PRODUCTOR I BAIXISTA DE LOVE OF LESBIAN
Entrevista a Ricky Falkner
Vam tenir la sort de poder entrevistar a Ricky Falkner, un dels productors més prestigiosos i reputats en l’escena musical espanyola. Músic i productor, un apassionat per la seva professió que ha portat la música a un nivell molt alt. Amb una trajectòria plena d’èxits, ha produït discs a Love of Lesbian, Sidonie, Zahara, Standstill, Ivan Ferreiro, Lori Meyers, Quique González, Luz Casal, entre d’altres. I és el vocalista i baixista del grup Egon Soda. Actualment comparteix escenari amb Love of Lesbian, com a baixista, amb els que va actuar a Andorra el passat mes de desembre, obrint la nova temporada de l’Auditori Nacional.
Amb la marxa de Joanra Planell, i després de 20 anys com a productor de LOL, amb qui també has co-creat i gravat tots els seus discs, passes a ser baixista del grup. Què ha significat per tu aquest canvi i com combines aquesta doble tasca? 
Jo ja havia tocat molt amb ells abans que marxés el Joanra. Havia fet un parell o tres de gires. Quan acabàvem la gravació d’un disc, acostumava a marxar amb ells de gira per fer els primers concerts de presentació, gires d’estiu més grans, festivals ..., així que estava bastant integrat a la gira del grup. Això em suposava no fer tants concerts. Podia compaginar-ho una mica més, perquè feia el primer tram de la gira, i el següent any ja no ho feia. Ara, el que m’ha suposat entrar com a baixista, vol dir que estic fix a la banda, que ha passat a un primer terme quan a compromisos. 

Què comporta estar tants anys amb els grups que produeixes i dels que formes part?
Jo els conec des del principi. El primer disc que vaig produir ja era un d’ells. Va ser el seu darrer disc amb anglès (Ungravity de LOL). Som molt amics, i amb algun d’ells comparteixo vida privada i professional, perquè són com germans, i això també ha provocat que compartim altres grups o que hàgim format altres formacions amb la mateixa gent. Jo estic lligat a molts d’ells des de fa molts anys en tots els àmbits. Per a mi, fer una gira amb Lesbianos és “anem a regalar-nos”. Fa massa que ens coneixem... Un dels primers treballs que vas produir va ser Ungravity de LOL, què ha canviat des de les hores pel que fa a treball? Ha canviat molt tot. En aquella època era un grup molt petit, molt poc ambiciós, que anaven fent els seus discos. Quan jo arribo, els plantejo algun canvi. La gent va començar a prestar més atenció. Després la seva carrera ha estat imparable, disc a disc i de 0 a 100. Jo ho he viscut gairebé tot des del costat, i els he vist canviar moltes coses, la seva actitud, com s’enfronten a la música i el seu compromís amb la banda. Tot ha anat evolucionant molt, fins a arribar a això tant ferma que tenen avui dia.

Com comences en el món de la producció?
No hi ha un principi realment. De seguida que vaig començar a tenir amics que estaven relacionats amb el món de la música –a leshores érem tots molt joves, molt principiants-, vam començar a fer maquetes amb els grups, a posar-me davant de la taula d’algun petit estudi de gravació d’algun amic. Un dia ja vaig començar a fer maquetes amb altres grups que no eren meus, i a ajudar a altra gent. Tenia un grup amb qui vam començar a fer algun disc. El 2003 vaig fer de productor de San Pedro, Love Of Lesbian i Refree, i a partir d’allà ja em van començar a trucar per fer discos com a productor.

Quina és la tasca d’un productor?
La tasca d’un productor bàsicament és ajudar a un grup o un artista que té unes cançons fetes a la seva manera, portar-les a l’estudi, i decidir tot a partir d’allà. Quin estudi, amb quins músics, com s’han d’arranjar les cançons. És clar que hi ha productors i productors. N’hi ha que són més tècnics, alguns que són més musicals i d’altres que són més executius. Jo sóc dels que hi posa bastant mà a la música. Un productor és bàsicament com un director de cinema, l’enllaç entre tots, de totes les parts que formen la gravació o l’edició d’un disc, el que parla amb la companyia, fa d’enllaç entre la banda i el tècnic de so, i pren les decisions, quan una toma de veu està bé, dir-ho, i quan està malament, fer-la repetir.

Algunes de les produccions amb què hagis gaudit més?
He gaudit molt amb totes elles. He sigut molt afortunat. De seguida vaig entendre que per fer discos en condicions havia de fer-ho en llocs on estigués a gust. Així que procuro gravar sempre en estudis o amb enginyers que són com part de la família. De fet, amb algun d’ells, com Carlos Santos i Fluren, de tant portar discos i fer-los amb ells, he acabat incorporant-los a la firma de la producció. També tinc la sort de gravar amb molta gent que conec bastant, amb grups que repeteixen. No et podria dir una, qualsevol gravació feta en família o amics, fins i tot amb gent nova que acaben sent amics, és mítica.

Quin és el teu secret per convertir-te en un dels productors més prestigiosos en l’àmbit nacional?
La veritat és que no ho sé ben bé. Mai he treballat amb un altre productor, saps? Això també m’hagués agradat fer-ho algun cop a la vida. De moment no he fet cap disc que produeixi algú altre. Llavors, jo no sé què fan els altres productors, però suposo que això té a veure amb aconseguir que la gent que està gravant se senti còmode i confortable. Fer sentir bé a la gent quan grava i que el resultat els sorprengui, que sentin que han fet un pas endavant. Crec que no podria situar el secret més concretament.

I com decideixes apostar per un grup o artista?
Jo no ho decideixo. En principi l’artista proposa, em ve a buscar. Ara ja he d’escollir una mica més, perquè no podria fer tot el que em proposen. Però ara mateix, doncs no ho sé, és una mica una intuïció. Si és un grup que ja conec i m’agrada, ho faig i si no, doncs no ho faig, i si és un grup que desconec, doncs intento escoltar les coses que fan i veure quina és la seva intenció, si els puc ajudar o podem arribar a algun lloc maco. Això, de vegades m’obliga a dir que no a coses que m’aniria molt bé fer-les econòmicament, i dir que si a coses que econòmicament no suposaran res, però que em venen molt més de gust. Ara, afortunadament puc escollir. Això és una de les recompenses després de tants anys.

En quin projecte estàs treballant actualment?
Estic en diversos projectes. Amb “Love of Lesbian” estem en plena gira amb Miralls i Miratges, que són molts concerts i molt seguits. També vaig girant amb “Ivan Ferreiro” quan m’ho permet l’agenda, i amb la meva banda “Egon Soda”, que aquest any fem concerts. Tot just he acabat el disc d’un grup basc que es diu “Niña Coyote eta Chico Tornado”, un grup de rock amb el que també ho hem passat bomba. En dues setmanes començaré a entrar un nou projecte, que no puc desvetllar, i que em tindrà ocupat durant un mes o mes i mig, i vaig tancant discos. Van sorgint les propostes i intento tancar la meva agenda poca a poc i sense estrès. Amb els concerts ja hi ha bastant de rebombori i no me’n puc tornar boig agafant moltes coses.

I què prefereixes més, estar en un estudi o de gira?
No puc triar només una. No podria estar cada dia de la meva vida en un estudi, perquè m’atabalaria moltíssim, ni tampoc estar tota la vida de gira, perquè és esgotador. Per a mi, suposa un contrapunt combinar una cosa amb l’altre. Després d’unes setmanes intenses d’estudi, poder marxar amb els amics a tocar és una cosa que desfoga molt, són unes pràctiques vacances.

Quins són els teus referents musicals? T’han marcat a l’hora de compondre o produir?
Els referents musicals marquen la personalitat de cadascú: productors, músics o qualsevol oient de música. La manera que un té d’entendre la música tindrà molt a veure en com han sigut els seus referents. Et marquen molt les coses que sents al dia a dia, i no han de ser precisament referents. A vegades et fascina una cançó d’algú, que potser la seva discografia no et fascina tant, però una cançó pot arribar a ser molt influent en un moment donat. I jo noto molt que les coses que ens encanten o ens obsessionen en un moment molt concret, ens influencien el que estem treballant, i potser aquesta influència no torna a aparèixer mai més. És maco deixar-se influenciar per les coses, per mi és una eina imprescindible per poder fer discs.
Comparteix aquesta NotĂ­cia
   0 Comentaris 
No hi ha cap comentari sobre aquesta notícia


Enviď el seu comentari