ENTREVISTA A
Sergi Mas
Sergi Mas, un dels artistes més estimats del nostre país, acaba de presentar el seu darrer llibre “Àlbum de Bolets d’Andorra”, un recull de més d’un centenar d’aquarel·les i dibuixos de bolets, a tinta, que ha realitzat durant més de cinc dècades.

Nascut a Barcelona el 1930, en una família d’artesans, cursa estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i es forma al Poble Espanyol de Montjuïc, on treballa la ceràmica, el gravat, l’estampat i el tornejat. Després de diversos encàrrecs i viatges a Andorra, finalment, el 1957 va decidir establir-se a Aixovall.

Artista multidisciplinari, escultor, ceramista, dibuixant, gravador, litògraf i escriptor, la seva vida ha estat marcada per una plena dedicació a l’art i la cultura popular.


ENTRE L’ANDORRA QUE VA TROBAR QUAN VA ARRIBAR AL PAÍS I LA D’ARA, QUINA EVOLUCIÓ HI VEU A NIVELL CULTURAL I ARTÍSTIC?


Darrerament Andorra està destacant molt a les lletres, sobretot pel petit que és el país. Els novel·listes d’Andorra són molt bons. S’ha fet un avanç molt important en la música. En belles arts també ha avançat, però no tant.
Però tenim una mancança, no sortim del país. Només anem a llocs com la Biennal de Venècia, perquè ens coneguin i vinguin turistes. Però la resta no sortim perquè no podem, perquè ens és molt difícil. Quan passes la frontera, tant de sortida com d’entrada, has de declarar tot el que portes, tens moltes dificultats, i això no s’ha solucionat mai. I sembla que no hi ha previsió de canvi. Per contra, pel que fa als artistes de fora tot són avantatges. Esperem que amb els tractats que s’estan fent amb la comunitat europea això canviï una mica.

S’HA ESCRIT MOLT SOBRE EL SERGI MAS ARTISTA, PERÒ, QUÈ ENS EXPLICA DEL SERGI MAS COM A PERSONA? QUÈ ÉS EL QUE ENCARA NO CONEIXEM DEL SERGI MAS?

De l’època de la qual jo vinc, els oficis artesans tenien molta importància, la ceràmica, la fusta, el ferro, i per això tinc una mica de coneixements en general. Però també tinc defectes. Un d’ells és que sóc molt modest, no m’hi esforço a ser-ho, però ho sóc, no sé practicar l’autobombo. També hi ha una cosa que és bàsica, només arribar a Andorra, el país i la seva cultura em van captivar i enamorar, i estic molt orgullós de ser andorrà. La petita cultura andorrana, l’antiga, em té fascinat, només he tocat temes d’Andorra intencionadament: les llegendes, els costums i les tradicions, m’atrauen molt.

SI HAGUÉS DE DEFINIR-SE COM UN PERSONATGE D’UN LLIBRE, SOBRE EL QUE LI AGRADARIA ESCRIURE, COM HO FARIA?

El personatge genèric del paquetaire, l’antic contrabandista que carregava trenta quilos i els portava no sé quants quilòmetres lluny d’Andorra per guanyar unes «pessetes». Aquest és el gran personatge d’Andorra sense nom, al que li faria un monument enorme. Abans la gent senzilla a Andorra tenia moltes dificultats, i s’havien de guanyar la vida passant la muntanya, amb el tabac o amb el que fos, i aquest personatge que anava fins a Berga carregat, amb dificultats sobretot a l’hivern, em té fascinat. És una part de la nostra història molt important, que sembla fa vergonya parlar-ne. En diuen contraban, però per a mi és transport de muntanya. Un havia de guanyar-se la vida com podia.

SI HAGUÉS DE TRIAR SER UNA ALTRA COSA QUE NO FOS ARTISTA, QUÈ LI HAURIA AGRADAT SER?

M’agrada molt la vida del pastor, però jo físicament no puc, i si tornés a néixer, m’agradaria tractar amb bestiar. Un somia el que no pot fer.

HI HA ALGUNA COSA QUE LI QUEDI PER FER? QUÈ LI AGRADARIA FER?

Moltes!! (riu) Quan em vaig jubilar als 65 anys, pensava que tindria temps per fer moltes coses. Però n’hi ha una que m’agradaria especialment. Tinc una col·lecció d’objectes antics, sobretot d’eines i mobles. M’agradaria un dia poder veure aquests objectes en un museu, però em temo que no ho aconseguiré. Ho he ofert als Comuns, a Govern, però de moment no ha interessat. No entenc per què a Andorra tot el que és antic no agrada, el que té a veure amb la manera de viure de fa cent anys causa rebuig, ja que era una manera de viure molt dura. Abans els hiverns eren molt llargs i durs i suposo que no els agrada recordar-ho. Hi ha una novel·la de l’Antoni Morell que es diu “La neu adversa”, explica que hem passat de tenir por a la neu, a dependre d’ella per a l’economia del país.

S’HA PRESENTAT EL SEU DARRER LLIBRE “ÀLBUM DE BOLETS D’ANDORRA”. ES TRACTA D’UN RECULL DE MÉS D’UN CENTENAR D’AQUAREL·LES I DIBUIXOS DE BOLETS A TINTA, QUE HA REALITZAT DURANT MÉS DE CINC DÈCADES. D’ON LI VE AQUESTA PASSIÓ PELS BOLETS? COM ES VA MATERIALITZAR AQUEST PROJECTE?

Dels bolets que recollíem amb la família i amics, si hi havia un més bonic que els altres ho dibuixava, sense intenció de fer un llibre. I així durant 50 anys. Però de dos anys cap aquí, el meu nét, que treballa a l’Institut d’Estudis Andorrans, va conèixer un micòleg investigador del CENMA, que es diu Manel Niel, i va sorgir el projecte. El Manel va fer la part científica del llibre. N’estic molt content i satisfet, ha quedat molt bonic.
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviď el seu comentari