madur i entendre la situació, és el que farà que sigui una persona amb menys o nul·la por al confinament i al futur immediat.


3- Estar tant temps a casa pot provocar insomni, o excés d'hores de son? Com ens afecta?

 És molt important intentar mantenir al màxim els bioritmes circadians, és a dir, llevar-se a la mateixa hora o molt similar a l'habitual, seguir el mateix horari en els àpats, fer exercici físic a casa, per exemple les clàssiques taules de la gimnàstica sueca, que no requereixen cap màquina especial i es poden fer en qualsevol espai. Cal planificar i consensuar les diferents activitats del dia de cada un dels membres confinats i en quin lloc es realitzaran, per tal que els espais siguin polivalents. Amb aquestes pautes disminueixen molt els problemes d'insomni o d'excés de somnolència.


4- Les persones amb problemes de salut mental que estan confinades com reben assistència aquests dies?, amb quines dificultats es troben?

 Poden empitjorar? En el Principat es va obligar a tancar tots els centres mèdics i psicològics que no fos l'HNSM i només s'ha permès fer visites presencials que fossin molt urgents. Salut Mental del SAAS va reaccionar ràpidament, fent que la presència a l'hospital de persones amb malaltia o que necessitessin una visita presencial fos el mínim: totes les Consultes Externes, tant d'adults, infanto juvenils i UCA van quedar anul·lades. El professional que tenia la visita programada truca a la persona, i intenta fer la visita a distància. De fet, fins i tot, s'estan fent primeres visites d'aquesta manera. De moment, s'està aconseguint una certa contenció d'evitar la visita presencial, però ja he dit que cada cop costa més. Els diferents Hospitals de Dia de Salut Mental, així com el Centre de Dia, no estan operatius i s'intenta amb trucades diàries suplir el seu funcionament. L'assistència al Centre Penitenciari s'ha mantingut com era habitual, però amb disponibilitat d'anar-hi si calgués més cops a la setmana. El Col·legi de Psicòlegs del Principat està donant ajuda a distància a la població afectada psicològicament per la pandèmia. Els serveis de Salut Mental estem fent el mateix amb el personal sanitari vinculat al SAAS. Cal tenir present que aquest personal pateix la situació d'una manera molt accentuada: confinament quan no treballa, por i perill de contaminar-se pel mateix treball i també molta por de ser el responsable de contaminar a persones del seu entorn, que podrien fins i tot morir-se, a causa d'aquest contagi provocat per ell. És un personal que en aquests moments és de molt alt risc que pugui tenir trastorns mentals aguts, alhora que és indispensable que estigui sa perquè tot el sistema sanitari funcionari de la millor manera possible.


5- La preocupació pel contagi pot arribar a ser obsessiva en persones que fins ara gaudien d'una bona salut mental?

 La persona de característiques obsessives ara té un bon motiu per accentuar la seva patologia, però també cal pensar que hi ha un fons de realitat, en el sentit que un mateix pot ser el causant que altres persones es contaminin i fins i tot amb resultat de mort. És cert que hi ha personal sanitari del SAAS que des del començament de la pandèmia ha optat per llogar un altre pis o un aparthotel per anar després de la jornada laboral i no contaminar els seus estimats, amb aïllament i solitud, a part del cost econòmic que li representa. En aquests moments s'hi afegeix el malentès d'una possible reducció del salari, després del gran esforç que fan i del risc vital que implica el seu treball. També és cert que hi ha llocs de treball de molt més risc i de molta més càrrega laboral que altres, per exemple els professionals de l'UCI en tenen molta, mentre que els de Salut Mental en tenim poca.


6- Poden sorgir malalties mentals en persones que fins ara no les patien, a causa de l'aïllament? 

Qualsevol factor d'estrès important és un possible provocador, tant de noves presentacions de malalties mentals com de recaigudes, i en menys grau, de patiment psicològic susceptible d'ajuda professional d'un psicòleg. La previsió, tal com ja he dit anteriorment, és que quan s'acabi la pandèmia hi haurà necessitat de moltes visites, tant psicològiques com psiquiàtriques. A més, es preveu que hi haurà una crisi econòmica important, replantejament de llocs de treball i de poder adquisitiu, també s'haurà d'afegir l'increment de separacions i dins d'uns mesos el boom de naixements. Tots són factors d'estrès, provocadors de malaltia mental en els pròxims mesos.


7- Tants dies sense sortir amb normalitat pot fer-nos canviar la manera de veure-les coses i els valors? 

Crec que sí. A moltes persones els pot fer veure la seva realitat de manera diferent, i una situació curiosa és que pot ser que hi hagi força gent que vegi que estar a casa, per exemple, amb els fills i la resta de la família moltes hores és fins i tot més agradable que consumir anant a comprar, com feien abans d'aquesta situació.


8- Com pateixen els nens el confinament, i que es pot fer per ells, perquè no perdin les ganes de tornar a la normalitat? 

Els nens volen aprendre i jugar i amb això sí que és molt determinant l'actitud dels pares, avis... evidentment en funció de l'edat del menor la situació és molt diferent. El que veig més complicat és la situació dels adolescents i el seu futur més immediat amb els estudis i el seu confinament a casa amb els pares o germans molt més petits.


9-Un tema molt greu és el dol, i la partida dels ser estimats quan estem en confinament. Quin és el procediment i quin suport es dóna als familiars i a la persona que està a punt de morir?

 L'actitud davant la mort d'una persona estimada és molt personal, i depèn de cada cas i situació. Ara, el que ve limitat, és no poder estar amb el moribund o amb el seu cos en llibertat, quan en altres moments sí que es podia. També queda impossibilitada tota cerimònia que se sol fer fins a l'enterrament o a la incineració, i fins i tot la possibilitat detenir de dipositar temporalment el seu cos en un lloc que anteriorment no s'hagués decidit. Crec que aquestes situacions també seran un dels factors de patiment psicòleg intens i de dol que possiblement es portarà malament i caldrà ajuda especialitzada posterior i durant un temps llarg.


10- De quina manera ho viuen les persones més grans? 

Les persones molt grans ja s'han trobat amb moltes situacions de la vida complexes i depèn molt de si estan preparades o no per a la mort, que si no els ve aquests dies, els vindrà en el futur molt pròxim. El que estic comprovant és que depèn molt també de si tenen fills que els faciliten el menjar, el contacte social... en aquests casos solen complir molt escrupolosament el confinament i eviten tot el que poden el contagi. Segur que són dels moments vitals en què una persona molt gran dependent,  pot comprovar qui realment l'ajuda i qui l'evita, tant si està amb la família com en un centre residencial o hospital. 


Dr. Joan Escoter i Blavi
Psiquiatre del Servei de Salut Mental del SAAS
Coordinador de l'Institut de la Ment
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviď el seu comentari